Una anyada d'esperances i noves tafones per a l'oli d'oliva de Menorca

En canvi, com ja comença a ser massa habitual, la sequera i les altes temperatures s’han allargassat: l’octubre ha fet de setembre avantatjat, amb 2,4 graus sobre la mitjana (AEMET), un fet que ha retardat la maduració de l’oliva, que muda de color amb la fresca.

La sequera, persistent amb el canvi climàtic –i algunes maniobres especulatives dels comercialitzadors, tot s’ha de dir–, és a l’arrel de l’escandalosa pujada del preu de l’oli d’oliva al mercat. Andalusia, primera productora mundial, ha patit una greu sequera –després d’un any encara més greu– dilapidant molta oliva dels productors que no tenen reg.

La pràctica totalitat del olivars menorquins disposa de reg de reforç amb el sistema gota a gota, cap d’ells rega per terra, i han pogut aturar l’embat de la sequera. Però, fins quan s’ha de mantenir el reg de les oliveres? Alguns olivarers creuen que si es perpetua el gota a gota, l’arbre manté el pa d’arrels a ran de superfície, és més vulnerable i no cercarà les escletxes entre la roca calcària que manté la humitat natural. Altres opinen que, amb les sequeres cada any més persistents, les oliveres moriran de set. Debat obert per als experts, que no és el meu cas.

Olivars i olivarers

Fins no fa gaires anys gosava a dur el còmput dels olivars plantats a Menorca i a individualitzar-los quasi tots. Ara, el creixement és tan intens que no m’hi veig capaç. Tan sols podria donar unes breus pinzellades. Al Pont Modorro (Maó), un dels majors productors, disposen de 7.500 oliveres, amb la previsió de plantar-ne un altre milenar o més; Isaac, el mestre de tafona, s’ha vist superat per la gran quantitat de petits olivarers que demanen per fer el seu oli. A Son Felip (Ciutadella), un altre dels grans, han sembrat noves oliveres de la varietat koroneiki i han tingut bona anyada.

A l’Hort de n’Squella (Ciutadella) s’han plantat unes 500 arbequines de bona mida, encara que aquest factor no accelera la producció. A Talatí de Baix Vell unes 460 oliveres d’empeltre i picual donen oli d’autoconsum per tercer any, a més de fruita i verdures.

A Biniac o l’Argentina (Alaior) s’han sembrat prop d’un milenar d’oliveres entre arbequines i la novella varietat de corantina (o quarantina?) d’origen italià. I encara han anat més enllà en l’experimentació empírica: han plantat una tanca amb 200 oliveres «de 50 varietats diferents», serà interessant comprovar quines s’adapten millor a l’actual microclima illenc i la producció ecològica. A més, compten amb una estació meteorològica, amb tres o quatre sondes enfonsades a la terra, capaç de transmetre dades sobre pluviometria, humitat del sol i temperatura, per radiofreqüència, al reg automàtic gota a gota.

L’any de les tafones

Fins ara eren tres les tafones d’una certa envergadura existents a Menorca, es Pont Modorro, Son Felip i Llucassaldent, ara s’hi ha sumat tres més.

A sa Serreta de Biniancolla, els dos Paco Almagro, pare i fill, atresoren tretze anys d’experiència en aquesta plantació i prop de 4.000 oliveres de les varietats més habituals, a les que han afegit una altra de novella a Menorca, l’arbosana, d’una oliva molt arrapada a la branca. Però la seva gran primícia és que disposen de tafona pròpia i de registre sanitari per comercialitzar l’oli. De matèria primera no n’hi mancarà quan les 4.000 oliveres sembrades a Santa Marianna per Lino Pons, gendre i cunyat dels Almagro, fructifiquin de debò.

Una altra tafona, a ple rendiment fins al 3 de novembre, es troba a Sant Joan de Binissaida (es Castell), on disposen de 1.400 oliveres, bàsicament d’arbequina i koroneiki, i d’altres més variades per a cupatges. El mestre de tafona és Simón Carreras, amb l’ajuda dels dos pagesos, Tòfol i Sergi. A més, amb l’entusiasme de Bea Castillo al front de les visites guiades i didàctiques, sigui amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp, amb Llucia Pons, amb el GOB, periodistes i d’altres.

I encara ha estrenat tafona Morvedra Vell, amb els dos Josep Barber, pare i fill, com a «moliners». Presenta algunes innovacions destacables, com el dispositiu d’eixugar les olives després de rentar-les, o la cambra posterior que permet refredar-les o escalfar-les; l’escalfament és útil per a regions que cullen cap al desembre o gener, amb gelades; ja han utilitzat el refredament: van començar la collita amb una temperatura ambient excessiva, de 30 graus. Amb les 1.600 oliveres plantades enguany, han arribat a les 4.000. Als olis habituals, inclòs el cupatge d’arbequina i olivó, enguany s’afegeix per primer cop un monovarietal d’empeltre.