Susi Olives, el motor de l'escoleta de Sant Climent

Diu que va començar de manera fortuïta al món de l’ensenyament.
—Sí. Va ser perquè un grup de famílies em va demanar si podia fer classe als seus fills, que tenien uns tres anys i que s’havien quedat sense plaça a l’escola que, aleshores, hi havia a Sant Climent. Jo tenia disset anys, estava estudiant a l’institut Joan Ramis i Ramis de Maó, i, tot i que m’agradava la docència, no tenia clar a què em volia dedicar. Vaig acceptar la seva proposta.

Com van aconseguir ubicar aquest grup d’infants?
—Els feia classes en un local que estava just al costat de l’Associació de Veïns de Sant Climent. Era un espai de només dotze metres quadrats. Es va haver de pintar i els pares i mares van haver de portar les cadires de casa seva. Suposadament, era una cosa provisional però al final no va ser només un any. En el segon any de la meva feina, quan van treure l’EGB de l’escola, es va quedar una aula buida. En aquell moment encara no existien el que ara coneixem com escoles infantils i, per tant, tampoc cap titulació específica per aquest tram d’edat ni cap legislació. Només existia el títol de titulació docent específica de 0 a 3 anys, que es deia Puericultura. Cada any al setembre s’apuntaven nous alumnes i jo anava seguint any rere any i, a finals dels 80, vaig demanar ajuts per poder quedar-me l’aula disponible. S’hi havien de fer millores.

Per fi van passar d’estar en aquell petit local a disposar d’una classe a l’escola. Què va suposar aquest canvi?
—Tot i que va ser un gran avanç, també va resultar ser una lluita diària. Em vaig traslladar a l’aula que havia quedat buida a l’escola i vaig començar a treballar conjuntament amb la mestra de segon cicle que era a Sant Climent en aquell moment. Aquí va començar el que avui és la peculiaritat de l’escola de Sant Climent. Una escola que contempla tota l’etapa de l’Educació Infantil que va de 0 a 6 anys. Aquí va començar la nostra unió, que ha durat fins a aquests dies. En aquell moment jo era el cap visible i, encara que la companya d’aquell moment i jo vam començar a moure’ns per aconseguir un centre nou, ens trobàvem amb força problemes, tant d’espai com a nivell econòmic. Per posar dos exemples, hi havia goteres i no disposàvem de canviador de bolquers i a les aules hi havia més de vint infants.

Allà es van emportar un desengany perquè els van dir que donaven llum verda a una nova escola pública, però que la infantil es quedava on era. Com van reaccionar vostès?
—Doncs malament. Però ens vam oposar. I, gràcies a la mobilització de tot el poble i l’Associació de Veïns, ho vam aconseguir. Van haver de passar uns anys però el 2006 es va posar la primera pedra del que seria el centre nou, que es va obrir el 2008. El 2009 vam passar a formar part de la Cooperativa d’Escoles Infantils de Maó. Comptem amb tres aules de 0-3 i quatre treballadores fixes i 3 aules de 3-6. Des de fa uns anys, venen infants d’altres poblacions. Cal tenir en compte que Sant Climent és un poble petit i no té gaires habitatges disponibles perquè la gent jove pugui venir o quedar-se al poble i la seva població és força més gran.

Què diria que una persona necessita per dedicar-se a l’ensenyament infantil?
—Sens dubte, vocació. Ha de ser una persona alegre, prudent, respectuosa, afectuosa i que es motivi a ella mateixa. El que em funciona és que els nens se sentin còmplices, compresos i donar-los confiança i seguretat. Cal tenir en compte que els obrim una finestra al món i que nosaltres els acompanyem. Per mi, el més gratificant d’aquesta feina és estar amb infants perquè són vida, a més d’acompanyar les famílies al dia a dia. El menys gratificant, com deia, és la lluita per aconseguir millores. És veritat que s’ha avançat, però falta molt per fer. Hi ha un nivell alt d’exigència administrativa i burocràtica molt important. El nostre cicle 0-3 té una situació laboral diferent, bastant pitjor, i una compensació econòmica inferior comparant-lo amb el que és l’escola pública.

Tot i que acaba les classes amb les vacances de Nadal, es jubila oficialment el 31 de desembre. A què dedicarà el temps a partir d’ara?
—Soc de donar el cent per cent en tot el que faig i em vull dedicar a la meva família. Tinc moltes ganes de dedicar-me a coses que no he pogut fer durant aquests darrers anys. Però ja he dit a les meves companyes que, si em necessiten, els puc ajudar. Sempre tindré una connexió molt bonica amb l´Escola Infantil de Sant Climent.