Una imatge de la trobada del dia de Sant Antoni a Sant Lluís | Gemma Andreu

TW
2

Els grups de dimonis són un col·lectiu que s’han anat establint a Menorca en els darrers anys, arribant a convertir-se avui dia en uns imprescindibles a les festivitats pròpies de l’Illa, com és la de Sant Antoni. Precisament, el passat dimecres 17 es van reunir a Sant Lluís tant els capgrossos del municipi amb ‘en Berto es Dimoni’ al capdavant, una figura recuperada l’any 2015 i que l’any que ve celebrarà el seu 60è aniversari; els dimonis de Sant Climent, que tornaven al municipi lluïser deu anys després, els dimonis de Llucmaçanes i el grup ferrerienc Myotragus Foc. Després d’haver estat una mica amagats en els darrers anys, els dimonis recuperen el seu espai.

Origen religiós

«Antigament, el dia abans de la festa grossa sortia el dimoni amb una professó per treure els mals esperits de les cases i arribar a la festa grossa amb tot net i aclarit. En tractar-se de festivitats purament eclesiàstiques, l’Església va decidir anar llevant a poc a poc aquesta part dels dimonis. Aquest fet ho ha acabat convertint en una festa d’un caire més popular», explica Joan Piris, vicepresident de Myotragus Foc, qui creu que «el misticisme de la bruixeria» i, per tant, dels dimonis, es va anar perdent a causa de les «dominacions angleses».

Tanmateix, a finals dels anys 70 comencen a ressorgir amb l’aparició dels diables a Catalunya, els quals comencen a realitzar correfocs i a emprar pirotècnia. Però la flama que va encendre la metxa va ser l’espectacle «Nit de Foc» a finals dels 80. La companyia mallorquina Iguana Teatre va estrenar una proposta que enaltia la figura dels dimonis de foc i que incloïa la pirotècnia dels diables de Catalunya. La funció va acabar sent tot un èxit en aquells dies a tots els pobles de Balears.

És a partir d’aquest moment quan van començar a aparèixer les primeres colles de dimonis a Menorca, destacant els Diables de Maó a finals de la dècada dels 90. Aquest seguien el corrent establert a Catalunya, un vestuari format per una casaca negra amb caputxa, cara pintada i banyes vermelles, a més d’uns calçons amples de color negre.

Els correfocs de Myotragus

Actualment, a l’Illa destaca d’una forma especial Myotragus Foc. Aquesta agrupació, fundada l’estiu de 2009 a Ferreries, és la més cridanera de totes per les seves característiques màscares amb banyes fetes a mà i el seu inigualable vestuari, pensat des d’un principi per sumar-se a la tradició balear, més que seguir l’estil català.

Format en l’actualitat per quinze membres, els correfocs són el seu segell distintiu, tal com han demostrat al llarg de totes les seves aparicions. De fet, l’any 2020 i emmarcat en el dia de Balears, els dies 3 i 4 van organitzar el I Concili Satànic de les illes, el qual incloïa correfocs tant a Ciutadella, amb una gran representació femenina de dimònies, com a Ferreries. Acompanyats d’altres grups arribats de Mallorca, la festa va causar furor.

Enguany, tot i tenir la intenció de repetir, els correfocs corren perill perquè els tràmits amb el Consell encara no han arribat a bon port. La idea és realitzar-ne tres a diferents municipis de l’Illa entre el dijous 29 de febrer i el dissabte 2 de març.

La indumentària de Myotragus Foc, tota una obra d’artesania que requereix gran paciència

Gràcies a la subvenció de l’Ajuntament de Ferreries, el grup Myotragus Foc està renovant les seves peces de vestuari, la qual es basa en un vestit negre amb una coberta de pell vermella i les seves màscares personalitzades.

A la vegada, la colla s’està rejovenint amb la incorporació de vuit membres nous, els quals estan preparant les seves pròpies màscares. «Realment són poques hores de feina, però s’ha d’anar passet a passet, deixar que eixuguin... Xerram d’un mes», assenyala el vicepresident. «Ens feim un motlle d’escaiola al cap i treim un negatiu de plastilina. Sobre aquesta dissenyam els detalls i hi afegim les banyes», indica. 

Els membres es fabriquen les seves pròpies màscares.