Testimonis al voltant de l’església de Santa Maria. Els capellans Cristòfol Vidal, Joan-Bosco Faner i Joan Febrer i l’historiador Miquel Àngel Casasnovas (el segon per la dreta), qui va fer la presentació de la publicació.

Testimonis al voltant de l’església de Santa Maria. Els capellans Cristòfol Vidal, Joan-Bosco Faner i Joan Febrer i l’historiador Miquel Àngel Casasnovas (el segon per la esquerra), qui va fer la presentació de la publicació.

Sonia Marquès CampsFerreries30/10/23 19:03
TW
1

Mn. Joan-Bosco Faner Bagur, qui va ser rector de la Parròquia de Ferreries des de 1979 a 2002, és l’autor del llibre commemoratiu «50 anys de l’Església de Santa Maria. Referent de la vida i de la comunitat catòlica de Ferreries». Publicació presentada per l’historiador Miquel Àngel Casasnovas el passat dissabte en aquest temple diàfan, i que l’any 1973 recollia en la seva arquitectura senzilla el clima del Concili Vaticà II i la renovació de l’Església. Amb les portes obertes a un poble que s’anava estenent, urbanísticament, en nombre d’habitants, activitat econòmica i també en diversitat de pensament. Una nova església impulsada als anys 60 per Mn. Guillem Coll i que continuà Mn. Enric Enrich, amb l’arquitecte català Vayareda. En un moment que l’església de Sant Bartomeu, amb els diferents canvis, la reforma litúrgica de l’altar girat de cara al poble o les primeres misses en menorquí, quedava enfora del creixement urbà i demogràfic, que a Ferreries superava ja els 2.000 habitants.

El 18 d’abril de 1973 s’inaugurava aquest nou temple de Santa Maria, mare de l’Església, que formaria part de la mateixa Parròquia de Sant Bartomeu, amb el bisbe Miquel Moncadas i la concelebració aquí de la missa crismal.

El llibre convida a una retrospectiva al passat, des de la primera pedra posada a l’església amb aquell entusiasme renovador, a finals dels anys 60 fins, amb Mn. Ponç Pons (Poncio), però també a una mirada al futur. «Incert», tal com manifesta al pròleg el rector actual de la Parròquia de Sant Bartomeu, Mn. Joan Febrer, quan es refereix al resultat positiu d’una societat secularitzada i més autònoma però amb menys nombre de practicants. Una mirada, tanmateix, esperançada, formada per petits grups de creients, de la mateixa manera que ho exposava a la presentació del llibre Miquel Àngel Casasnovas.

La publicació recull la història relatada de Mn. Joan-Bosco Faner, amb vivències de 23 anys com a rector d’aquesta parròquia, el primer nomenat allà. I artífex de diferents canvis importants al temple, com la nova ubicació de l’altar. Més tard, també vindrien els nous vitralls, de la mà de Mn. Joan Febrer, tal com recorda Faner.

El llibre recull també el testimoni de diferents persones, grups i col·lectius que l’han feta una «església de pedres vives»; capellans, religioses, entitats missioneres, com Una illa pel món, o les formacions musicals Somnis Blaus i la Banda de Música de Ferreries. I amb el pes destacat que ha tingut al llarg d’aquests 50 anys també l’escola de Sant Francesc d’Assís, instal·lada al costat i en el si de la mateixa parròquia. Gairebé 100 pàgines, que respiren admiració pel poble «actiu i dinàmic que sempre ha estat», en les paraules de Joan-Bosco Faner, qui declara «Jo duc Ferreries al cor».

Clau de Sol. La coral del poble va fer un recital, aprofitant la bona acústica d’aquest recinte, d’arquitectura diàfana i símbol de la reforma eclesial dels anys 60 i 70.

Santa Maria va ser la segona església construïda al món després del Concili Vaticà II, pensada amb les portes obertes al poble. I com a curiositat destaca també que entre 2002 i 2015, la Banda de Música de Ferreries oferia a l’església els seus concerts. I també era aquest el seu lloc d’assaig, després que el seu director, Josep Colom, abans de la construcció de l’Auditori per a l’Ateneu Musical, quedés fascinat per la seva sonoritat.

En aquest emplaçament de sostre de fusta, amb quadres d’artistes locals, com Vicent Pons o Carlos Mascaró, dissabte, la coral Clau de Sol, dirigida per Montse Mercadal, va oferir un preciós recital de peces eclesiàstiques i un clam per la pau, amb la melodia d’«Imagine», de John Lennon, i l’«Aleluya», de Leonard Cohen.