A les set del capvespre en punt i amb una sensació tèrmica de 36 graus que obligava a fer servir els ventalls va començar el ple extraordinari i solemne al Saló Gòtic de l’Ajuntament presidit per la nova batlessa Juana Mari Pons Torres. La sala noble restaurada va ser insuficient per acollir a tot el públic. Entre les autoritats, el president del Consell, Dolfo Vilafranca, el bisbe Gerard Villalonga i diputats de diferents partits. La sessió es va iniciar amb la lectura de l’Acta de Constantinoble a càrrec de Lina Pons Massanet, funcionària i presidenta del Cercle Artístic.
Mauro exposà les similars experiències viscudes per les dues ciutats en aquell any desgraciat de 1558 a més d’altres coincidències d’avui en dia com que el turisme sigui la principal font econòmica d’ambdues localitats i altres semblances gastronòmiques.
Altres desgràcies
La sessió extraordinària a l’Ajuntament inclou també una breu conferència que enguany ha estat a càrrec de la professora agregada al Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, Ida Mauro. Originària de Sorrento, una petita ciutat al sud d’Itàlia, col·labora amb el Centre Studi i Ricerche «Bartolommeo Capasso» en les investigacions sobre la història de la península sorrentina a l’edat moderna.
La xerrada de Mauro amb el títol «Abans de Ciutadella: ses desgràcies de Massa Lubrense i Sorrento, històries creuades al Mediterrani de 1558» va donar llum en concret a una altra desgràcia, succeïda a Sorrento uns dies abans que a Ciutadella, el 13 de juny de 1558, amb les mateixes característiques i amb similars consequències tràgiques. Sorrento i els seus habitants van patir un atac per part dels mateixos assaltants turcs i els destins d’aquells sorrentins segrestats es van creuar amb els ciutadellencs que van ser també captius de Piale Paixà.
D’altra banda la historiadora va agrair entre d’altres a Jaume Mascaró, qui va fer una conferència a Sorrento al 2019, per la qual va donar la primera passa la proposta d’agermanament entre les dues ciutats. La segona és la conferència de Mauro i a partir d’aquí es podrien trobar les dues ciutats que comparteixen uns fets històrics semblants.
La batlessa, Juana Mari Pons, va agrair la conferència i les noves perspectives que s’obren en les relacions amb Sorrento.
La nova junta
Un dels moments més esperats i emotius de la sessió d’ahir va ser el nomenament de la nova Junta de Caixers de Sant Joan. Per mor de la pandèmia feia quatre anys que aquest nomenament no es produïa. Lina Pons va llegir els escrits remesos pel rector de la Catedral, Josep Manguán, i el degà dels caixers senyors, José María de Olivar Ordis. El rector s’ha anomenat a ell mateix com a caixer capellà, fet que no és excepcional. A l’escrit, ell comenta que «pot ser agosarat que em designi per exercir el càrrec i participar en la qualcada amb l’edat de 74 i 75 anys, però trobant-me en condicions físiques acceptables no vull deixar la darrera oportunitat que tenc de formar part de la Junta de Caixers». Tothom estava expectant per veure el moment en què la batlessa lliurà la bandera de Sant Joan al nou caixer senyor i a la presentació de la nova junta.
Premis de Sant Joan
Es va fer també lliurament del premi del 48è Concurs d’Imatge de les Festes de Sant Joan 2023 a Paula Catalán Galán per la seva obra «Guarniments», que es va convertir en el cartell de les festes. El 6è Concurs de poesia i d’imatge per a l’estampa de les festes de Sant Joan 2023 va ser per l’obra «Bat la llum» de Marc Coll Moll. Els dos premiats van recollir els guardons.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Creo que el ayuntamiento de Ciudadela debería plantearse muy seriamente la exigencia al pueblo turco de disculpas públicas, y también de una multimillonaria indemnización a modo de resarcimiento por aquella bárbara invasión sucedida a mediados del siglo XVI. Esto es lo que está de moda actualmente en algunos países de hispanoamérica, con motivo de la llamada colonización española de América. Pues apuntémonos a esta estupidez histórica colectiva fomentada desde el populismo indigenista de aquel continente y hagamos aquí lo mismo, a ver qué dice Erdogan, que sin ninguna duda estará más que dispuesto a atender esas exigencias históricas.