Una cotxeria i dos amics
Tot va començar l’any 1987. Per part de la família paterna de Bosco, son pare i el seu avi havien fet feina al món de la sabata.Per una altra banda, Miquel treballava com a tallador per a Jaume Mascaró. Tots dos eren músics i molt bons amics. «Bosco s’atracava habitualment a la cotxeria on jo tallava per a Jaume Mascaró», comença explicant Miquel Pascual.
«Jo som des Migjorn i si Miquel em deia de veure’ns, era per comoditat: dur-li una pell que li faltava o algun element que necessitava amb un poc d’urgència. A més, ell duia un videoclub i així ja aprofitava per agafar una pel·lícula. D’aquesta forma, si havíem de xerrar vint minuts, acabàvem ratllant dues hores», aclareix, entre rialles, Bosco Moll.
Tantes hores de conversa al final van donar resultat. Ambdós sabien que a Jaume Mascaró feia falta personal de repuntat, així que es van decidir a muntar un taller, el qual es pot considerar com l'embrió de Mibo. «Nosaltres xerram amb Mascaró i ens donen llum verda, per la qual cosa no hi ha cap inconvenient», assenyala Miquel.
Així doncs, Mibo neix amb un equip de quatre repunteres i un tallador fins que el 1998 donen d’alta l’empresa. Entremig, feien feina com a autònoms al servei de Mascaró. Miquel indica que l’únic «canvi» que es va produir el 1998 va ser que allò que «tallava» a la cotxeria, ja «ho passava directament a la secció de repuntat». Per tant, «deixava de dur-ho a la fàbrica de Mascaró».
L’inici de les avarques
Al cap d’uns anys, un representant d’una marca de roba els hi va proposar passar directament a la creació d’avarques, encarregant-se, ara sí, d’absolutament totes les fases de producció. Després de discutir junts la viabilitat del negoci, Miquel i Bosco es van reunir amb el representant. A partir d’aquesta reunió, es donen les primeres passes del projecte Mibo tal com el coneixem avui en dia.
El nom va ser triat de rebot quan els hi va tocar firmar davant el notari: «Ens va demanar quin era el nom de l’empresa i li vam dir: Mibo. El vam posar just en aquell moment», recorda Bosco entre rialles, referint-se a les seves inicials i a les del seu soci.
«Nosaltres només teníem el taller de repuntat i no fiàvem arribar a ser el que som avui dia, per la qual cosa no li vam prestar gaire atenció a aquest aspecte», confessa el mateix Bosco.
Quant al logo, aquest sí que està «una mica més pensat»: «A Mibo passejam el nom de Menorca i Es Migjorn per tot el món. De fet, duim la palmera de l’escut al nostre logo, que és la silueta de l’Illa. Està ubicada just en el punt on es troba el poble», puntualitza Miquel.
La següent etapa es va obrir al voltant de l’any 2003, quan l’Ajuntament des Migjorn va començar a promocionar un projecte per traslladar totes aquelles empreses petites del poble cap a un nou nucli industrial. D’aquesta manera, es va seguir el camí marcat per altres municipis com Ferreries o es Mercadal, ja que l’objectiu primordial era eliminar renous i altres incomoditats als veïns.
«Nosaltres vam ser la primera empresa a traslladar-se a aquest polígon industrial perquè teníem una clara necessitat d’ampliació d’espai. Això va ser cap a l’any 2008. Vam introduir tota la maquinària i vam donar una passa endavant a tots els nivells. Durant aquests darrers anys hem anat adquirint més naus: la que tenim al costat, per a ampliar la producció, i una altra, més enfora, que empram com a magatzem», destaca Miquel.
Una marca internacional
En l’actualitat, tot i seguir «molt arrelat» als seus orígens, Mibo va molt més enllà del terme municipal des Migjorn. «Actualment donam feina no només a la gent des Migjorn, sinó a gent de tota Menorca», expressa Miquel. «Tenim unes 40 persones en plantilla només a la fàbrica. A més, tenim entre deu i quinze treballadors més repartits entre totes les botigues que tenim arreu de Menorca», precisa. Entre aquestes, s’hi troben la mateixa botiga des Migjorn, les dues de Ciutadella, unes altres dues a Maó i una darrera as Mercadal.
I és que el marge d’expansió de Mibo, segons Bosco, encara és «bastant gros». «Per a aquest tipus de producte que elaboram, hi ha d’haver una involucració de l’altra part, és a dir, del mercat receptor: tenim una forta demanda des dels Estats Units, Centreamèrica, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda... Però hi ha molt de mercat a obrir encara. Evidentment, tots aquells països de clima més calorós estan plens de clients potencials», detalla.
Això sí, s’han de donar «les condicions ideals» perquè això ocorri: «Per exemple, nosaltres volem enviar a Mèxic perquè hi ha molta gent interessada en el nostre producte, però la burocràcia ens impedeix satisfer la necessitat dels nostres clients», diu Miquel afligit.
Finalment, el desig de Miquel Pascual i Bosco Moll per a aquest Sant Cristòfol és poder «gaudir» de les festes sense que hi hagi «cap desgràcia» i «amb molt de seny».
Quant a Mibo, esperen «poder continuar amb la trajectòria marcada»: «Des de la pandèmia cap aquí, els costums de compra i també de venda han anat canviant molt. Els nostres propis proveïdors han notat un canvi en el model de negoci. A escala global, ja no es respira el mateix ambient de confiança», conclouen.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.