TW
2

El mes d’abril de 2023 es va complir noranta anys de l’edició per part del Foment de Turisme de Menorca d’un emblemàtic cartell per promocionar l’Illa en el mercat espanyol, anglès i francès. El referit cartell és una reproducció d’un oli del pintor Joan Vives Llull que mostra un casat de pagès blanquíssim, amb tres fassers en primer terme i el cel d’un intens blau. Quina és la història d’aquest cartell i de la casa rural que s’hi representa?

Amb la II República, proclamada el 12 d’abril de 1931, les iniciatives de promoció turística de l’Illa van estar canalitzades pel nou Foment de Turisme de Menorca, societat que va quedar constituïda el dia 7 d’agost de 1932, en què el president va ser l’empresari bijuter Joan Gomila Borràs i un dels vocals el pintor Joan Vives Llull. Com assenyala l’investigador Alfons Méndez, les actuacions més nombroses del Foment de Turisme van ser en el camp de la propaganda, amb la creació de l’eslògan turístic «Visitad Menorca, la isla blanca» que posteriorment es va convertir en «Menorca, la isla blanca y azul».

Precisament, els colors blanc i blau són els dos elements cromàtics, acompanyats pel verd, que defineixen el cartell turístic editat l’abril de 1933, una reproducció d’un oli del mateix Vives Llull. Es tracta del casat de l’estança de sa Costeta, situada a la casolania des Consell, a poc més de cinc minuts caminant des de Sant Lluís, vora el camí que va cap a l’antiga casa senyorial des Camp Sarc. En aquest sentit, el crític d’art Juan Elorduy ha escrit que es tracta d’una obra pictòrica de gran interès en la trajectòria del pintor, on el seu dibuix i el color estan complement equilibrats i la llum es converteix en l’element principal.

Méndez assenyala la considerable despesa -2.800 pessetes de l’època- en la impressió de 5.250 exemplars del cartell, a més de dos fullets, un amb una tirada de 10.350 exemplars el desembre de 1932, que es van exhaurir molt prest, i l’altre de 60.000 còpies -10.000 en castellà i 25.000 en anglès i francès.

El 1933, sa Costeta era un bellísim exemple de l’arquitectura rural menorquina: casa amb doble teulada, emblanquinada, amb un terrat a l’enfront principal rematat amb una petita creu d’obra i orientat al cap el sud. Una canalització feta per teules a la paret de l’enfront recollia les aigües pluvials del terrat i les conduïa cap a la cisterna situada al pati. I la majestuositat delstres fassers de diferents altures a l’hort de davant.

Imatge de postal

El cartell es va caracteritzar per la seva bucòlica estampa del paisatge rural, una autèntica imatge de postal, com així també ho van entendre literalment els fotògrafs maonesos Ramón V. Pons i José Pons Moll, que van incloure aquesta imatge -el casat de pagès i els tres fassers- feta des de la mateixa perspectiva en les seves respectives col·leccions fotogràfiques, el primer en blanc i negre i el segon en color sípia.

El apunte

Nou edifici i nous fassers després del bombardeig de la Guerra Civil

L’actual casa i els tres fassers de sa Costeta no són els mateixos que Vives Llull va immortalitzar sobre el llenç a la primera meitat dels anys trenta del segle XX i que el 1933 va il·lustrar el cartell del Foment de Turisme de Menorca.

Cinc anys després, el 21 de setembre de 1938, en plena Guerra Civil, va tenir lloc un bombardeig de l’aviació italiana, aliada del general Franco. A la matinada, nou avions van fer una incursió pel sud-est de l’Illa amb el llançament d’unes 150 bombes, que a Maó va provocar quatre morts.

Minuts abans, una de les bombes va destrossar el casat de Sa Costeta afectant també els fassers, segons ha escrit l’investigador Guillermo Pons Coll. Afortunadament, els pagesos de la casa i els vesins dels voltants, que s’havien refugiat al soterrani del casat, van poder salvar la vida.

Acabada la guerra, la casa va ser reconstruïda pel propietari, però sense el característic terrat que es va convertir en dos estudis i posant el nom de «Secusteta» [sic] a la part alta de l’enfront de la casa.