Les terres bones per al cultiu del meló, una productivitat elevada i l’autoconsum han afavorit la seva diversitat

Les terres bones per al cultiu del meló, una productivitat elevada i l’autoconsum han afavorit la seva diversitat | Gemma Andreu

Toni SeguíFerreries10/08/23 4:00Actualizado a las 08:26
TW
2

El botànic Pere Fraga protagonitza aquest dijous, a les 21 hores, la darrera Xerrada a la fresca que aquest estiu ha organitzat l’Agenda Local 21 de Ferreries, en què tractarà sobre els melons de Menorca, la seva història, les diferents castes existents, els seus usos tradicionals i la seva conservació.

Pere Fraga assenyala que, bàsicament, hi ha tres grups de melons menorquins, els quals  són de terra seca, d’estivada. «És un tema molt interessant, perquè és una agricultura sense aigua, que no consumeix recursos i açò fa que siguin molt més bons que els de regadiu, perquè al regar la fruita aquesta és menys saborosa, com més aigua li poses es fa més gros, però perd gust», assegura.

Es tracta dels melons d’olor que són els primerencs, que fan com rues per damunt, maduren molt prest i es guarden poc, són els que més han desaparegut; els melons de mitjan temps, maduren més tard que els primerencs, cap a l’octubre o novembre; i els melons de tot l’any que es guarden fins que n’hi ha, cap a Nadal. «D’aquest darrer grup és el que hi ha més diversitat, els que es conserven més. De les prop de 30 castes que hi ha a l’Illa, aquests són prop d’una vintena», afirma.

Entre els melons d’olor hi ha l’escrit, d’olor llis i d’olor retxat. En els melons de mitjan temps: de s’Alqueria Blanca, groc de mitjan temps, de Son Sivineta i verd rodó. I els melons de tot l’any: el groc, el blanc, el negre, de So n’Ametller, de la Vall, fogassa, fogassa pintat, de Salairó, etc.

Cultiu i consum

El clima de l’Illa i les terres de tramuntana són, segons assegura Pere Fraga, molt favorables per al cultiu del meló, més que a altres indrets, el que també explica que hi hagi aquesta gran diversitat. El meló és consumit bàsicament en fresc, encara que Fraga indica que n’hi ha que per menjar no són bons, però tenen molta carn i s’empraven per fer conserva. «També es feien sopes de meló i, segurament, hi havia altres usos que s’han perdut», subratlla.

El apunte

Varietats locals que es deixen de sembrar per la introducció d’altres

El botànic Pere Fraga afirma que les terres bones per al cultiu del meló de l’Illa, una productivitat molt elevada i l’autoconsum han fet possible al llarg dels anys que aquesta fruita s’hagi diversificat. No obstant açò, Fraga assenyala que, darrerament, moltes han desaparegut molt per mor de «les races comercials que s’estan introduint en el mercat insular amb molta propaganda, com la marina i la piel de sapo, que han desplaçat fins quasi l’extinció les races locals». El botànic recorda que el meló va ser introduït a l’Illa durant l’època andalusina, donat que tractats agrícoles de l’any 1100 o 1200 ja parlen del cultiu a Al-Àndalus, al qual pertanyia Menorca, tot i que era un meló de forma allargada com un cobrómbol o l’alficòs, fins que en el Renaixement es van sembrar els melons dolços.