Dani Prats Florit, mediador i educador social: «A molta gent li faria falta anar al psicòleg»

Geògraf físic, educador social, mediador, estudiant de Criminologia o candidat d’Ara Toca a Castellar del Vallès? Què el defineix més?

—La meteorologia! Som fill de pare pescador i m’ha apassionat des de ben petit.

Per açò va estudiar geografia?

—Sí. Mirava l’espai del temps amb n’Alfred Rodríguez Picó i anava a les instal·lacions de TV3 a conèixer en Tomàs Molina o en Toni Nadal. Així com he fet també amb en Miquel Salamanca a IB3.

I com ha sorgit l’interès per la criminologia?

—Pensi que som mediador social i, pels conflictes que em trob, sempre m’ha interessat el perfil psicològic de la víctima i de l’agressor. Tot s’ha de mirar des de dues bandes. I d’aquí ve que vulgui fer psicologia criminal. De fet, me fa moltes ganes treballar a una presó. Però a la meua dona li fa por.

L’ha influït cap sèrie o programa de televisió?

—No tant. Em neix de la necessitat d’ajudar a la víctima. Sí que m’agraden molt «Crims» o «CSI». Però la pel·lícula que més me va impactar va ser «Maixabel», per com es pot arribar a mediar perquè la dona d’un assassinat per ETA pugui conèixer l’etarra que matà el seu marit.

De fet, la seva dedicació professional ara a Barcelona és com a mediador i educador social. Amb quina problemàtica s’ha trobat?

—Al centre on treball, aprop de la Sagrada Família, tenim tres menors no acompanyats. Dos d’ells vinguts amb patera, que no tenen papers ni a ningú. També tractam un al·lot violador, menors desatesos pels pares, fills de famílies disruptives amb un pare drogaddicte o una mare prostituta… Al CRAE els cuidam. Són conflictius i dormen allà.

Aquella persona que neix tan marcat des de jove s’arriba a refer de situacions tan greus?

—No. El 80 per cent queda amb la mateixa motxilla que porta. Als 18 anys han de fer un mòdul o buscar feina. Però no els és fàcil. N’hi ha que han comès violacions i tot. No tenen accés a un pis i queden desprotegits.

El mediador s’enduu la problemàtica a casa?

—Abans sí que em passava. Ara, però, havent rebut assessorament social i psicològic, ho he pogut separar. Jo mateix he necessitat anar al psicòleg. De fet, crec que a molta gent li fa falta. És una gran eina per ajudar.

Per cert, què hi fa a Catalunya? I per què a Castellar del Vallès?

—Vaig venir per amor. Era el maig de 2015. Venia però, si en tres mesos no trobava res, tornava a Menorca. Vaig començar a un centre psicopedagògic, fins que va sortir la vacant al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) i m’hi vaig enganxar. Des de 2017 som interí.

I ara va a les eleccions dins la plataforma Ara Toca. Com hi ha arribat?

—No sé si encara aniré a llistes. He entrat al grup d’electors cansat de la majoria absoluta del PSC. Després de 8 anys es perd la cultura del pacte i es necessita un canvi.

El 2011 va formar part de la candidatura de Chiqui de Sintas a Ciutadella, i va ser regidor.

—Sí, vaig fer un any de regidor de Medi Ambient arran de la seva dimissió i, per a mi, tot i les cuites internes que es vivien al partit, va ser una experiència molt enriquidora. Només cobrava 212 euros al mes per assistir als plens i comissions, però tenc molt bon record, tant de la forta implicació dels funcionaris com de la catego´ia humana de polítics com Chiqui, Santi Tadeo o Maite Salord. Sempre m’havia atret la idea de ser regidor del meu poble. I ho tornaria a fer. M’estim molt Ciutadella I, quan en parl, al meu fill li brillen els ulls. Allà hi és el meu cor. Sempre seré ciutadellenc.

Faci’m un pronòstic. Qui guanyarà a Ciutadella? I a Castellar?

—A Ciutadella ho veig molt incert. Una cosa és el que vull i l’altra, el que passarà. Tornarà a governar l’esquerra. El PSM baixarà, Ciutadella Endavant baixarà un regidor i el PSOE, que ha fet una bona llista, creixerà. El PP potser pugi, en detriment de Ciutadans. A Castellar seguirà guanyant el PSC, de nou per majoria. Encara ens coneix poca gent.