Les rondalles i llegendes menorquines ja són béns d'interès immaterial

D’aquesta manera, les institucions públiques obren una nova via per a salvaguardar una part important del patrimoni cultural i lingüístic de l’illa, amenaçat per la globalització i el trencament de la cadena de transmissió natural.

Què són realment?

En primer lloc, per a constituir les rondalles com a bé d’interès cultural immaterial, s’ha tingut en compte tot el corpus rondallístic recopilat a Menorca pels folkloristes mitjançant la transmissió oral de generació en generació.

Segons el document de la declaració definitiva, per a considerar una rondalla com a tal, aquesta ha de ser «una narració fantàstica en prosa, de tradició oral i caràcter anònim, de trama purament imaginària, però que té molt a veure amb la vida quotidiana de la gent». A més, ha d’estar pensada per complir una doble funció: entretenir i alliçonar. És per això que les rondalles tracten sobre temes tan humanístics com l’amor, la mort o el creixement.

Per una altra banda, compta amb unes fórmules d’inici molt característiques com «Hi havia una vegada...», «Açò era i no era...» o «L’any tirurany...», entre d’altres. Així passa també als finals, amb fórmules tan tradicionals com «I encara viuen, si no són morts» o «I es qui ho trobi fat, que hi posi un poc de sal».

Aquest llenguatge força col·loquial també es dona al llegendari menorquí, el qual està format per un conjunt de narracions anònimes que s’han transmès de generació en generació de forma oral. Dites llegendes relaten uns fets ficticis que es presenten com a verídics per tal de justificar un fenomen natural o un fet històric que eren difícils d’explicar en el seu temps.

Per exemple, en el cas de les llegendes menorquines s’intenta aclarir com van sorgir alguns dels monuments prehistòrics, com és el cas de la taula de Torralba o la Naveta des Tudons.

I és que com es pot apreciar, aquests relats tenen, per si mateixos, un valor patrimonial natural afegit. Molts indrets propis de l’Illa, com són els barrancs de la zona de migjorn, apareixen en les llegendes, especialment en les d’encantaments, que expliquen fets insòlits mitjançant la intervenció d’éssers imaginaris. Alhora, aquests llocs compten amb una fauna i una flora molt riques, amb exemplars endèmics de Menorca. Aquest seria el cas de l’herba que reb el nom de pampalònia i d’espècies d’aus rapinyaires com el xòric, el milà, l’esparver, l’oliba o el falcó pelegrí.

Sent ara considerades béns d’interès cultural immaterial,  l’Administració pública vol cercar així nous suports i mitjans per difondre i donar a conèixer les rondalles i llegendes de la nostra cultura popular.