En Santi cerca el millor call

Aquest n’és precisament el gran objectiu i repte per a qualsevol ciutadellenc que té l’honor de dur l’anyell de les festes de Sant Joan a l’espatlla: garantir-se uns peus perfectes que li permetin caminar hores i més hores damunt el calent asfalt del nucli antic de Ciutadella, trepitjant de tot. «Si d’una cosa estic convençut de cara a aquest pròxim diumenge és del call que he aconseguit formar als meus peus; crec que en tenc prou per a no passar pena i conscient que és probablement la clau perquè em rodi tot com toca diumenge que ve», ens assenyalava ahir matí a «Es Diari» un il·lusionat Santi, dalt el tractor per les tanques del lloc, ja que el temps no s’atura en el camp i el dia a dia mana per damunt de tot, inclosos els preparatius de la festa.

20 anys fent les tres tandes

Per en Santi Cortès, casat amb na Neus Andreu Juanico i amb una filla, na Martina, enguany aquest Sant Joan 2019 serà especial per partida doble. Primer de tot, lògicament, per al fet de ser s’homo des Be; a part també, perquè en aquestes festes, «si Déu vol», el ciutadellenc de 37 anys en complirà ja 20 seguits sortint a dalt cavall en les tres tandes de les festes. Quant a la responsabilitat que suposa per aquest cavaller dur l’anyell aquest Sant Joan, ens confessava ahir que s’ha anat assessorant amb gent que ja sap el que és dur-lo, «ja que tot i la molta il·lusió que em fa, un no sap prou on va fins que no ho viu», ens deia ahir, des del Lloc de Monges Nou. «Per sort conec a molts amics que han dut l’anyell i a l’hora d’aconsellar-me tots em diuen el mateix, sense cap mena de dubte; que asseguri tenir unes bones plantes en els dos peus i sobretot que xali, que m’ho passi bé, ja que és un dia únic per qui viu aquest privilegi i per tota la seva família i amics», deia en Santi Cortès. Un homo des Be a qui no el preocupa res especialment, tot i el respecte que li suposa un càrrec del què tanta gent estarà pendent, com el fet de ser la primera vegada. «Tots els homos des Be amb qui he xerrat em diuen que sí, que és feixuc, però que ho és més els dies abans pel que puguis imaginar o pensar-te que quan hi ets». A més, el descarregador «és una peça fonamental i en el cas meu vaig ben tranquil la veritat perquè té una bona ossa», ens afirmava ahir, entre rialles, del seu acompanyant, en Damià Moll, de 21 anys i que està de missatge a Son Caravinya, a més de ser també cavaller a la qualcada.

Preocupació? «Cap en especial»– insistia s’homo des Be–; «tal vegada diumenge a les 9 hores del matí, en el moment de sortir de cal caixer senyor, que hi ha molta gent i qualque empenta. Però sé que hi ha molta gent que ajuda i que els ciutadellencs i ciutadellenques que hi ha a prop meu col·laboren sempre, tot i les ganes de tocar Es Be».

Finalment, ens comenta en Santi Cortès que aquests dies previs a diumenge, no farà res especial, quant a entrenament. «Fins ara hem anat entrenant tot el que la feina ens permetia i ho seguiré fent aquests dies. Tal vegada sí que intent fer les tasques descalç, però em sent bé físicament i diria que preparat, tot i el respecte que sent».