«Aquí a Menorca em sent el monjo més afortunat del món»

Beverley Ward, una britànica instal·lada a l’Illa des de fa més de 40 anys i que ha format la seva família aquí, l’està acollint a ca seva. Dedicada al sector del turisme abans de la seva jubilació, l’any 2008 li va sorgir l’oportunitat de fer una llarga estada al Nepal. Gràcies a la seva amistat amb un filàntrop que coneixia la zona, va ser allà tres mesos donant classes d’anglès als joves aprenents de monjo al monestir Pema Ts’al, ubicat al llegendari regne prohibit de Mustang. Des de llavors, ha fet altres quatre visites al temple.
L’alumne més avantatjat

Un dels seus alumnes era el jove Lhekshey, que va entrar a Pema Ts’al amb onze anys a causa de la difícil situació econòmica de la seva família. La seva mare, que l’havia de mantenir a ell i a la seva germana petita, el va enviar allà perquè rebés la millor educació possible seguint les directrius budistes.

Als seus 35 anys, Lekshey s’ha convertit en monjo i en un dels directors savis del monestir. Sempre ha portat una vida dedicada en cos i ànima a la meditació. «A les 6 hores del matí fèiem les nostres primeres pregàries del dia, just abans de berenar. Després teníem un petit descans i tot d’una començàvem les nostres classes», explica Lekshey en un molt bon anglès.

Dins la nostra societat, el més semblant a això serien els internats. Tanmateix, el monestir té un clar enfocament en la religió budista i la seva educació se centra en assignatures que van des de l’aprenentatge de l’anglès o l’aprofundiment en el coneixement del Tibet, fins a la instrucció en l’art budista o en debats. «Les classes de debat s’enfoquen en l’anàlisi i la investigació per aconseguir una ment clínica», explica.

Per una altra banda, Lhekshey ha esdevingut tot un artista professional, fins al punt de ser nomenat professor d’art a Pema Ts’al. «Faig tota mena de peces d’art tradicional budista, com mandales o escultures», apunta. Gràcies als seus coneixements, en graduar-se es va convertir en professor i director savi.

Un més de la família

Aquesta no és la seva primera visita a Menorca. L’any 2018 ja va ser a la boda de Marcos, el mitjà dels tres fills de Beverley. De fet, va estar a casa seva a Sant Cugat del Vallès just abans de partir cap a Menorca. «Per jo són la meva família, no hi ha cap límit entre nosaltres. És igual que jo sigui del Nepal o ells de Menorca. Són molt oberts amb jo i junts formam una gran família», indica Lhekshey. Tant és així que tots els fills l’han anat a visitar en algun moment al Nepal i prest l’aniran a veure de nou.

Res com Menorca

Gràcies al seu càrrec al monestir, Lhekshey ha pogut viatjar arreu de tot el món: Nova York quan va ser als Estats Units, el Japó, Irlanda, Dinamarca o ara França i Suïssa, on visitarà a alguns amics que van deixar l’hàbit budista. A continuació, tornarà a Sant Cugat per passar uns dies amb el seu «germà» Marcos i així marxarà ja al Nepal.

No obstant això, Lhekshey reconeix que se sent «el monjo més afortunat del món» quan és a Menorca. «És l’únic lloc en què realment estic de vacances. Jo la defineix com el paradís. En aquest sentit, és similar al Nepal per la pau i tranquil·litat que em transmet, però Menorca és millor perquè pots fer moltes més coses», assegura. I és que el monjo s’ha quedat meravellat amb les seves aigües cristal·lines: «És l’aigua més clara que he vist en la meva vida. Fins i tot es veu als peixos feliços», diu fent broma.

Així doncs, en el seu darrer dia a l’Illa va aprofitar per anar en bici fins a la zona de Punta Prima i visitar el poblat de Trepucó, quedant impressionat per l’herència talaiòtica de Menorca.

«Tots els menorquins són benvinguts a Pema Ts’al»

«M’encantaria que tots els menorquins vinguessin al Nepal i visitessin el nostre monestir almenys una vegada en la seva vida. Estic segur que els hi encantarà», assenyala Lhekshey. I és que aquells que desitgin visitar Pema Ts’al, com va fer Beverley, seran acollits a la mateixa casa de convidats del monestir.