El preciós món de les orquídies mediterrànies

Les orquídies es poden reconèixer fàcilment per les característiques florals: tenen flors hermafrodites que presenten les estructures reproductives parcialment soldades formant una columna, consten d’un estam amb la part fèrtil aglutinada en massa (els pol·linis), tenen tres sèpals i tres pètals, un dels quals és gran i diferenciat, anomenat label, que atreu els pol·linitzadors i en constitueix la pista d’aterratge. Atesa la bellesa i complexitat de les seves flors, les orquídies han atret l’atenció als estudiosos i aficionats a la natura des de fa segles.

Les flors d’aquestes plantes presenten una morfologia i complexitat floral que atreuen insectes pol·linitzadors molt específics, fins al punt que algunes espècies tenen una sola o unes poques espècies d’insectes pol·linitzadors. La majoria d’orquídies depenen dels pol·linitzadors per a la reproducció sexual i una tercera part té pol·linització per engany. En aquest darrer cas, els pol·linitzadors es veuen atrets per diferents tipus de recompensa, si bé els pol·linitzadors en realitat no reben cap recompensa mentre visiten i pol·linitzen les flors. Els enganys més comuns són l’engany alimentari i l’engany sexual. Per a l’engany alimentari, les flors presenten característiques de les flors que ofereixen nèctar com a recompensa: per exemple, imiten el color, les aromes, les guies de nèctar −senyals òptiques que perceben els pol·linitzadors i que els dirigeixen cap on es troba el nèctar− i presenten esperons −òrgan que sobresurt des de la base dels pètals o sèpals on s’acumula el nèctar. En canvi, per a l’engany sexual, les flors desprenen aromes florals que imiten les feromones de femelles de l’espècie d’insecte pol·linitzador i exhibeixen senyals visuals i tàctils (forma, color i textura pilosa) del cos de la femella, de manera que l’insecte mascle realitza una pseudocòpula mentre pol·linitza les flors. En ambdós casos, els pol·linitzadors que visiten les flors, però no n’obtenen recompensa abandonen la vara floral, de manera que els mecanismes de pol·linització per engany fomenten la pol·linització creuada entre plantes i, per tant, augment la variabilitat genètica i potencial evolutiu de la descendència. A més, l’eficiència en el transport de pol·len entre flors és molt elevada, donat que el pol·len empaquetat en pol·linis maximitza el transport i la deposició de pol·len en una o poques visites. Tot i que la freqüència de visites en espècies que tenen pol·linització per engany és molt baixa, aquest constitueix un cas especial de compensació entre la quantitat i la qualitat de la pol·linització.

La gran diversitat de les orquídies es perceb en el seu caràcter floral; en canvi, els fruits típicament són càpsules −fruits secs que s’obren espontàniament a la maduresa− i contenen una gran quantitat de llavors diminutes que són dispersades pel vent. Les llavors de les orquídies no tenen teixit nutrici, per la qual cosa requereixen la presència de fongs tant en la germinació com en les primeres etapes de desenvolupament. En conjunt, per aquest grup de plantes el context ecològic és clau per a la reproducció sexual i regeneració de les poblacions naturals.

Els treballs fets en les darreres dècades indiquen que les Illes Balears compten amb una flora orquidiòfila relativament diversificada, de la qual se’n coneixen al voltant de quaranta espècies (poc més d’una vintena a Menorca). Això no obstant, la majoria d’espècies s’agrupen en només tres gèneres: Ophrys, Serapias i Anacamptis. Les espècies del gènere Ophrys, popularment conegudes com a mosques, tenen el label especialment gran i diferenciat i tenen pol·linització per engany sexual. Les espècies del gènere Serapias, popularment conegudes com a llengües, tenen els sèpals i pètals disposats en forma de casc, de manera que constitueixen un refugi per als insectes pol·linitzadors on poden descansar o protegir-se de condicions meteorològiques adverses, així com beneficiar-se de la calor que acumulen les peces florals de color fosc. Les espècies del gènere Anacamptis, popularment conegudes com a barretets, fan flors més petites reunides en inflorescències més denses, algunes ofereixen nèctar com a recompensa i d’altres es pol·linitzen per engany alimentari.

La flora orquidiòfila de les Balears compta amb una espècie endèmica, Ophrys balearica, que es troba a les quatre illes principals, encara que a Menorca és rara. Es tracta d’una orquídia de floració primaveral que es reconeix fàcilment pel seu gran label fosc i densament cobert de pèls, amb una taca violàcia i brillant al centre. Com és típic en aquest gènere, la pol·linització es dona per engany sexual i, en aquest cas concret, se’n coneix una sola espècie pol·linitzadora, la Megachile sicula.

Una manera de donar a conèixer aquest patrimoni natural és disposar d’informació sobre la localització precisa d’aquestes plantes, de manera que es puguin generar itineraris botànics per observar la flora orquidiòfila en el seu hàbitat natural. Per això, en el marc del «Programa Vínculum» de l’Institut Menorquí d’Estudis, es durà a terme un taller que duu per títol «Elaboració d’un itinerari botànic d’orquídies», on s’explicarà com fer un treball de botànica centrat en les orquídies. El taller combinarà una part teòrica i una part pràctica. En primer lloc, es farà una introducció sobre les orquídies de Menorca i s’explicarà com identificar-les en el camp, tot donant les pautes per caracteritzar la flora d’orquídies d’una zona concreta. En la part pràctica, es farà una sortida de camp a s’Albufera des Grau, on s’identificaran els hàbitats potencials on poden créixer aquests tipus de plantes i les eines disponibles per enregistrar la seva localització.

[Joana Cursach és professora del Departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears i membre de la Secció de Ciències Naturals de l’Institut Menorquí d’Estudis].