La celebració de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis ha experimentat una important evolució en les darreres dècades, però un dels elements més sorprenents en una societat global com l’actual és que la festa ha enfortit el paper de la família en l’imaginari col·lectiu. Aquesta és una de les tesis que l’historiador Josep Portella exposa a «Nadal a Menorca. Història i costums antics i moderns», el darrer volum dels Quaderns de Folklore, que avui a les 19 hores l’autor presenta juntament amb l’antropòleg Jaume Mascaró al Racó Nadalenc del Claustre del Carme.
Josep Portella estudia al llarg de poc més d’unes dues-centes pàgines com celebraven i es celebra a Menorca el cicle de les festes de Nadal a Reis, centrant-se en els darrers vuitanta anys, que es correspon a l’actual memòria i que en el futur es convertirà en la memòria tradicional.
Així, assenyala que el Nadal, com les altres grans celebracions, ha experimentat una prolongació en el temps: en els darrers quaranta anys ha passat de celebrar-se del capvespre del dia 24 a la nit del dia 25 de desembre i després del capvespre del dia 5 a la nit del dia 6 de gener, a celebrar-se a partir de la Puríssima fins als Reis.
Per altra banda, Portella constata que la festa ha passat de ser essencialment una celebració religiosa, amb la Missa des Gall i l’Adoració dels Reis com a dues cerimònies principals, a convertir-se en una festa ciutadana i laica, amb la secularització de la societat dels anys setanta i vuitanta, que va integrar alguns dels elements de la religiositat popular.
En el marc d’aquesta evolució constant, la festa tradicional també s’ha desnaturalitzat en els darrers anys, amb la invasió d’una sèrie d’elements simbòlics de les celebracions anglosaxones, a més de convertir-se en una celebració de la societat de consum, que genera una escalada consumista amb el Black Friday, Ciber Monday, Pare Noel, Amic Secret, Reis, entre altres.
Finalment, Portella subratlla la municipalització de la festa, amb la penetració dels poders públics locals en el govern de la celebració de Nadal. Recorda com l’arribada dels Reis i els balls de Nadal i Cap d’Any eren antigament organitzats per centres religiosos i casinos o entitats, ara ho són pels ajuntaments.
Contingut
«Nadal a Menorca. Història i costums antics i moderns», que és el volum número 131/132 dels Quaderns de Folklore, analitza aquesta festivitat a partir del segle XIX fins a l’actualitat. Tracta de les celebracions del Nadal a l’Església, el Nadal als espais urbans i a les cases amb els elements vegetals i decoratius, els jocs i les rifes, els betlems, les nadales, villancets i cançons de Nadal, els Pastorets i els Pastorells, la gastronomia amb els menjars, els dolços i les begudes, el refranyer, el Nadal dels pobres, els nous protagonistes al Nadal de l’Illa, la celebració religiosa i laica del Cap d’Any i la vinguda dels Reis d’Orient.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... la navidad ha ido mutando a mejor, dejando las ceremonias confesionales poco a poco arrinconadas en el olvido de la historia, y centrándose en el aspecto más hedonista y epicúreo, focalizado en las personas, en la familia y los amigos, los que son de verdad dignos de atención, lo verdadero, lo importante... la religiosidad va muriendo poco a poco y eso es una noticia fabulosa, que se relegue a los museos y a los libros de folklore como el presente... cuando saludo a alguien por la calle, cuando le digo "adiós", únicamente es un saludo, en absoluto tiene connotación alguna con ninguna divinidad inexistente... con la navidad igual... y dentro de unos años siempre será así, iremos a menos componente religioso, que será lo mismo que decir que iremos progresando, siempre iremos a más...
En 200 páginas de esa obra de seguro interesante y documentada, se puede contar mucho, pero si el redactor no refleja los ansiados Baile de los Estudiantes que se organizaban, con bastante rivalidad tanto en Mahón como en Ciudadela, es que olvidan un acto esperado todo el año, que era como una "final de copa" en muchos aspectos, y hasta en ocasiones dio lugar a apasionadas contiendas, entre los sectores juveniles de estudiantes de ciclos universitarios de la sociedad civil frente a los jóvenes oficiales salidos de las Academias militares, con sonados aunque refrenados incidentes y alguna repercusión padecida por quien pasaba por ahí sin haber intervenido. No afectaba a toda la sociedad menorquina, ni mucho menos, pero si a un sector de quienes iban a ser los futuros influyentes. Y muchas parejas se fraguaron y se ratificaron allí.