1 de 3 | Homenatge a Consuelo Marquès | Josep Bagur Gomila

Homenatge a Consuelo Marquès

2 de 3 | Homenatge a Consuelo Marquès | Josep Bagur Gomila

Homenatge a Consuelo Marquès

3 de 3 | Homenatge a Consuelo Marquès | Josep Bagur Gomila

Homenatge a Consuelo Marquès
Previous Next

Sonia Marquès Camps23/08/20 19:13
TW
10

«Sa caixera per antonomàsia a Sant Bartomeu i a ses nostres festes», digué la batlessa de Ferreries, Joana Febrer, durant l’homenatge a Consuelo Marquès Melià (Ferreries 1950) en l’efemèride que celebra el moment, fa mig segle, que una dona a Menorca va pujar dalt un cavall per participar en la qualcada. 50 anys d’un acte de valentia, afegí la batlessa, on també és de celebrar que tot el poble li donés suport. La societat ferrerienca de l’any 1970 va «agombolar» na Consuelo, fent referència al títol del conte de Fàtima Anglada inspirat en la seva història, i que també va tenir espai en aquest acte celebrat divendres passat a l’Auditori.

Nito Janer, historiador, va fer un repàs al moment històric d’aquella gesta encapçalada per una dona que en el Ferreries de l’any 1970 va obrir camí a la participació de la dona a les festes dels nostres pobles, i que avui està plenament normalitzada; «manco a Ciutadella, si bé tot arribarà», afegí, en una de les diferents referències implícites que hi va haver durant l’acte a obrir el protocol de Sant Joan a la incorporació femenina.

Ferreries, 50 anys enrere

El Ferreries de fa 50 anys es trobà amb un batle liberal, Joan Serra, que davant la sorpresa de la petició de Consuelo Marquès i el seu enamorat i acompanyant a la qualcada, Joan Pons (de la Marcona), demanà, per no donar una resposta a la lleugera, una setmana de temps per les deliberacions amb els regidors. I fins a donar un sí, però amb la condició que vestís com la resta de caixers. També la mirada oberta de la Parròquia, en el context del Concili Vaticà II, i aquell poble cohesionat va fer possible que Consuelo sortís a la qualcada, manifestà Nito Janer.

«En Joan s’ho mereixia més»

Els fills de la caixera, Mateu i Estrella Pons, també van tenir paraules per parlar d’aquella gesta de la seva mare, que ha marcat a la família, tot i que ella sempre ho ha explicat i viscut amb senzillesa, com una cosa normal, van destacar. En aquell moment -afegiren- aquell canvi va servir per reforçar les tradicions i perpetuar la festa en les properes generacions.

Aquí va venir el moment més emotiu d’aquest acte de Sant Bartomeu, en un any estrany on toca celebrar-lo des del sentiment, com bé va dir la batlessa, i que estava latent en el públic que, seguint les normes sanitàries, emplenava d’aquella manera estranya la terrassa de l’Auditori. Els aplaudiments van venir compassant un «Ei, ei, Sant Tomeu», i el públic es rendí a Consuelo i a les seves poques paraules. «En Joan s’ho mereixia més que jo». «Ell i tu, tu i ell», li contestà la batlessa, emfatitzant la vinculació tan forta que va tenir Joan Pons, marit de na Consuelo i mort l’any 2018, a Sant Bartomeu al llarg de tota la seva vida. Consuelo Marquès, per cert, anava a pujar aquest any dalt un cavall per participar per 32 vegades a la festa i després de deu anys sense fer-ho. L’acte va acabar amb la projecció de la pel·lícula de Sant Bartomeu de 1970.