Tribut d’amistat a Maria Jesús Martí i Eduard Eroles

L’acte l’introduí Joan Granados, ex director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i estiuejant a Ciutadella des de fa anys, on hi té casa. «Hem volgut fer una trobada, com molts altres que havíem fet a Sa Gelateria o a altres llocs per celebrar l’amistat», que al seu cas és de 45 anys. Granados explicà que es van conèixer quan ell era director General del Patrimoni Documental de la Generalitat de Catalunya, i el cridà perquè treballàs amb ell. Eduard Eroles era venedor ambulant de llibres i anava pels pobles de Catalunya a vendre’ls. «És un home de cultura» indicà. L’amistat es mantingué i es va reforçar quan Granados optà per vincular-se estretament amb Ciutadella i amb les moltes tertúlies i trobades que feien amb altres amics i amb el matrimoni Eroles-Martí, de qui els considerà «dos grans intel·lectuals». Destacà, alhora, el coneixement de l’Illa que té Maria Jesús Martí: «Sentir contar les seves històries ens va fer a tots més ciutadellencs i menorquins. I la relació amb ella i l’Eduard, ens ha fet millors».

Prengué la paraula llavors el doctor Ramon Florensa, amic i el primer que li intuí la malaltia i de qui ha tingut sempre tot el suport i tractament. Seguidament fou Antoni Argilés, un altre amic, barber i cal·lígraf, a qui la colla d’amics li encarregaren fer una acta emmarcada i amb lletra cal·ligrafiada de l’homenatge, que va ser lliurada al matrimoni.

Al pati, rere els protagonistes, hi havia una taula amb els deu toms del Diccionari Alcover-Moll (DCVB). I molts dels presents s’havien demanat què hi feien allà aquells toms i quina relació hi tenien amb l’acte d’amistat que es celebrava. Joan Granados afirmà que era el millor diccionari de la llengua catalana que s’havia fet mai en la història. I, així, va convidar a Josefina Salord a què comentàs el fet. La professora i investigadora de la literatura explicà el procés i elaboració de la magna obra lexicogràfica i de la lingüística catalanes d’Alcover-Moll i de l’extensa xarxa de col·laboradors que tingueren els dos lingüistes arreu dels Països Catalans. I un d’ell va ser, en els primer toms, el metge, filòleg i folklorista migjorner Francesc Camps i Mercadal, conegut també com Francesc d’Albranca, que era l’avi de Maria Jesús Martí, l’esposa d’Eduard Eroles.

Granados, que manejava l’acte i les intervencions, explicà que la idea dels amics era fer una donació dels deu toms a una escola o institució que no els tingués. Van rastrejar diferents centres docents i tots ja tenien el DCVB. Llavors van pensar en entregar-los a les monges de Santa Clara, però també tenien la col·lecció sencera. Va ser quan Granados va parlar del conseller de Cultura de Menorca tractant-lo d’ignorant perquè diu que va afirmar «que la llengua de les Illes és el balear i no té res a veure amb la llengua catalana». Llavors, de forma irònica, va comentar que «hem pensat que, potser, hauríem de regalar els deu toms del diccionari al conseller». Altrament, el grup d’amics seguirà mirant de ‘col·locar’ el diccionari a algun centre o institució.

Per acabar l’acte van ser Maria Jesús Martí i Eduard Eroles que es van dirigir als presents per comentar experiències viscudes, de records i anècdotes; de quan i com es van conèixer; del seu establiment a l’Illa... Tot, des de l’agraïment a la cinquantena de persones que els van acompanyar a Can Saura i entre l’estima i emoció, es va servir un gin amb llimonada granissat als presents per cloure un acte sentit i pensant exclusivament pel temps agraït d’amistat amb el matrimoni Eroles-Martí.