El fotògraf Josep Bagur Gomila és l’autor de la portada

1

Possibilitarà als menorquins i visitants contemplar un cel nocturn ple d’estels, sentir l’abraçada de la Via Làctia i esglaiar-se amb la immensitat de punts brillants que habiten en la foscor de la nit». Aquest és l’objectiu que pretén assolir el Reglament de Protecció del Medi Nocturn de Menorca, que ja ha estat aprovat definitivament i que inclou una sèrie de pautes dirigides a regular les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior i interior pel que fa a la contaminació lumínica i a la seva eficiència energètica.

El reportatge central del darrer número de la revista ONA detalla tot allò que regula aquest reglament. Aquesta publicació, que edita l’Agència Menorca Reserva de Biosfera en col·laboració amb Editorial Menorca, es pot adquirir gratuïtament a les seus del Consell i des Diari, ajuntaments, biblioteques i museus, entre altres punts.

Resulta més que evident que si miram des de la distància cap als pobles, la llum artificial que n’emana, causada pels excessos innecessaris de les instal·lacions, fa que les àrees urbanes estiguin immerses en un núvol lluminós que no només és local sinó que s’escampa a llargues distàncies, tal com assenyala l’articulat del reglament.

Menorca és l’única illa de Balears que té un reglament i ha desenvolupat, per tant, la llei autonòmica, publicada l’any 2005.

La primera passa a donar ara és la creació del Servei de Prevenció i de Control de Contaminació Lumínica, és a dir, una oficina que s’encarregarà d’assessorar, avaluar la qualitat del cel nocturn i incoar i resoldre expedients sancionadors, entre altres. Les previsions del Consell és que aquest servei estigui creat aviat i la seva tasca inicial serà consensuar i aprovar el mapa de zonificació. S’han d’establir zones segons la seva major o menor protecció. El nucli de la reserva de biosfera, per exemple, tindrà una classificació E1, mentre que les E4 es referiran a aquelles amb menor protecció com pot ser una instal·lació esportiva. De fet, l’objectiu que s’ha marcat el Consell és que aquesta darrera zona sigui només de caràcter excepcional o temporal i que el grau més permissiu quedi limitat en un E3 si l’objectiu és apostar pel turisme d’estrelles. Després s’hauran de promoure plans municipals d’adequació de la il·luminació exterior existent. Ja que si una zona per a vianants ha de tenir una il·luminació de cinc luxs, el que no pot ser és que alguns carrers en tenguin 45, com s’ha arribat a mesurar.

El reglament no només fa incís en l’enllumenat públic, sinó que també regula la part privada, en especial, l’àmbit comercial, que haurà de reduir la denominada llum intrusa, aquella que surt cap a l’exterior i contamina.

Una revista que parla de geologia i biodiversitat

Aquest desè nombre de la revista ONA, que s’imprimeix sota criteris ambientals sostenibles, inclou un bon grapat més de reportatges que ajuden a remar cap a la conservació del medi ambient. La publicació incorpora un article sobre papallones nocturnes. També desenvolupa un interessant reportatge sobre el corb marí emplomallat, una au marina en perill. Dona a conèixer el projecte de ciència ciutadana marina «Observadores del Mar», al qual Menorca hi té una gran presència amb més de 400 aportacions fetes per col·laboradors. Pel que fa a educació ambiental, parla del conte «Una mar de tresors» amb una sèrie d’activitats que aquest curs arribaran a més d’un milenar d’alumnes.

El tècnic mediambiental especialista en Geologia i director del Centre de Geologia de Menorca, Agustí Rodríguez, fa una rica explicació sobre l’excepcional geodiversitat de l’Illa. I l’Oficina de l’Energia Menorca 2030 explica per què el context elèctric actual, amb un estratosfèric increment del preu de la llum, és atractiu per a l’autoconsum.

Per altra banda, Maria Rosa Cárdenas, coordinadora de la Xarxa IberoMaB de la Unesco, és entrevistada amb motiu del 50 aniversari del Programa MaB. Aporta una nova ruta recomanada i un recull de fotografies d’antany, seleccionades per l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.