Simón Vidal, al centre, a l’hospital de Ciutadella amb el practicant Rafael Florit i una religiosa, sense identificar

Simón Vidal, al centre, a l’hospital de Ciutadella amb el practicant Rafael Florit i una religiosa, sense identificar

Carol López RealMenorca13/08/23 4:00
TW
1

Com a actiu doctor en biologia, Josep Cuello Subirana (Manresa, 1948) va ser convidat al Congrés de Metges i Biòlegs de llengua catalana al 2017, on presentà una ponència sobre els avanços i èxits del seu sogre, a qui mai va conèixer. D’aquella llavor floreix un llibre de més de 400 pàgines publicat a Menorca dins la Col·lecció Jamma, amb l’apassionant biografia del metge Simón Vidal Sintas, pioner en l’ús dels raigs X a Menorca per combatre la tuberculosi, malaltia que al final va acabar  amb ell.

Simón Vidal Sintas (Maó, 1899-1950), nat a una família burgesa –el seu pare, Juan Vidal Olivar, va ser batle de Maó en diverses ocasions pel Partit Conservador–, va estudiar primària a La Salle i després batxillerat a Mallorca, intern. Estant a Barcelona com a universitari es va trobar amb la pandèmia de l’anomenada grip espanyola, que va causar desenes de milions de morts al món i obligà el jove Simón a tornar uns mesos a casa.

El gendre, biòleg i escriptor. La recerca de Josep Cuello Subirana sobre Simón Vidal Sintas s’ha publicat a Menorca

Facultatiu i docent pioner

El jove metge amb empenta, bona formació i recursos, va fer servir els llavors innovadors raigs X per combatre la tuberculosi realitzant, amb la seva visió, el delicat neumotórax artificial a molts menorquins. Un tractament mecànic, consistent en una punció entre les dues membranes que recobreixen els pulmons per insuflar aire i bloquejar el desenvolupament de la mortal malaltia pulmonar.

Va crear amb altres metges al 1933 la Clínica Menorca a Villa Luisa –avui una casa en runes al 168 del carrer Josep Anselm Clavé de Maó– i va ser el director; fou també professor d’infermeres als primers estudis superiors sanitaris de l’Illa; exercí com a metge a Maó, on passava consulta a casa dels seus pares al carrer Isabel II, i més tard, casat amb Joana Andreu Orfila, que el va sobreviure fins el 2005, a la casa de la jove família al carrer San Fernando; també va ser un any metge des Castell i a més anava a Ciutadella un dia a la setmana on atenia al carrer de s’Arc.

Vidal va morí de tuberculosi –contagiat probablement a la guerra civil– amb 50 anys, deixant vídua i dues filles. La menor, de nou mesos, Antònia Maria, es casaria anys després amb qui descobreix, per a ella i per al públic, la figura d’aquest metge maonès pioner i lluitador.