Música per a menjar-se-la

Després d’aquest primer tast van arribar a les taules dels espectadors uns crackers amb aroma d’herbes. Les dues músiques interpretaven «Menta i farigola» d’Eduard Toldrà. Vindrien a continuació «El poema de l’aigua», d’Aita Donostia; «Elisir de si perfeta», de Gaetano Donizetti, i «El forastero», de Carlos Guastevino, amb l’acompanyament d’aigua, vi blanc de Menorca i panets amb panses i nous.

Aquest viatge per músiques d’origen divers que incorporen el menjar o el beure en el seu contingut tenia també un caire pedagògic. Amb cada mos i amb cada peça musical Pau Sintes i Maria Camps donaven una explicació per situar cada una de les experiències, de l’art de la cuina a la intrahistòria de les composicions musicals. La soprano va dedicar un bon temps abans de cantar unes emotives «Nanas de la Cebolla» (Serrat-A. Cortés-Hernández) per tal de comentar les circumstàncies en què el poeta d’Orihuela va escriure a la presó de Torrijos aquest poema dedicat al seu fill. Una sopa de ceba va acompanyar aquesta sentida interpretació.

El cuiner i les músiques ja s’havien guanyat del tot al respectable quan després van sonar la tonada popular «La Dolores», amenitzada amb farcellets de pollastre; «Els albercocs i les petites collidores» (Toldrà-Carner), acompanyades amb una coca amb tres castes d’albercocs; «Ai cafè, quina dolcesa» (Bäch) servida amb pastís de cafè d’Alaior, i «Canción de Angelita» amb un brindis final de moscatell a manca del prohibitiu Chàteau Margaux al que fa referència la cançó de Fernández Caballero.

«Sa nuvia d’Algendar» va posar fi a aquesta deliciosa trobada matinal amb la qual l’actual junta de Joventuts Musicals d’Alaior (que es va ocupar dels laboriosos preparatius de convertir Sant Diego en una mena de cafè-concert) acaba el seu mandat i Caterina Juanico tanca un cicle de vuit anys i mig a la presidència de l’entitat. L’assemblea de socis ha elegit Montserrat Timoner com a nova presidenta.