El museu de l'institut Joan Ramis ja és una realitat

Què és aquest nou Museu? Què s’ha aconseguit?

El Museu és un espai on s’exposa    una    part significativa dels fons històrics acumulats pel centre durant els seus 157 anys de vida. També incorpora els de l’època precedent, els de l’Escola de Nàutica. Inclou materials educatius de tota casta, el seu arxiu històric i part de la seva biblioteca històrica. De manera afegida, és una aula més del centre.

La composició dels fons ens ha menat a organitzar el nou espai en quatre àmbits diferenciats. Gran part de la planta baixa està dedicada pròpiament al museu. S’hi exposen materials molt diversos, però que tenen en comú haver tingut una funcionalitat didàctica. S’ha estructurat per gabinets, antiga nomenclatura del que coneixem actualment com departaments didàctics. S’han habilitat, així, espais específics per als que ens han llegat més patrimoni, com són els d’Història Natural, Agricultura, Física i Química, Geografia i Història, i    Matemàtiques.    Altrament, un espai recull material anterior a l’aparició de l’institut. És el corresponent a la ja referida Escola de Nàutica, creada el 1855, i germen del posterior centre de secundària fundat el 1864.

En la mateixa planta hi trobam també una selecció de la Biblioteca Històrica, que cobreix tots els àmbits docents impartits al centre. Està constituïda per exemplars d’origen geogràfic ben divers i que se remunten fins a començaments del s. XVII. Cal ressenyar aquí que la col·lecció s’ha vist incrementada durant els darrers anys arran de les donacions i dipòsits de què ha estat objecte, de les quals se mostra al públic una tria significativa.

El darrer espai que trobam en la primera planta és el dedicat a l’aula. Està equipat per acollir grups de fins a vint alumnes i ja és el segon any que s’empra. S’hi imparteix actualment l’assignatura optativa de Serveis a la Comunitat, de 3r d’ESO, hereva en gran mesura de l’anterior assignatura del mateix nivell que rebia el nom de Patrimoni. Com indicava gràficament el seu nom precedent, en l’assignatura els alumnes treballen directament amb el material històric de l’institut. Hi fan feines de neteja, consolidació, investigació, catalogació i difusió del fons. El nou enfocament introduït a l’assignatura arran de la posada en marxa de la llei educativa actual insisteix precisament en la importància de la difusió. El fet encaixa així amb la vocació del nou espai: fer accessible a tothom uns fons que són de tots.

A la planta superior es localitza el quart dels àmbits anteriorment esmentats. És el de l’Arxiu Històric. Acull la documentació històrica del centre i està encara en procés de mudança. El motiu és que segueix sent objecte d’una meticulosa tasca de neteja i preparació de cara a garantir la seva    adequada conservació. A dia d’avui ja hi són consultables diverses sèries documentals compreses entre 1855 i 1964. La darrera de les dates correspon a la del trasllat a l’actual edifici des de la seva anterior seu, situada en el convent de Sant Francesc. Hi trobam, d’entre altres fons, els referents a la documentació econòmica, els registres d’entrada i sortida, els expedients dels professors i, sobretot, els dels alumnes. Més de 20.000 alumnes han passat pel nostre institut. Al nou arxiu s’ubiquen els dels 6.000 primers, i són, de molt, els fons més consultats de l’arxiu. Més enllà de la documentació administrativa, qualcuns inclouen produccions dels alumnes, cosa que els converteix en una font històrica especialment rellevant.

Com hem dit en començar, el camí que ens ha duit fins aquí no ha estat curt ni planer. En primer lloc, perquè l’actual apreciació del patrimoni didàctic històric no ha existit sempre ni de fer-hi prop. En aquest sentit cal recordar la tasca de professors com Antoni Puertas Puyol, que van prendre consciència del valor d’aquests materials i que van convèncer l’equip directiu de llavors de començar la tasca de catalogació dels fons. La feina ha continuat des d’aleshores a través dels    quatre darrers equips directius, i molt especialment des que es va crear al 2008 una comissió de centre, la de l’Arxiu i Biblioteca Històrics. A partir d’aleshores, un grup de docents ha pogut dedicar una petita part del seu horari a les tasques de conservació dels fons, i, els darrers anys, al muntatge del Museu. A més, arran d’aquesta sensibilització,    un conjunt    de persones implicades va impulsar l’Associació de l’Arxiu i Biblioteca Històrics de l’IES Joan Ramis i Ramis, entitat jurídicament independent que es dedica a cercar finançament addicional i a ajudar voluntàriament a la comissió. Sense la seva dedicació, darrerament més intensa que mai, i sobretot de la mà de quatre dels seus voluntaris: Marga Bennásar Félix, Fina Pons Payeras, Catina Ramis Orfila i Antoni López Pons, avui no seríem on som. Determinant van ser també l’aprovació de la Proposta No de Llei del Parlament de les Illes Balears per al reconeixement del Joan Ramis com a Institut Històric, així com la    reivindicació d’un espai apropiat feta reiteradament per part del centre i finalment satisfeta ara fa tres anys.

La feina és enfora d’acabar. Hi manquen incorporar fons que encara no han pogut ser catalogats, elements informatius i materials de conservació. Creim, però, que l’espai ja pot ser visitat de manera concertada. D’aquí la seva inauguració. La passa següent, la de la seva obertura lliure al públic, haurà d’esperar encara un poc. Esperam que no gaire. Necessitarà, en tot cas, del suport decidit de les nostres administracions.

Alguns elements històrics que es troben al museu

Bomba pneumàtica de Fleuss. Instrument que serveix per eliminar progressivament l’aire d’un recipient tancat sense arribar al buit total. L’estructura està fixada a una base rectangular de fusta on hi ha un sol èmbol que s’activa mitjançant un mecanisme accionat per una roda i està connectat amb uns tubs a una platina on es col·loca una campana de vidre ajustada, que és el recipient del qual s’extreu l’aire o s’emperna un altre recipient on es vulgui fer el buit. Aquest disseny permet fer una aspiració constant. Serveix per realitzar experiments en absència d’aire. Aquesta bomba fou adquirida al curs 1916-17.

Màquina magneto-elèctrica amb indicador magnètic per a us medicinal. Al s. XIX es posà de moda l’ús de l’electricitat, entre d’altres amb finalitats terapèutiques, sobre tot per tractar malalties nervioses. A mitjans d’aquest segle començaren a aparèixer uns aparells com el de la fotografia que al accionar una maneta generaven un corrent continu, la qual a través d’uns accessoris es podia aplicar a diferents parts del cos. A major velocitat amb que s’accionava la maneta, major intensitat del corrent. El centre comprà una d’aquestes màquines, de fabricació anglesa, a principis del s. XX.

Model de tors anatòmic humà desmuntable. Model anatòmic realitzat en cartró pedra. És de la marca Dr. Auzoux, una prestigiosa fàbrica francesa especialitzada en la confecció de tota casta de models desmuntables, tant d’animals com de plantes. El model venia acompanyat d’un manual per a l’estudi de l’anatomia humana. Fou comprat el curs 1898-99. Ha estat restaurat el 2019 amb una beca del CIM.

Brúixola. Brúixola de bitàcola per a navegació. El seu funcionament és molt senzill: no és més que una agulla imantada que pot girar al voltant d’un eix i que ho fa obeint el camp magnètic terrestre, de manera que sempre s’orienta en la direcció nord-sud, donant la situació de cada lloc. La van introduir a Europa els àrabs en el segle XII i l’empraven en la navegació, encara que ja es coneixia molts segles enrere en la civilització xinesa.

L’agulla està sobre la rosa dels vents i tot el conjunt està a dins una capsa dotada amb doble suspensió cardan per atenuar l’efecte del balanceig. La capsa té un visor de vidre lateral i li falta la tapa. Procedeix de l’antiga Escola de Nàutica, que funcionà entre el 1855 i el 1869, i que fou precursora de l’institut de batxillerat.

Gravat explicatiu del Sistema Mètric Decimal. El sistema mètric decimal és fill de la revolució francesa i neix amb la finalitat de racionalitzar i unificar els múltiples sistemes de pesos i mesures existents a la França pre-revolucionària. Aquesta disparitat de sistemes era present a tots els Estats. En el cas espanyol, l’Estat decideix aplicar    el sistema mètric al llarg del regnat d’Isabel II, en plena construcció de l’Estat liberal inspirat en el model francès. Així, malgrat que el 1849 s’adopta el nou sistema, la seva aplicació fou lenta i complicada, de tal manera què a principis del s. XX encara s’utilitzaven els sistemes precedents, sobre tot a nivell popular. Un dels principals punts de difusió del nou sistema fou l’escola. El centre compta amb un cartell d’època isabelina juntament amb varis jocs de mesures. Data de mitjans del s. XIX, fou restaurat el 2015 amb una ajuda de l’empresa A. Palliser.

Baròmetre de cubeta. Instrument que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica. Consta d’un tub de vidre, d’uns 85 cm de longitud ple de mercuri i introduït a dins d’una cubeta plena del mateix metall (és l’anomenat tub de Torricelli). Tot l’aparell està fixat a una fusta envernissada que du a la part superior una escala graduada en mil·límetres a partir del nivell del mercuri de la cubeta. La pressió es llegeix segons l’alçada a la qual arriba el mercuri en el tub. Aquesta escala està escrita a mà va acompanyada d’una indicació de possible temps també escrita a mà.    A la part dreta del tauló hi ha un termòmetre de mercuri. Aquest exemplar és del s. XIX.

Atlas Marítimo Español. Recopilació de cartes nàutiques de les costes d’Espanya, Mar Mediterrani i de tots els territoris que formaven part de l’imperi espanyol a finals del s. XVIII i publicats el 1817. Aquest Atlas Marítimo Español, elaborat per Vicente Tofiño de San Miguel i els seus col·laboradors a finals del s. XVIII i principis del s. XIX, és el millor exemple de l’impuls que donà la Il·lustració de la mà del Comte de Floridablanca a la cartografia a Espanya. Aquests exemplars formaven part del material didàctic de l’antiga Escola de Nàutica. Els tres toms foren restaurats fa aproximadament una dècada amb fons del Govern balear i del CIM.