Menorca Mao / Gemma Andreu / IES Joan Ramis i Ramis / limpieza y futuro montaje esqueleto ballena | Gemma Andreu

TW
0

Prop de cinquanta alumnes d’ESO i Batxillerat de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó participen en uns tallers per a la recuperació i muntatge d’un esquelet de balena, de 15 metres de llargària i dos d’amplària, que va ser capturat fa cent dotze anys en aigües de Punta Prima, a Sant Lluís, i que després d’un llarg periple d’anys està previst que en dos o tres cursos quedi exposat en el museu de l’institut.

Dia 11 de desembre de l’any 1912, diverses persones que estaven a les proximitats de Punta Prima, que pertanyia al lloc d’Alcalfar Vell i que encara no s’havia convertit en una urbanització turística, van sentir uns brams d’un animal procedent de la mar. Pescadors de les famílies Perxes i Melsión, que tenien la seva base a la cala d’Alcalfar, hi van anar amb les seves barques per rescatar-lo i al no poder, el van matar.

MENORCA - IMAGEN DE UNA BALLENA EN PUNTA PRIMA EL 12 DE DICIEMBRE DE 1912.

El cetaci quan va arribar al port de Maó el 1912.  | Llorenç Miquel

A la matinada d’ensoldemà el van enganxar i per via marítima el van arrossegar fins a sa Vinyeta, al port de Maó, on actualment hi ha la central d’Endesa. «Aquesta és la versió que va donar ‘El Bien Público’, però el diari ‘ABC’ va sortir una notícia una mica diferent, deia que l’animal estava nedant pels voltants de l’Illa de l’Aire i que els pescadors li van tirar barrobins per matar-lo. Dues versions diferents i trobam que la primera és més fidedigna amb què va passar», assegura el professor Enric Camps, coordinador de la comissió de l’Arxiu i del Museu de l’IES Joan Ramis i, a la vegada, de les diferents persones que intervenen en aquest projecte.

La balena capturada i arrossegada fins al port de Maó va ser objecte de nombroses visites, havent establert un servei de barca per travessar el port fins a s’Altra Banda. Els farmacèutics Jaume Ferrer Aledo i Maurici Ponsetí Hernández van fer un estudi sobre l’animal i van determinar que era un exemplar subadult de rorqual comú, el qual va ser descarnat amb l’intent d’aprofitar l’oli.

gg140324002 (3).jpg

La directora Raquel Taltavull i el coordinador del projecte Enric Camps. | Gemma Andreu

El 1916, durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, la família Maspoch va exposar l’esquelet de la balena a la planta baixa de la casa senyorial que anys després es convertiria en el Cine Victoria, a Maó, fins que es sap, gràcies a la factura del seu transport, que l’any 1934 va ser traslladat a l’Institut de Maó, ubicat a l’antic monestir de Sant Francesc.

Recuperació

El curs 1963-1964 l’institut es va ubicar a l’actual emplaçament del carrer Vives Llull, quedant l’esquelet a l’antiga seu, fins que el 2014, amb motiu de les obres de reforma del Museu de Menorca, les restes de la balena es van traslladar al ‘Joan Ramis’, havent estudiat de forma infructuosa les possibilitats d’espai i econòmiques per exposar-lo.

gg140324002 (21).jpg

L’alumnat i professorat s'han implicat en la recuperació, muntatge i exposició de la balena. | Gemma Andreu

Les obres d’ampliació del centre el 2018 i 2019, que van incloure un espai per a museu, van obrir de nou les expectatives que, finalment, es van fer realitat l’any passat, després d’aconseguir l’assessorament de la biòloga canària Carla Rolo, especialitzada en cetacis i, sobretot, el compromís de la Fundació Catalina Mercadal-Asmar de fer-se càrrec de les despeses econòmiques d’aquest projecte.

El apunte

Un equip format per alumnes, professors i col·laboradors

El professor Enric Camps assenyala que s’ha volgut donar un sentit més didàctic a la recuperació de l’esquelet del rorqual, per la qual cosa s’està fent amb la participació de prop de cinquanta alumnes de les assignatures de Servei de la Comunitat de 2n i 3r d’ESO i d’Història de les Balears de 1r de Batxillerat, i d’altres de manera no tan directe, amb la supervisió de les professores Conxi cardona, belén Vinent, Clara Cussó i Laura Piris. Camps també subratlla la participació de Xavi Sintes, de Tot Inox, l’enginyer Lluís Mir i l’arquitecte Joan J. Gomila.