Retorna el betlem de Santa Clara per reviure l'origen del pessebre

El betlem de Santa Clara recrea imatges de Greccio.

Toni SeguíMenorca26/12/23 4:01

El betlem del monestir de Santa Clara, de Ciutadella, torna a lluir aquestes festes de Nadal, després d’un parèntesi en què no s’havia muntat a causa de les restriccions sanitàries per la pandèmia de la covid-19. Dos esdeveniments importants, com són el 800è aniversari de la primera recreació del naixement per Sant Francesc d’Assís al petit poblet italià de Greccio i el 50è aniversari del primer betlem muntat pel monestir de Santa Clara han animat les religioses a recuperar aquesta tradició també tan menorquina que han ambientat a Greccio, assegura la germana Carme Mesquida.

Enguany, el betlem de Sant Clara ha estat confeccionat a partir del «Càntic de les Criatures» de Sant Francesc, aquest text canta a l’aigua que és clara i pura, al foc que és fort i bell, al vent, entre altres. «Sant Francesc fa un càntic de totes les criatures i diu quan tot el cosmos i tota la humanitat estan en harmonia tot funciona, tot crea un equilibri i tot va bé, que és el que ara ens està fallant en el món. Aquesta és la idea que enguany hem volgut plasmar al betlem de Santa Clara; per tant, apareix l’aigua, el vent que fa que unes herbetes es moguin, el foc, el cel amb les estrelles, una posta de sol... Vull dir que hem posat els elements que diríem còsmics i també la mare Terra. A més, Sant Francesc canta també a la mort, a la germana Mort, perquè la mort és un fet de vida», afirma.

Per tant, el betlem de Santa Clara està ambientat al petit poble de Greccio, hi ha una ermita i el bosc on Sant Francesc va escriure la regla religiosa, la cova als afores on es va recrear el naixement fa vuit-cents anys, «s’hi va convidar la gent i tothom va fer el vespre, devora l’estable on va néixer Jesús, per intentar meravellar-se d’aquest fet que Déu s’hagi abaixat a ser un fillet, un humà, dins aquesta pobresa i senzillesa», assenyala.

Visites

El betlem de Santa Clara estarà obert al públic els dies feiners de 18 a 20 hores, els dies de festa de 17.30 a 21 hores, i els diumenges matí després de missa d’11.30 a 13.30 hores, fins al 7 de gener. Després podrà ser visitat de forma concertada per grups que hi solen anar.