Ells són tradició i protocols. Els millors representants de la festa. I els encarregats de vetlar pel bon desenvolupament de la celebració. Enguany, la Junta de Caixers es renova. I tot i ser cares ben conegudes per la seva experiència en la qualcada, aquest bienni ho viuran des d’una altra perspectiva marcada per la il·lusió i la responsabilitat que comporta el càrrec. Repeteixen el caixer batle i el caixer capellà.
Presentam els nous membres de la Junta en el jaciment de Talatí de Dalt, la propietat a la qual agraïm la seva disponibilitat per fer-ho possible. La imminent declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial ben mereixia aquesta instantània espectacular que ens brinda Maó. És Menorca en estat pur.
La Junta de Caixers està formada per:
- Héctor Pons Riudavets, com a caixer batle
- Joan Tutzó Sans, caixer capellà
- Josep Callejas Jordà, caixer casat
- Salvador Batalla Sintes, caixer pagès
- José Luis Callejas Marquès, caixer vocal
- José Pons Sansaloni, caixer vocal
- Maria Carrasco Carreras, caixera batlessa de Sant Climent
- Manuel Linares Ortiz, caixer batle de Llucmaçanes
- José Naharro Olives, caixer fadrí
- Víctor Pons Arnau, fabioler
Enguany, participaran a les qualcades un total de 261 caixers i caixeres. Per dies, el 7 de setembre sortiran 125 persones, de les quals 39 són dones i 86, homes. Per la seva banda, dia 8 hi haurà 136 participants, entre els quals hi haurà 54 dones i 82 homes.
Quant al caixer més jove, es tracta de Saulo Juanico Buzón que té 13 anys. El més vell, té 67 anys i és José Luís Aracil López. Ambdós sortiran als dos jaleos de les festes.
Héctor Pons, caixer batle
A Héctor Pons encara se li escarrufa la pell quan pensa en el divendres de les passades festes, dalt el balcó de l’Ajuntament, quan «vaig notar tanta força i tantes ganes procedents d’enmig de la Plaça Constitució, que encara ara m’emociona». Serà la quarta vegada que Pons s’engalani amb els guants i el corbatí blanc. I és que s’estrenà com a caixer batle l’any 2016 essent regidor de Cultura i Festes. L’any 2019, ja elegit batle de Maó, va assumir de nou aquesta gran responsabilitat completant el bienni l’any passat. I enguany ha romput amb la tendència d’haver sortit cada tres anys. Aquestes festes que ja ensumam de ben a prop estaran marcades per una il·lusió personal i familiar. Seran les darreres abans de néixer la seva filla. I, tal com assenyala, «les fa diferents per a mi».
Tornarà a compartir experiència amb Esclat, un cavall que entrena al Club Hípic sa Creueta des Migjorn Gran i amb qui ja forma un tàndem perfecte. Va reprendre els entrenaments el passat mes de juliol, després de conformar-se el nou equip de govern i ho ha compaginat amb la frenètica tasca d’impulsar el mandat municipal.
Joan Tutzó, caixer capellà
És l’arxiprest de Maó i rector de Sant Antoni Abat, Sant Climent i Llucmaçanes. Com a maonès, és «un autèntic regal representar l’Església al teu poble natal». Recorda que va ser ordenat capellà a Maó i la seva primera missa l’oficià al santuari de la Mare de Déu de Gràcia. El seu primer bienni com a caixer capellà de les festes de la Mare de Déu de Gràcia fou el de 2007-2008 i repetí el 2015-2016. Així i tot, ha fet substitucions, com fou el cas de l’any passat quan el titular era Mons. Gerard Villalonga. Tutzó recorda amb gran emoció l’any 2015 quan va sortir amb el seu germà Jordi essent caixer batle. Sortirà amb Viriato, un cavall de l’Escola Eqüestre Menorquina.
Potser molts no ho saben, però el caixer capellà duu dins la levita els olis dels malalts. Es porten per tal d’assistir espiritualment a la persona afectada en el cas que algú es faci mal o es produeixi un accident.
Per a Tutzó, durant la celebració «es dona un miracle» perquè «els maonesos són freds, i quan entra la Mare de Déu es produeix una expressió externa, una explosió d’alegria cristiana que només pot aconseguir la Mare de Déu».
Salvador Batalla, caixer pagès
És el pagès de Sa Cudia, un lloc ubicat a la carretera des Grau. Batalla ja va exercir de caixer pagès en el bienni 2011 i 2012, a més d’haver estat caixer vocal el 2009 i 2010. És un caixer ben experimentat. I és que tenia 16 anys quan s’estrenà en tradició i protocols. En aquesta ocasió participarà acompanyat d’Uastra i de Griu. Representar el camp li fa especial il·lusió, ja que ha estat la professió que l’ha acompanyat sempre. Batalla es queda amb la sortida de Completes per encarrilar el camí cap a la ciutat. Reconeix que sortir a les festes representa una feinada per a la família, qui l’ajuda i l’acompanya per poder fer-ho realitat. Per això, els agraeix la seva implicació.
Josep Callejas, caixer casat
El caixer casat és la màxima autoritat dins la qualcada, després del caixer batle. Josep Callejas assumeix aquest càrrec amb gran responsabilitat. Desitjava amb ànsies ser caixer casat de les festes de Maó i ara s'ha pogut materialitzar. A més, l'ostenta en el mateix bienni que el seu pare és caixer vocal, un fet que l'enorgulleix i fa créixer més l'emoció. L'any 2010, quan s'estrenà com a caixer de la qualcada i fou el més jove, el seu progenitor fou el caixer casat. Sortirà a lloms d'Urfeo i Volcà CB. Indica que li agraden tots els moments de la festa. Però si n'hagués de triar un, es quedaria amb el pas pel carrer d'Alfons III per anar a cercar el caixer batle. També destaca la canya verda, «és un moment únic».
José Naharro Olives, caixer fadrí
Pertany a una nissaga de caixers. I és que a la qualcada estarà acompanyat de son pare i la seva germana. Surt a les festes des dels 11 anys i durant tres va ser el caixer més jove. Compartirà el càrrec amb la seva germana Lidia qui portarà la bandera l’any que ve. Muntarà Leroy Linares, un cavall de 4 anys d’Eila Febrer a qui ha ensenyat des que tenia cinc mesos. Viu aquestes festes amb molta responsabilitat, perquè el càrrec així ho requereix. «No és només sortir els dos dies de les festes, sinó que durant l’any ens reunim i ho preparam». Per a ell, la celebració té grans moments. Fins i tot, aquells que es viuen de portes endins, amb familiars i amics. Destaca la recollida de la canya verda com un moment apoteòsic.
José Luis Callejas, caixer vocal
Duu el món del cavall a la sang. I enguany viurà l'experiència amb el seu fill. Explica que amb dos anys ja va anar davant l'ase en les festes des Castell, Llucmaçanes i Sant Climent. I l'any 1988 s'estrenà com a caixer, primer as Castell i després a Maó. Ha estat caixer casat el bienni 2009-2010 quan el seu germà fou caixer fadrí. Les festes es viuen molt intensament a casa dels Callejas. Gran part de la família sol participar en la qualcada i «tothom surt de casa nostra, generant-se un moment màgic i especial». Traurà Zumbón d'Or CJ i Corán TR. Viu tots els moments amb gran intensitat, però destaca quan van a cercar el caixer batle, «el carreró retrona de la gentada que hi ha, ho has de viure per sentir-ho».
Maria Carrasco, caixera de Sant Climent
És la caixera batlessa de Sant Climent, el poble d’on és i d’on se sent part. De fet, duu sortint a les festes d’aquesta pedania des de 2005, havent-ne fallat tan sols un. Ja havia ostentat el càrrec de caixera fadrina de Sant Climent. Tibi, de 18 anys, serà el seu company de festa, un cavall propi amb qui duu compartint emocions i alegries des que aquest tenia tres anys. L’entrena a la Yeguada San Adeodato des Migjorn Gran, on «viu com un rei», apunta. Pel que fa a Maó, Carrasco hi ha participat 9 anys. Assenyala que la celebració té moments molt emocionants, però es queda amb l’anada a cercar el caixer batle, les canyes verdes i el passacarrer passant per davant el geriàtric.
Manuel Linares, caixera de Llucmaçanes
Surt a les festes de la Mare de Déu de Gràcia des que tenia 15 anys. I ara, amb 34, assumirà per primera vegada el títol de caixer batle de Llucmaçanes. Linares duu el món del cavall en el cor. De fet, té una yeguada amb una vintena de cavalls als quals els hi dedica il·lusió, emocions i temps. En el moment de l’entrevista, cartejava tres candidats per acompanyar-lo: Jalapeño Linares, Vespre i XM Bonaire. Per a ell, un dels moments que més li agrada viure és «quan anam a cercar el caixer batle». També cita la pujada a completes pes Cos, la sortida de Gràcia i la passada per davant el geriàtric. «M’emocionen els moments on et creues amb la gent d’aquí, del poble», conclou.
José Pons, caixer vocal
És un caixer ben experimentat. Després d’haver estat caixer fadrí i casat, enguany enceta bienni com a vocal. L’any 1988 va començar a participar en les festes de Maó. I el 2018 s’acomiadà sense saber que no recuperaria emoció i sentiments fins a enguany. Assenyala que a mesura que s’atraquen les festes, sent aquells nervis sans que et fan viure-les amb intensitat. Així i tot, assenyala que l’experiència aporta mesura i maduresa. Traurà en Ventto, un cavall amb qui formen un binomi ben avingut. Un dels moments més polits per a ell és l’entrada a l’església de Santa Maria, perquè hi ha molta gent que espera la Verge i els aplaudiments que ressonen fan del moment un acte especial.
Víctor Pons, fabioler
És més que coneguda la seva vinculació amb el món geganter. Però també té un talent especial en l’art de sonar el tambor i el fabiol. S’estrenà l’any 2011. I després d’aquell primer bienni va repetir l’any 2015 i 2016. Des de llavors no havia tornat a assumir aquest paper en les festes grans. «Tot i no haver sortit, sempre hi he estat», assenyala. I posa d’exemple l’any 2021 quan, sense qualcada, va emetre el so del tambor i el fabiol per als residents del geriàtric, així com a l’ermita de Gràcia on es van celebrar les Completes. El fabioler té un protagonisme especial, però Pons es queda amb aquells moments que permeten «atracar la festa al cor del poble», aquells a través dels quals pots comprovar que la festa és viva.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.