Les plantes aromàtiques, com ara el romaní o la lavanda, suporten millor la calor i consumeixen poca aigua.

Les plantes aromàtiques, com ara el romaní o la lavanda, suporten millor la calor i consumeixen poca aigua. | Es Viver

Carla Colmenero18/06/23 12:20
TW
8

Establir un equilibri entre els jardins i l’entorn en què es troben és fonamental per evitar costos elevats de manteniment i, també, per assegurar la tolerància amb les espècies vegetals i animals que omplen aquests espais verds. És impossible esperar que els jardins siguin independents de la natura que els envolta perquè formen part d’un engranatge en què interactuen altres plantes, animals i microorganismes. Així és que crear i gestionar espais verds tenint en compte aquesta filosofia es converteix en tot un repte, encara més en una illa fràgil i vulnerable a l’arribada de noves espècies que posen en risc béns tan preciats com l’aigua i la biodiversitat autòctona.

Tot i que a Menorca s’ha avançat molt en el desenvolupament d’un model de jardineria sostenible, impulsat, en part, per Es Viver Plantes de Menorca, una iniciativa del GOB, encara es poden veure grans espais verds que creen problemes importants, com ara la dispersió de plantes invasores, noves plagues i malalties, consums elevats d’aigua o més costos de conservació, recorda el biòleg i coordinador insular del GOB, Tòfol Mascaró. D’aquí que la Conselleria de Medi Ambient del Govern hagi editat un catàleg on es recullen fins a 112 espècies autòctones que es produeixen al Centre Forestal de les Illes Balears (CEFOR-Menut) per tal d’incentivar entre la ciutadania l’ús d’aquestes plantes que consumeixen menys aigua, estan adaptades al clima i substitueixen les espècies invasores que s’han anat estenent no només a Menorca, sinó també a la resta de l’arxipèlag.

Promoure coneixements

Són al voltant de 600 les espècies vegetals exòtiques que s’han comptabilitzat a les Balears, de les quals 100 poden tenir potencial invasor del medi natural. Promoure els coneixements necessaris per fer una gestió apropiada des de la jardineria i evitar, així, plantar aquest tipus d’espècies foranes que poden colonitzar l’entorn, desplaçar la flora autòctona i canviar el paisatge és un dels objectius que persegueix aquest catàleg. Precisament, el desconeixement de la diversitat de la flora de Menorca, explica Mascaró, ha estat clau en la proliferació de jardins i espais verds poc respectuosos.

Plantes silvestres de l’Illa o adaptades al clima mediterrani que no són invasores, plantes aromàtiques i culinàries, planters d’horta ecològics i arbres de fruita de varietats locals, així com també plantes aquàtiques per fer efectius sistemes de depuració d’aigua formen un llistat amb aproximadament 300 noms d’espècies amb què crear àrees verdes agradables que tenen en compte les condicions climàtiques, geogràfiques i físiques de l’entorn i que, a més a més, són de baix cost de manteniment.

Las claves

  1. D’aquí o adaptades

    Crear o reconvertir espais verds amb varietats de plantes silvestres de Menorca o adaptades al clima mediterrani que no són invasores permetrà desenvolupar una jardineria sostenible, és a dir, de baix manteniment, amb poques necessitats hídriques i sense tractaments químics.

  2. D’horta i fruiters

    Apostar per espècies que suportin millor la calor i consumeixin poca aigua, com ara les plantes aromàtiques i culinàries, possibilitarà una gestió més responsable. També decantar-se per planters d’horta ecològics i arbres de fruita de varietats locals de Menorca.

  3. Plantes aquàtiques

    Incorporar plantes aquàtiques per activar sistemes de depuració d’aigües residuals coneguts com a filtres verds és una solució al problema de nitrats que es registra a l’Illa i a la manca de xarxes de clavegueram en les cases que es troben allunyades dels nuclis principals.