L’any passat a l’Illa hi havia més de 150 hectàrees de vinyes, que van permetre la producció de 200.000 bòtils de vi.  | Gemma Andreu

TW
0

Un total de 123 varietats de rem diferents a Balears, de les quals 49 s’han documentat a Menorca, formen part del recull realitzat per Rosa Pascual i Antoni Puig, sobre les mencions dels noms de varietats locals de vinya de vinificació i de rem de taula a les Illes des de 1787 fins a 2017. Aquest treball, que ha comptat amb la coordinació de Carme Garau i Joana Maria Luna, és fruit d’un encàrrec de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les illes Balears, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Rosa Pascual i Antoni Puig han consultat més de 178 volums de diferents arxius i biblioteques, amb la finalitat de poder localitzar les publicacions i documents que permetessin conèixer els noms amb què els avantpassats balears anomenaven les varietats de vinya, a més de conèixer també la distribució de les plantacions. Així, l’anàlisi ha permès recollir mencions de 123 varietats de rem diferents arrelades al territori. De cada varietat, els autors indiquen el nom, altres denominacions sinònimes, referències bibliogràfiques, i també les zones de cultiu.

Aquest estudi intenta -segons afirmen els seus autors- aportar des del vessant de recerca històrica les dades a «la ingent teranyina que és el món de les varietats locals de vinya i les seves denominacions». És un intent de posar testimonis concrets sobre l’antiguitat i localització precisa del cultiu de totes aquestes varietats.

Varietats

Quant a la distribució per municipis de l’Illa, Maó és amb trenta-nou el que aglutina el cultiu del nombre més gran de varietats, seguit des Migjorn Gran amb deu, Sant Lluís amb nou, Ciutadella amb vuit i Alaior amb una. A la resta dels municipis -es Castell i es Mercadal- no n’hi ha constància documental.

Segons l’estudi, hi ha una sèrie de varietats de rem que el seu cultiu en aquests dos-cents trenta anys només s’han documentat a Menorca, com són els casos de babarrés (també anomenat barbarrossa, barba-rossa, babanés, barbarrès, barrovés, baberrés i bavarrés) a Maó i Sant Lluís; cartoixà a Maó; grassera (grasella, grasser) a Ciutadella i Maó; imperial (emperial) a Ciutadella, es Migjorn Gran i Maó; palomino a Maó, encara que la referència bibliogràfica apunta el seu cultiu al lloc d’Alcalfar Vell, de Sant Lluís; perricos a Maó; i sense pinyol a Maó.

Els autors de l’estudi subratllen que el llistat de mencions de les varietats de rem és el cos principal del treball de recerca, ordenant-les per ordre alfabètic, sense tenir en compte si es tractava de rem de taula, de vinificació, blanc o negre. A més, han afegit al final un índex, també alfabètic, per resoldre la dificultat que representa l’elevat nombre de noms amb variacions ortogràfiques.

A més, assenyalen que a Menorca, i també Mallorca, la producció de vi va començar després de la conquesta dels romans el 123 a.C., encara que el vi es troba íntimament lligat a totes les etapes de la història de les illes.