Artesania, oficis de la Menorca més genuïna

Aquesta botiga-taller emblemàtica té a Magí Bonet (1973) com a mestre artesà, dedicat a la producció de productes amb espart. Però també fa avarques amb les seves mans. I crea fins i tot productes d’ullastre i altres objectes genuïns de Menorca, vinculats a la nostra tradició. Ho és, per exemple, el banquet de munyir de tres peus.

L’esparteria li ve de família, un ofici que va aprendre al costat del seu avi, també Magí Bonet, qui l’havia après del seu pare. Des de molt jove, a l’esparteria al carrer Sant Joan Bosco que regentava el seu avi, aquest Magí Bonet va aprendre la tècnica del llatra, creant delicadament trunyelles de diferents caps, des de tres a nou o fins i tot 15; fetes amb les branques que surten dels manats d’aquesta planta. Després es cusen, les unes amb les altres. Donen forma a cistells, de totes les mides; paneretes, estores o diferents estris del camp. I avui en dia, fins i tot fa làmpades i caixons decoratius.

Els productes d’espart clàssics aquí es pot dir que viuen una renovació, convertits en objectes de decoració, en línia amb les tendències d’ara, i que tenen l’atractiu de la producció local. A més de l’afegit d’una perfecció que salta a la vista i que es tradueix en una llarga vida útil. Una artesania, per tant, que no es desvia de la manera d’entendre-la dels avantpassats, i que Magí Bonet honora amb les seves mans, tan acostumades ja, de tota la vida, als fils d’espart, a trençar, a fer llatra. «Ho faria amb els ulls tancats i a les fosques». Tot i la perícia, però, fer un caixó decoratiu implica tota una jornada de feina. Com un antic artesà, i amb els precedents de la gent del camp, autosuficient en la producció dels productes que necessitava, o com a seguidor també de la tradició illenca del calçat, Magí destaca de la mateixa forma en la producció d’avarques. No s’ha desvinculat massa del concepte més clàssic i autèntic d’aquestes sabates; amb sola neumàtica i plantilla de pell de serratge, tal com les portava ell de petit. I com ell, les generacions anteriors. Si bé els darrers anys ha anat donant forma igualment a avarques amb patrons més estilitzats, a partir de la mateixa qualitat de la pell, en diferents colors, i amb formes de vegades més anatòmiques. El seu pare no ho va ser esparter, sinó gravador de bijuteria, un ofici on destacà també per la manya. Ha deixat aquí l’empremta amb el dibuix de la marca ‘Avarques de Menorca’ que hi estampen.

A la botiga-taller, situada al carrer Sant Antoni Maria Claret des de fa 30 anys, i que Magí dur amb la seva dona, Esperança Bosch, hi trobam tota classe de productes vinculats a la tradició menorquina, que avui també tenen de clients el turisme. Un poc com feia el seu avi, qui també tenia una mica de tots aquells productes que demanava el mercat d’aquell temps, des de la seva antiga tenda de Sant Joan Bosco. No hi pot haver millor exemple de continuïtat. I d’evolució amb fidelitat al lloc d’origen. I com que el futur de l’ofici no està assegurat, el seu compromís passa per impartir tallers d’espart a joves i totes les persones interessades a conèixer aquesta tècnica autènticament manual.