Jugar de finor requereix bon pols per situar la bolla a prop del boll

TW
2

De manera tan espontània com imprevista, Sant Lluís acaba de recuperar el tradicional joc de la bolla tres anys després de l’obligat parèntesi obert per la pandèmia de la covid i d’un «temps afegit» que es feia massa llarg. Sense cap dubte aquest joc forma part d’un patrimoni cultural immaterial que atribueix sentiment i identitat pròpia en aquest racó de món, el de Menorca i de Sant Lluís en particular. Una herència de generacions que semblava en perill de desaparició.

El confinament decretat el març de 2020, i altres mesures de prevenció, van comportar la clausura de nombroses activitats col·lectives, entre tantes altres, les trobades diàries d’un grup de jugadors que els capvespres disputaven un parell de partides al Centre Cultural i Esportiu de Sant Lluís. Passats molts mesos de la tornada a una certa normalitat postcovid, i una conjuntura crítica de l’entitat i local que l’acull, començava a ser preocupant que no s’intentés reprendre l’activitat lúdica.

De vegades, capitans i jugadors discrepen sobre quines bolles es troben més a prop del boll

Sortosament, aquesta setmana ha esclatat la bona nova. Tot i que no s’havia previst a la programació de les festes de Sant Antoni, s’ha recuperat el Torneig de la Bolla que s’ha fet tradicional a l’entorn d’aquesta diada. Una mica «hora per hora», els practicants més joves s’han posat en contacte amb els antics jugadors per reprendre el joc. La resposta no podia ser més positiva, han entrat en competició fins a quatre equips: Es Moliners, Es Tords Negres, Sa Vessa Mos Fot i Punt Blau, cadascun amb sis jugadors. En qualque campionat anterior tan sols hi havien participat dos equips.

Quin goig veure rodolar de nou les bolles sobre el pis del jugadero!, encara que fos amb una sorpresa inicial, fruit de la llarga aturada: algunes bolles s’havien recobert d’una vesta de floridura blanca. El que no hi ha mancat és l’habilitat dels jugadors, de finor sobre la lliscant goma del «jugadero»; de rossec, a major velocitat per maldar de treure les bolles de l’equip contrincant; o de cop, pels estrucadors espectacularment al vol. El capità de cada equip decideix qui i com es juga a cada moment segons els avatars del joc. Aquests dies juguen «tots contra tots» els quatre equips, i els dos primers classificats passaran a la final per disputar-se el trofeu de Sant Antoni atorgat pel Consell insular.

Esperem que aquest torneig, una mica improvisat però ben exitós, sigui molt més que flor d’un capvespre primaveral de gener, que tengui continuïtat en futurs campionats o per pura fruïció d’un joc que estimula la concentració i la perícia. L’edat dels actuals practicants es troba entre els quaranta i els vuitanta anys llargs. Seria molt positiu que al·lots/al·lotes i joves poguessin conèixer i practicar un joc capaç de subjugar moltes generacions al llarg de més de quatre segles.