El puu és un conjunt d’animalets, sobretot crustacis del gènere Gammarus

El puu és un conjunt d’animalets, sobretot crustacis del gènere Gammarus

Toni Olives Camps11/06/23 4:00
TW
0

Hi ha activitats relacionades amb la pesca tradicional artesana que passant els anys s’han perdut o si més no han entrat en decadència. És el cas d’anar a fer puu, una feina que consistia en anar a agafar aquests animalets petits per emprar-los com a brumer i esca per pescar. El puu era molt apreciat i s’emprava sobretot per pescar oblades, cànteres i amb un poc de sort algun sarg. La pesca amb puu es feia amb canya pescant en pesqueres de vorera.

El puu és en realitat un conjunt d’animalets -sobretot crustacis del gènere Gammarus- que viuen entre la posidònia morta que surt a les voreres dels arenals, posidònia que a la vegada serveix de mur de contenció, perquè les ones de la mar no arrosseguin l’arena cap a fora. El puu es conegut també com a puça de la mar perquè posades dins una senalla o en terra peguen salts.

El puu viu entre la posidònia que surt a les voreres dels arenals.

Quina era la tècnica o sistema de agafar el puu? Per agafar el puu posaven baverons, manats d’herba saupera (Cystoseira sp), que prèviament havien posat a assecar. A aquests baverons el pescador els impregnaven amb un poc de llet o oli per atreure el puu i els ficava dins la posidònia acumulada a la vorera de la platja: El puu s’hi ficava dins i cada 15-20 minuts treien els baverons i els espolsava dins una senalla. Així anava fent, fins que considerava tenir prou esca per anar a fer una pescada. (Al diccionari Alcover-Moll també s'esmenta que utilitzaven serigot, per impregnar el baverons).

Per agafar el puu col·locaven un fil mare fermat a dues estaques a una certa distància, on hi penjaven els baverons encallats dins la posidònia, com si d’una mena de palangre es tractés. Passats 15-20 minuts, treien els baverons espolsant-los a dins una senalla.

Els boverons eren impregnats amb un poc de llet o oli per atreure el puu.

Com fèien els baverons? Cercàven herba saupera que es fa a damunt els llisers més accessibles a la vorera dels penyals.

Solien anar-hi el maig i amb un rescador o forquilla, la treien, l’eixugaven a l’ombra durant un cert temps, a fi de que estigués ben seca, després feien manats i els fermàven amb corda de cànyom i els penjaven al sostre d’un magatzem o cambre quan no els empraven.

- «Puu». Anfípode del gènere Gammarus.
- «Baveró». Conjunt de manats d’herba saupera.
- «Herba saupera» (Cystoseira sp)
(A Menorca al puu també se l’hi diu empú).

antonio.olives1@gmail.com