Fotografies de Menorca que ja no es poden tornar a captar

La iniciativa d’Editorial Efadós va prendre cos el 2022 quan Laura Piris, Esther Cladera i Pau Salord, que anteriorment havien treballat conjuntament a l’Arxiu d’Imatge iSo de Menorca, van fer una selecció de les quatre-centres fotografies que surten al llibre, prop del 80 per cent a partir de les imatges conservades a l’Arxiu creat pel Consell insular (AISM-CIM), format amb diferents fons dipositats per particulars, i la resta de la Biblioteca de Catalunya (BNC), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i diferents col·leccionistes de l’Illa.

El llibre està format per dotze capítols, un per cada municipi de l’Illa -a més de Fornells- començant per llevant i acabant a ponent; un dedicat al patrimoni material com són monuments arqueològics, torres de defensa i molins fariners; un altre a les feines i oficis; i el darrer a les festes patronals, que en aquesta ocasió es mostra per ordre cronològic del calendari festiu, començant per les festes de Sant Joan i acabant per les de la Mare de Deú de Gràcia.

A la introducció, els autors afirmen que la fotografia va arribar a l’Illa gràcies als fotògafs ambulants provinents de Barcelona i de Palma que feien estada alguns dies a l’Illa per fer retrats i de després se n’anaven, però ben prest van aparèixer alguns de professionals i diversos d’amateurs, aquests gràcies    a que les càmeres fotogràfiques van tenir uns preus més populars, que van fer créixer el nombre d’instantànies amb temàtica menorquina. «Aquest llibre s’ha pogut realitzar gràcies a aquests pioners i als que els van seguir amb nous procediments fotogràfics, individualment o en grups, com els fotoclubs que es van estendre durant el segle XX», apunten.

Així, les imatges que reflexteixen les pàgines de la publicació es van fer amb diferents motius, com poden ser celebracions, actes, reunions familiars, excursions i amb intencions artístiques, amb la particularitat que actualment mostren com ha canviat l’Illa i quins eren els costums i la vida dels menorquins.

Un punt d’inflexió va ser l’arribada de la fotografia en color, en què les postals que al principi van mostrar aspectes típics i costumistes, a partir de llavors mostraran les platges urbanitzades, hotels ben grans i infraestructures per assegurar al turista el que necessita a part del sol. Les postals dels darrers anys mostren els espais naturals o lleument humanitzats, convertint-se en la història dels canvis que ha experimentat l’Illa respecte del turisme com a principal font econòmica.

Els autors dediquen el llibre a Josep Miquel Vidal Hernández, «tot recordant el seu mestratge» i una fotografia feta per ell dels gegants de Maó en què es veuen alguns músics de la banda de la ciutat tanca la selecció d’imatges.

El llibre «Menorca desapareguda» serà presentat el pròxim dia 18 d’abril, a les 19.30 hores, a Can Victory.