L’artista Mitico Shiraiva és l'autora de la portada.

TW
0

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia no ompliran els carrers de cavalls, per segon any, però sí que hi haurà actes culturals, musicals, espais d’oci, compatibles amb la pandèmia. I tampoc no faltarà a la seva cita la revista que «Es Diari» dedica cada any a les festes de Maó. 

Està a punt de sortir de la impremta de Gràfiques Menorca per arribar a les llibreries i als subscriptors el proper divendres. Una revista que aquest any té com a eix central les persones, amb nom propi, que senten la ciutat, la seva història, la vida i la festa com un sentiment personal i transferible, comunitari.

El sentiment maonès

Les primeres pàgines es dediquen a l’autora de la portada, Mitico Shiraiva, entrevistada per Juan Elorduy, i al gran pianista Marco Mezquida, «el músic, l’amic, el pare», amb una conversa plena d’art, amable i intensa, amb la cantant Maria Camps. Per altra banda, Àngels Andreu descriu els records festius de na Margarita i en Jacinto de Cas Matalasser.

La junta de caixers de Maó espera la festa i a una imatge a doble pàgina surten tots els seus components (excepte una de les caixeres), amb la incorporació de Conxa Juanola com a caixera batlessa i de Joan Tutzó, com a caixer capellà.

El periodista Pep Mir escriu una interessant història imaginada, sota un títol amb doble significat, «Festes a demanda». Josep Pons Fraga, editor del diari, mostra escriptors que han descobert «la ciutat enlluernadora».

Noticias relacionadas

Manuela i Iwan Wirth, impulsor de la galeria oberta a l’Illa del Rei, escriuen una «Carta a Maó». I un altre element artístic és el 30 aniversari de la Sirena de Leonardo Lucarini, que a les festes de Gràcia de 1991, es va instal·lar al port i que és un dels símbols de la ciutat.

El bisbe de Menorca, Francesc Conesa, i el batle de Maó, Héctor Pons, també hi són presents a la publicació, amb una reflexió sobre «entrar a la lògica de la gràcia», i «tot allò que ens uneix com a poble», respectivament.

Sis persones de Maó també ens han fet arribar uns «mini pregons», una forma divertida de fer present l’acte que cada any obria les festes.

La fotògrafa Gemma Andreu ofereix un gran reportatge gràfic, amb la idea de «nedar a Maó» descobreix amb la seva càmera a la gent que «viu vora el mar» as Murtar, Sa Mesquida i es Grau. Un altre reportatge és una visita completa a l’Illa del Rei, de la mà de José Barber.

La revista inclou articles de      Margarita Orfila, Juan Luis Hernández, Francesc Carreras, Margarita Caules i Josep Portella.

Mitico Shiraiva, autora de la portada

Juan Elorduy descriu en la revista «la celebració interior» de la festa que fa l’artista Mitico Shiraiva, autora de la portada. Aquesta «artista brasilera, d’origen japonès i menorquina per elecció vital des de 1977» va acceptar el repte de crear una obra d’art per a la portada. I no en va fer una, sinó dues. La que obre la revista, una imatge blava, suaument il·luminada per uns focs, un símbol de la festa que normalment la despedeix, però que ara saluden el seu proper retorn. Elorduy entén que representa l’esperança, la promesa que la festa i la vida tornaran. L’altra portada, era més intimista, amb missatge de fons. Utilizant la caligrafia japonesa va cercar l’ideograma «hito», que representa la persona. És una reflexió sobre el retrobament de les persones, que juntes creen un moviment semblant a una onada de la mar.