'Es Diari' cumple 80 años

Hoy cumple 80 años. No es posible celebrarlo como nos gustaría, aunque esa fiesta de aniversario no se suspende, solo se aplaza. Durante 2021, el periódico pondrá en marcha varias iniciativas para mostrar a los menorquines de hoy el papel del diario durante ocho décadas.

La edición de este 1 de febrero es la 25.592. Hace años que el «Menorca» es el periódico con mayor número de ediciones publicadas. Le siguen «El Bien Público» (1873-1939), con 19.013 números, «La Voz de Menorca» (1906-1939), con 10.075, y «El Iris» (1913-1937), como diario, con 7.295. La «Revista de Menorca» es la publicación más longeva, desde 1888.

Hemos pedido a los colaboradores del periódico que escriban una nota de opinión sobre estos primeros 80 años. Estos son sus apuntes.

JUAN LUIS HERNÁNDEZ GOMILA. Para tomar conciencia de la importancia que «Es Diari» ha tenido –y tiene- para Menorca y para nuestra vida personal, bastaría con efectuar una pregunta retórica: ¿nos imaginamos nuestro día a día sin él? La historia isleña está entre sus páginas y cada una de ellas ha sido posible gracias al esfuerzo titánico de varias generaciones. Ha dado cabida a todo tipo de opiniones, ha educado en la tolerancia, ha defendido el catalán en tiempos difíciles y ha dado muestras de un amor inenarrable hacia nuestra tierra. A ello, personalmente, debo unir el hecho de que, para mí, ha constituido siempre una verdadera y entrañable familia a la que le debo mucho, muchísimo…

GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS. Record que la primera vegada que vaig escriure al diari vaig dormir malament i em vaig aixecar prest. Començava l’estudi de l’economia i m’animava a opinar quan estava tot sol davant la màquina d’escriure i després em feia suor freda la reacció que podia causar la publicació: en els meus pares sobre tot, ja que sense beca no podia estudiar i sense un certificat de bona conducta del franquisme (de la policia ‘secreta’ se’n deia) no podia ni tramitar la sol.licitud. Me la jugava sempre posant titols cridaners, pensant que potser no em llegirien més allà de la lletra grossa. Recordo el primer títol en la mort d’un conegut dictador. «Mor un dictador però encara en queden d’altres». Avui això fa riure; el 1973 feia por. Mai el DM em va censurar res. Mateu Seguí al front, Paco Pons Capó de maquinista.

JOAN SANS PAYERAS. 80 años. Vivimos en una sociedad últimamente acostumbrada a reemplazar y decantar todo lo que suene a antiguo. «Es Diari» con sus ya 80 años, no es ni viejo ni antiguo. Ha acompañado y seguirá acompañando a la sociedad menorquina en sus cambios, adaptaciones, buenos y malos momentos, y todo ello porque «Es Diari»es más que un periódico, es una gran familia, con sus generaciones habidas y las venideras.

«Es Diari»ya estaba cuando nací y deseo que siga estando cuando me marche. Para mí, ha sido mi psicólogo particular, una válvula de escape, un medio, un fin... Un compañero de viaje durante estos últimos veintiséis años. En dos palabras: un amigo. Per molts anys.

PAU FANER. Aquell diari. «Es Diari»fa vuitanta anys, tota una vida de lletra impresa. Aquell diari grogós que jo guard amb una foto al peu de la qual s’hi anunciava que m’havien donat el premi Ciutat de Palma de l’any 1972. Un diari on gairebé no s’hi distingien les fotos. Aquell diari que dirigia el doctor Seguí i que un dia de desembre de 1975 va anunciar que m’havien donat el Sant Jordi. Aquell diari que quan em van donar el Nadal ja mostrava amb nitidesa la gent amuntegada al menjador de l’Hotel Ritz. Aquell diari pel qual en DM em venia a visitar com a «laureado escritor» cada vegada que sonava la flauta...

JOSÉ CABEZAS. 80 años. Este periódico cumple 80 añazos y yo llevo unos cuantos acompañándole en su andadura. Cuando empecé algunos me dijeron que no duraría mucho, que mis chorradas, mi derecho a réplica, mi vocabulario y mi forma de entender la vida pronto serían cercenados por pensamientos más conservadores, o por opiniones más políticamente correctas. Sin embargo, aquí seguimos; «Es Diari» sigue sin quitar una coma a mis artículos y yo sigo sin cortarme un pelo, es lo que tiene poseer un número muy limitado de neuronas. Desde el respeto mutuo, ojalá compartamos camino al menos otros 80 años.

JUAN HERNÁNDEZ ANDREU. Un recuerdo entrañable del Diario MENORCA para el Ateneo de Mahón. Recuerdo que, en la festividad de Sant Antoni Abat de 2005, el diario «Menorca» premió al Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón por cumplir este el centenario de su fundación, mediante un especial reconocimiento de su inmensa labor cultural prestada a lo largo de un siglo; y yo, como presidente entonces del Ateneo, tuve la inmensa satisfacción de recoger dicho merecido reconocimiento en nombre de la Junta Directiva y de todos los socios a lo largo de todos los tiempos. Mi más expresiva felicitación al Diario MENORCA por su 80 cumpleaños y enhorabuena a sus directivos y a todo el personal que hace posible su prestigiosa publicación cotidiana. Es indicador de excelente cultura de empresa y de plena integración con la sociedad menorquina a la que inteligentemente sirve con animosidad y afecto.

BENJAMIN A. CARRERAS. El Diario MENORCA nació solo un par de años antes que yo, en cierto modo crecimos juntos y es casi parte de mi familia. Al principio mi abuelo era colaborador regular firmando como el Mirlo. Le siguió mi tío Alberto con sus crónicas del puerto de Mahón. Ahora es su hijo Jaume y yo los que colaboramos. ¡Que siga siendo el principal medio de comunicación de Menorca!

DINO GELABERT PETRUS. 80 anys. Sa importància des Diari MENORCA va més enllà d’informar. És també testimoni de s’evolució de sa societat menorquina. Li ha tocat viure moltes batalles a n’«Es Diari», i n’hi queden moltes més per guanyar. Sa societat menorquina no s’enten sense es Diari, igual que cap societat s’enten sense sa necessitat d’estar informada. Açò sí, que ses millors notícies encara estiguin per redactar.

MANUEL CAÑAS. Reflexiones. Tres generaciones, por lo menos, hemos vivido la singladura de «Es Diari», que ha formado parte de nuestras vidas en los últimos 80 años. También es cierto que tenemos hoy más y mejor acceso que nunca a la actualidad informativa, que nos llega globalmente a velocidades de vértigo, pero seguimos necesitando –en casa, desde la cercanía– algún medio que nos la seleccione y explique, desde el rigor, pues, la prensa no solo informa, también debe formar...

TONI OLIVES CAMPS. Aniversari d’«Es Diari». Celebrar anys si un té bona salut, sempre és un motiu d’alegria i satisfacció i per jo ho és, poder celebrar el 80 aniversari des Diari Menorca. He de dir que me sent molt orgullós de pertànyer a la família de col·laboradors i col·laboradores des Diari on puc aportar el meu humil i petit gra d’arena setmana rere setmana i que me l´estimi com meu. Avui quan ses noves tecnologies ofereixen l’oportunitat de llegir es diari online; Menorca.info, Kiosko y mas, darreres notícies a Telegram etc. Jo me qued amb es diari en paper al que desitjo pugui continuar celebrant, molts més aniversaris, gaudint de bona salut.

JESÚS JUSUÉ. Cumple años «Es Diari». Voy a permitirme, volviendo la vista atrás sin ira y como colaborador desde 1975, apagar una de esas ochenta velitas por vuestro cumpleaños. La tarta de hoy no es la misma que las primeras que conocí, ni tampoco sus sabores y mucho menos los pasteleros que las han ido elaborando. No quiero hacer críticas ni alabanzas porque en algunas me quedaría corto y en otras me pasaría. Lo que sí sé y en eso no ha cambiado, es que Es Diari sigue siendo el de todos los menorquines. Felicidades y a seguir.

ADOLF SINTES. Es Diari, 80 anys. La percepció del temps és relativa. Per a una persona del nostre entorn els vuitanta anys constitueixen una aspiració vital raonable, a nivell geològic serien mil·lèsimes de segon, mentre que per al MENORCA significa la tirada rècord a l’àmbit illenc. Però mirem cap al futur, la inexorable i abassegadora digitalització és possible que condemni els diaris en paper a la desaparició o a la mínima expressió. Les democràtiques xarxes socials duen camí de convertir-se en cercles tancats, desconnectats entre si. Tots hem sentit valoracions molt crítiques amb el «Menorca», i algun cop les hem compartides, però on es produirà el debat plural d’idees i propostes quan deixem de tenir «Es Diari» entre mans?

ANTONI BARBER ORFILA. 80 anys. Que un diari d’informació general com el Menorca (un poc «el diari de tots») accepti a les seves pàgines una col·laboració quinzenal de temàtica filosòfica, i que la publiqui durant un període temporal tan dilatat com ja és el cas, no em deixa de sorprendre, i crec que parla del caràcter tolerant de la societat menorquina en general i dels professionals i responsables del diari en particular. La filosofia, que es distància conscientment de l’actualitat més immediata, no és possible més que com a actitud d’obertura a la llibertat de pensament -i de vida-. I aquesta llibertat, al seu torn, l’hem d’entendre com una conquesta personal i social, feta possible entre tots, en absolut mancada de resistències. Però és el premi més gran del que poguem gaudir els ciutadans d’una societat democràtica dels nostres dies. Ànims MENORCA i per molts d’anys!

MATEU SEGUÍ DÍAZ. Probablemente el símil del envejecimiento en barrica sea el más apropiado al que ha llegado el medio de comunicación más emblemático de nuestra Isla. Ha mejorado con el tiempo. El MENORCA ha sido y espero que siga siendo el periódico que aglutina el sentir del pueblo de Menorca. Su objetividad innata o impuesta hace que sea el espejo en que nos miramos muchos menorquines, tanto para vernos, como para sentir el parecer de nuestros ciudadanos. Ciertamente no solo ha reflejado la historia de Menorca estos 80 años si no que ha sido parte fundamental de la misma. Acabo estas palabras recordando a mi tío Mateu Seguí Mercadal, médico y director de «Es Diari» que supo dar lo mejor de sí para que ambos proyectos llegaran al mejor puerto.

CARLES JIMÉNEZ. Celebrar els vuitanta anys d’«Es Diari» és una molt bona notícia, com també ho és que doni veu a tants i tantes menorquines que, regularment o ocasionalment, hi diuen la seva. Llarga vida a Es Diari!!

HORTÈNSIA PUIG. Certament teniu molt de mèrit per publicar durant tots aquests anys i mantenir una informació adient. En aquest darrer any encara més mèrit. En referència a la participació del diari en actes culturals de diferent índole, sobretot en temes d’art, la seva col·laboració es fa inestimable. Per altra banda, veig que hi ha un interès creixent, de les persones en general, pel tema de la salut en l’esport. M’ho comenten sovint després de llegir els meus articles. Gràcies a tots!!

DAVID BARET. Només hi ha dos dies a l’any que no es pot fer res. Un és ahir, l’altre demà. El Diari MENORCA s’ha passat 80 anys explicant-nos el que va passar ahir, per poder entendre millor el que ens vindrà demà. I ho ha fet amb vocació d’arribar a convertir-se amb es diari de tots, amb els seus encerts i els seus errors. Podem concloure que ha assolit el seu objectiu amb èxit? Jo crec que sí, que forma part del paisatge de cadascú i que si no existís, l’enyoraríem. Per molts anys més!

JOANA Mª GARAU SOBRINO. La premsa local informa i és l’altaveu de les comunitats petites, com Menorca. En el transcurs dels anys, esdevé una font imprescindible per completar la història i conèixer els costums i la manera de viure de la gent. Vull felicitar el diari MENORCA per aquests 80 anys, amb el desig que seguesqui durant molt temps més, fent-se ressò de la política, la vida i les inquietuds de la societat menorquina. Perquè si ens manca la premsa local, la nostra petjada en el present restarà incompleta. Per molts d’anys!

ALFONS MÉNDEZ. Deia Philip Graham, editor de «The Washington Post» que el periodisme és l’esborrany de la història. El «Diario Menorca» duu vuitanta arreplegant engrunes de la nostra història. L’arribada de la democràcia, la creació del Consell insular, els triomfs de l’Sporting Mahonés i el Menorca Bàsquet, les manifestacions contra les urbanitzacions de Macarella i es Grau, les setmanes de l’òpera, els festivals de Joventuts Musicals, tota la nostra petita història es pot trobar a les seves pàgines.

IGNACIO MARTÍN REJAS. 80 cumpleaños. Pues para cumplir 80 primaveras tienes un aspecto envidiable, querido Diari. Te conocí cuando cumpliste cuarenta y ya entonces me caíste simpático; me has tratado siempre muy bien: sé de primera mano que respetas como pocos la libertad de expresión, que no es moco de pavo hoy en día. Gracias por dejarme formar parte de tu familia y gracias por mantenerme conectado a la Isla cuando me encuentro fuera. Te deseo y auguro un envidiable futuro.

JOAN BARCELÓ BAUÇÀ. 80 anys. Els diaris més antics trob que solen ser els anglesos i els nord-americans i en presumeixen a la capçalera. En general, és una cosa que els està bé celebrar anys. El primer MENORCA que m’arribà a les mans calcul que deu fer més de cinquanta anys. M’encantava allò de «Diario Insular». En aquella època trobava que era el diari perfecte per una illa com Menorca. Petit, però suficient. Sempre he agraït les publicacions de poques pàgines. Pens que el futur del paper ens tornarà a dur als pocs fulls. Avui els diaris publiquen massa coses. Molts anys MENORCA i ja queda menys pel Centenari!

ANSELM BARBER. Es Diari. Cada vegada estic més convençut que l’encert social també és proporcional a un grau molt alt de bona informació i de bona comunicació entre tots els interlocutors que són parts de la vida pública. La premsa ha tingut i ha de tornar a tenir aquest paper fonamental avui que la renou i el subjectivisme estan de moda.

JUAN CANTAVELLA BLASCO. «Por encima de errores, desviaciones y lagunas, el diario MENORCA ha sido históricamente un elemento de unión para los menorquines de todas clases y procedencias, ha impulsado iniciativas provechosas, ha subrayado el valor del pasado común y ha buscado en todo momento aquello que podía beneficiarles como pueblo. La trayectoria de la Isla no hubiera sido la misma sin este medio. En definitiva, redactores, lectores y anunciantes han logrado aliarse para alcanzar esos fines, que no son otros que ‘fer país’. Enhorabona al diari i a tots els que el fan.

ELADI SAURA. Vuitanta anys no són poca cosa, venerable MENORCA. Que en puguis fer molts més. Quan jo vaig néixer, tu eres també encara una criatureta: tenies només quatre pàgines. Però has sabut créixer. Al llarg de la vida tu i jo hem tingut ben bones relacions, sobretot als anys seixantes -Te’n recordes de la nostra «Pàgina Universitària»?- i també durant els que han seguit a la meva jubilació, en què m’has posat tan fàcil practicar dues de les meves aficions preferides: llegir i escriure. Gràcies, company.

ALEJANDRO RíO CARRERAS. Hoy es noticia. El Diario MENORCA satisface desde hace 80 años una necesidad que se llega a convertir en adicción, igual que tomar café por la mañana: estar informado. Si no fuese por las noticias, todos los días nos parecerían iguales y repetitivos. Los que han trabajado, trabajan y trabajarán en él, esa gran empresa colectiva, nos sirven las noticias frescas, además de opiniones y otros pasatiempos. Recientemente, ha tenido un hermanito digital. Lo que hagamos nosotros con la información, es cosa nuestra... Rindamos homenaje a todas las personas que han hecho posible esta maravilla. Llegará el día del ansiado titular: la pandemia se ha terminado. No sabemos la fecha exacta. Pero allí estará «Es Diari», puntual a la cita. Per molts anys!

PONÇ PONS. 80 anys més. El gran Miguel Delibes deia que amb el periodisme escrit havia après a dir molt en poc espai i que l’havia empès a cercar la part humana de la notícia. El periodisme, en tots els seus gèneres, també és un art i crec que té per gramàtica l’honestedat, aspira a l’objectivitat i explora la veritat. Vagi des d’aquí el meu homenatge agraït a tots i a totes els/les periodistes, fotògrafs i altres treballadors que durant aquests 80 anys han fet possible «Es Diari» i han exercit amb passió el que Gabriel García Márquez considerava «el mejor oficio del mundo». De moment, encara no vivim en el millor dels mons possibles, però el periodisme, «altaveu de la ciutadania», pot ajudar a construir-lo. Per molts anys!

CARLES CARRERAS I VERDAGUER. «Es Diari» fa vuitanta anys, discutit per tanta gent, però llegit per quasi tothom. Enhorabona! El «Menorca» resulta avui imprescindible per viure l’Illa; és com el cafè del matí. Pocs el compren, potser, però molts més el llegeixen; les disputes per un Diari als bars, quan són oberts, semblen de vegades una cursa d’obstacles. La relació del públic amb el seu, el nostre Diari, és la seva gran fortalesa.

PEDRO J. BOSCH BARBER. Personatges. «Es Diari» com a institució menorquina per excel·lència? Es Diari com a centre de poder tou enfront o al costat del poder dur dels doblers o de la política?... Per a mi, Es Diari sempre formarà part important, decisiva, de la meva biografia sentimental. I Es Diari per a mi sempre seran els seus personatges pioners: en Mateu Seguí i en Guillermo de Olives que m’hi van introduir, en Toni Verger i en Paco Pons Capó que em van ensenyar, en Bosco que va aguantar les meves dèries amb un somriure. Es Diari és també en Biel Fiol, supervivent dels tallers, que en condicions més que precàries, feien sortir el diari cada dia. A tot ells i als fidels lectors, el meu agraïment per a haver-me acollit amb tanta paciència i benevolència durant tant, tant de temps.

FLORENCIO HERNÁNDEZ GALMÉS. A los 80 años. Recuerdo perfectamente que en una de mis esporádicas estancias en la Isla, más o menos cuarenta años atrás, encontré a Bosco Marqués (d.e.p.), recientemente nombrado por entonces director de Es Diari, al que había perfilado de otro modo, con otro formato. El salto cuantitativo y cualitativo del periódico era evidente,…de ser poco menos que una especie de hoja dominical diaria paso a ser el periódico impecable que es hoy, de diez hojas pasó a una treintena. Bosco me preguntó mi parecer. Le dije textualmente: «Es Diari» ha dejado de ser un niño, ahora es un hombre y además hermoso, enhorabuena. Una anécdota, un recuerdo, la inflexión d’«Es Diari» en la mitad de su recorrido, cuarenta años atrás.

JOAQUIM COELLO BRUFAU. Fer 80 anys s’ha de celebrar. Probablement la qualitat d’un diari va amb l’edat. Només allò que és bo de veritat perdura, 80 anys és un segell de qualitat. Podríem glossar molts atributs positius del Diari. El millor per a mi la seva opinió per la diversitat i la frescor de les seves opinions, algunes especialment valuoses. És també cert que només els grans diaris són els que donen cabuda a les seves pàgines a opinions diferents i sobretot contradictòries amb la seva línia editorial. Per aquests dos atributs, qualitat i diversitat, el Menorca és un gran Diari.

PERE GOMILA BASSA. Record la presència del Diari MENORCA a casa des de molt petit, ja que mon pare, n’Arcadi, era el cronista d’Alaior, de fet crec que va ser el darrer cronista que va deixar les pàgines del diari quan ja tenia més de 80 anys i encara recollia l’activitat cultural de la població. Durant uns anys n’Arcadi va cobrir tota la informació que s’hi generava: esportiva, municipal, social i cultural. Puc recordar com molts de vespres sentíem el teclejar de la màquina d’escriure quan ell havia d’enllestir la crònica del dia per enviar-la a la redacció en soldemà. Possiblement el seu exemple em va empènyer a col·laborar amb el diari just vaig estar en condicions de fer-ho. Per molts anys!

MARGARITA CAULES AMELLER. Una data memorable. Quina llàstima que per mor des coronavirus, no se pugui celebrar aquest aniversari com Déu mana. Hauria estat molt polit, per molts de motius, basta fer un repàs as primers diaris de s’Editorial Menorca d’aquell llunyà 1 de febrer de 1941, per comprovar s’esforç que durant aquests 80 anys s’ha hagut de fer per sortir cada dia. Quants obstacles s’han trobat davant s’han superat. Com aquell qui diu, «qui t’ha vist i que te veu», sempre cap endavant. És per aquesta servidora una gran alegria formar part com sempre dic d’aquesta família sa des Diari MENORCA. As seu costat trob s’ànim suficient per navegar, i mirin per on, casualment es meu espòs, també gran admirador de la casa, va venir al món, quatre dies després, o sigui es dia de Santa Àgueda (5-2-1941), lo que vol dir que també cumplirà 80 anys. Felicidats a tots i cap endavant, des des Talaiot de Trepucó.

LUIS ALEJANDRE SINTES. Sencillamente, dar la enhorabuena por haber llegado a estos 80.

Yo destacaría, junto al duro trabajo del día a día con cierre sujeto a horario, el carácter abierto de su línea editorial. Ha sabido y sabe ‘arropar’ todas las opiniones y juicios que, con tal de ser expuestas respetando normas, llegan a su redacción.

Ha sabido sortear presiones políticas, que en otros tiempos fueron severas, poniendo siempre a Menorca y a los menorquines como objetivo prioritario a servir. Y una información abierta es el mejor servicio que se presta a una sociedad y a su libertad.

De toda su contribución yo destacaría su apuesta clara por la Cultura, siempre dispuesto a realzar valores intrínsecos de nuestro ser, como es la música, la pintura o la literatura.

Y en estos tiempos difíciles, bien desde su edición papel como en la digital, ha constituido indiscutiblemente el mejor medio de cohesión, la mejor argamasa para unir desde la información a una sociedad confinada, separada, confusa.

¡Gracias! ¡Felicidades!

GUILLERMO PONS PONS. La celebración de octogésimo aniversario del diario MENORCA trae a mi memoria muchos recuerdos, ya que mi edad de 89 años me hace contemporáneo con su fundación. Tengo agradables recuerdos de personas familiares y amigos de los primeros años de su existencia vinculados al diario, especialmente mis tíos Antonio Blanco Y Francisco Hernández Escrivá. También han sido numerosas y bien acogidas mis colaboraciones con artículos. ¡Feliz aniversario y que pueda prolongarse muchos años más!

MIQUEL ÀNGEL LIMÓN PONS. Arribar als 80 anys d’història és un mèrit, perquè pocs, molts pocs diaris hi arriben. Planteja, però, incògnites de fonda arrel. Cada dia que surt a llum, un diari té tota la vida per endavant; i, és clar, allò que inquieta és saber quina orientació experimentarà, i si d’ella se’n desprendran altres vuitanta o més anys de vida. Per la meva modesta formació, el futur del diari MENORCA serà esponerós i dilatat si mira de complir, si més no, aquests paràmetres: deixar la notícia com a dèria primigènia, per fixar-se en la crònica i el reportatge interpretatiu, farcit, a més, de molta opinió -opinió experta, clar-. També els tindrà assegurats si és absolutament local. A més, resistirà el futur si és un mitjà de periodisme social (no dels polítics) basat en el periodisme de dades; i si exigeix qualitat literària, enfora de la pitjor amenaça actual: la ‘infopolució’ que ens entabana, sobretot a les xarxes socials.

ANTON SOLER I FERRATER. La nostra mirada diària. És una mirada amb un punt d’ironia final dels periodistes de la casa en La 3, una mirada detinguda i constructiva del panorama local, en el Tema del Dia, Menorca així que obres les primeres pàgines destaca vigorosa, sí després ve una mirada ràpida i problemàtica al País i al Món com de passada. Més de 80 col·laboradors amb tonalitats diverses intenten entendre la realitat inabarcable sense barallar-se.

Un Panel final ple de curiositats que te deixen un regust d’optimisme, no sempre raonat. Et desitjo un pletòric 80 aniversari Diari Menorca i sempre més lucidesa.

FERRAN ANDREU CAMPS. Addictes a la lectura «Diària». Quan dius, Es Diari, brollen imatges. Disputes amb els germans esperant el repartidor, per qui seria el primer en llegir-lo. Al bar irreemplaçable company per retornar a la feina estant al dia. Al carrer de Gràcia, quan els articles eren lliurats a mà a Paco Pons Capó o participant en la magnífica labor de M. J. Urbano amb La Cantera...

Com a menorquí una sensació de possessió. Es el nostre Diari, el que tracta tan els cabdals assumptes que ens afecten, com les vivències quotidianes i l’essencial visió del ciutadà de a peu. Com a col·laborador satisfacció per prendre part d’ una institució longeva i destacada dins la societat.

Deixeu-me demanar un desig, que l’Editorial del nostre Diari sigui en la nostra llengua. Moltes felicitats!!

ÀNGELS ANDREU CAMPS. Avui esteim d’aniversari. El meu pare era molt bona persona, amb principis i valors, dirigit per la cultura de l’esforç. Sempre que el record, ho faig llegint Es Diari. Em deia que era important fer-ho cada dia per poder estar assabentada del que passava en el món, i després comentàvem les noticies. L’hàbit de la lectura començava pel dematí, primer la informació, i després els fulls traçaven reportatges, amics, opinions, feien tertúlies... sí, sempre recordaré al pare llegint el Menorca, i una subscripció que anava rodant per nombrosos racons de la llar.

Els mitjans de comunicació són essers vius que creixen i s’actualitzen contínuament, intentant seguir el mateix ritme que la societat. Salvaguardant crisis econòmiques, o canvis estructurals com la transformació del model tradicional al digital. Molts en qüestionaran també l’objectivitat, o els continguts. Però la premsa local, la propera, gaudeix d’aquella essència del periodisme de carrer, proporciona elements de judici, l’anàlisi de col·laboradors/es, la crítica.... en el sentit més pur i constructiu de la paraula. Tot allò que emana i facilita una comunicació plural.

Mon pare, fidel lector, em va ensenyar que la vida de les persones és local, i el periodisme és el de les persones. Avui, estem d’aniversari.

JUANJO ORFILA GOMILA. Una lluita a diari

com un part, surt un nadó

en forma d’informació

donam llum a un noticiari

vet aquí que es calendari

passa fulles en excés

i entre tintes i papers

neix Es Diari cada dia

i lo que jo desitjaria

és que visqués 80 anys més.

JUAN JOSÉ GOMILA FÉLIX. Un medio de comunicación escrito solo puede existir y subsistir con la complicidad de sus lectores. Y 80 años dan para muchas complicidades de varias generaciones de menorquines que, independientemente del régimen político que hayan vivido, han querido sentir al Diario Menorca como una parte entrañable de su vida diaria. Lo difícil para un medio de información, y de opinión, que ostenta el monopolio informativo de un lugar determinado es conseguir la balanza justa que equilibre los diversos sentimientos de sus clientes, sin primar unos por encima de otros. Un diario local debe de representar la idiosincrasia y personalidad específica de su hábitat natural y no debe permitir desviaciones ‘à la page’ que lo alejen de sus lectores. ¡Venga, a por los 100!

AURORA HERRÁIZ ÁGUILA. Nació hace 80 años, 1 de febrero de 1941 y volvió a nacer en 1955 gracias a la visión de un cura, Jaime Cots de Riera, quien sin duda entendió la importancia que tiene para el tejido social un diario local. La actitud voluntarista y entregada de los trabajadores, el voluntariado de los colaboradores y el Consejo, la apuesta de la empresa, logran cada día que no se pierda este nexo de unión, ese difícil pero importantísimo equilibrio donde cabemos todos. ¡Gracias!