menorca cementerio ciutadella dia de todos los santos tot sants | Josep Bagur Gomila

Milers de persones han visitat aquest dimarts un any més  els diferents cementeris de l’Illa per honorar la memòria de les seves persones estimades, en una jornada de Tots Sants que es va caracteritzar per una meteorologia benigna que va convidar a la gent a seguir amb aquesta tradició ancestral. A més, enguany les visites als cementeris es van dur a terme sense tenir en compte cap de les restriccions sanitàries que els diferents ajuntaments de l’Illa van aplicar el 2020 i 2021 a causa de la pandèmia de la covid-19.

L’afluència de persones al cementeri municipal de Maó, per exemple, no va ser especialment elevada o almanco no es van produir aglomeracions com solia haver-hi els anys anteriors a la pandèmia, segons diferents testimonis recollits per aquest diari.

_JB_4312.jpg
Dos fillets deixen els seus dibuixos davant la tomba en què descansen els seus familiars. | Josep Bagur Gomila

No obstant açò, Antònia, de 88 anys, que viu al carrer de Sant Esteve, va anar fins al cementeri amb una amiga seva i no van poder aparcar el cotxe als voltants del cementeri, sinó que el van deixar a prop de l’escola M. Lluïsa Serra. Des d’allà i amb un caminador, que fins i tot empra dins ca seva, es va dirigir cap al cementeri per seguir amb la tradició de visitar els seus morts, entre ells la seva mare, morta als 42 anys, un germà i la cunyada, mentre que el seu marit està enterrat a Sant Climent.

Les visites al cementeri el dia de Tots Sant són també un bon moment per socialitzar i saludar-se després de setmanes o tal vegada mesos de no haver-se vist. En un dels passadissos del recinte es troben    dues amigues de la infància, na Joana, de 76 anys, i n’Anna Maria, de 75 anys, conversen després d’haver visitat les tombes dels familiars i d’haver tingut un emocionat record cap a ells. «És la visita de costum, de cada any», asseguren. Na Joana, maonesa, però que viu a Alaior, va anar a visitar dels seus pares i d’un germà. Recorden que quan tenien uns 8 o 9 anys vivien al camp, na Joana a ses Estàncies de Milà i n’Anna Maria a Algarrovet, on els seus respectius pares eren l’amo i madona. Ses famílies solien ajuntar-se els dissabtes capvespre, després d’haver protagonitzat sis dies de feina feixuga. Els homes jugaven a truc, les dones a la brisca i elles dues passaven l’estona amb altres filletes, recorden. Certament, l’estil de vida ha canviat molt.

Una altra senyora ha anat al cementeri acompanyada de tres nets, menors d’edat, «està bé que celebrin ‘Halloween’ però també han de saber que les persones es moren, no hi ha que amagar la mort», assegura. Aquesta s’àvia els conta, mirant cap a una pedra mortuòria, que la senyora enterrada era amiga íntima de la seva mare i va ser neboda de la cupletista Pilar Alonso, «sabeu, és aquella senyora que té una estàtua a la plaça Colón», els explica.

_JB_4158.jpg

En un altre raconet, dos matrimonis d’edat estan xerrant. Una de les dones assenyala que els morts de les darreres esqueles tenien poc més de setanta anys. «Jo m’he salvat, ahir en vaig complir vuitanta», comenta el seu marit el que provoca les rialles de tots ells.

Incineració

Per altra banda, la incineració dels morts de cada any va augmentant de forma significativa, fins al punt que actualment està per davant dels enterraments tradicionals, «les incineracions representen el 55 per cent front el 45 per cent dels enterraments, més o menys», segons assenyala Pedro Gomila, gerent de Funerària Gomila, que treballa principalment en els municipis de Maó, es Castell i Sant Lluís.

Gomila recorda que la instal·lació del forn crematori fa uns cinc sis anys, amb la possibilitat d’efectuar incineracions, va propiciar l’increment progressiu d’aquesta modalitat, «des de fa uns anys la gent s’estima més incinerar els cossos dels seus difunts, una pràctica que és un poc més cara que l’enterrament, però si s’enduen les cendres a ca seva ja no han de pagar cada any el lloguer del nínxol», subratlla.