Un grup de cinc companys han fet durant la primera setmana el Camino de Santiago, una excursió que milers de persones de tot el món fan cada any i que en aquest cas no seria destacable si no fos perquè quatre dels expedicionaris han recorregut a cavall els cent seixanta-dos kilòmetres que s’havien proposat, en una modalitat que només fan l’un per cent dels pelegrins, amb la participació d’un altre company que s’ha encarregat de la part logística.
Els expedicionaris han estat Nines Febrer, de Ferreries, i Neus Villalonga, d’Alaior, cavalleres que surten habitualment en les qualcades i jaleos de les festes patronals, a més de participar en competicions de doma clàssica i menorquina, mentre que la catalana Joana Merchano i el gallec Rafael Martínez també són uns apassionats dels cavalls i del món que els envolta. Per la seva part, Felipe Martínez hi ha participat acompanyant-los en cotxe.
Les tres cavalleres i el cavaller davant un dels albergs de l’itinerari.
La idea de fer el Camino de Santiago es remunta a l’any passat quan el grup d’amics es va proposar inicialment fer el trajecte a peu, una iniciativa que després de plantejar fer-la meitat a peu i meitat a cavall, finalment es va materialitzar només a cavall, donat el fet que l’organització només accepta fer el recorregut íntegre en una modalitat. «Quan l’any passat van acabar les festes de Ferreries, vaig dir de fer l’enguany el Camino de Santiago a peu, però finalment va decidir fer-ho a cavall donada la nostra experiència de muntar», recorda Nines Febrer.
Va ser així com el grup va connectar amb Hípica Rabadeira, una de les dues empreses hípiques que organitzen el recorregut a cavall i que van aportar els animals als excursionistes, excepte Joana Merchano que hi va participar amb el seu cavall.
Recorregut
La ruta va començar el passat dia 1 d’abril a la població d’O Cebreiro, a Lugo, i durant sis jornades els expedicionaris van recórrer 162 kilòmetres fins a arribar el dissabte dia 6 a la plaça de l’Obradorio, a Santiago de Compostela, on s’aixeca la catedral de la ciutat, havent de cenyir-se a un horari determinat, perquè fora d’aquest l’entrada de cavalls a la plaça està prohibida.
Arribada el darrer dia a la plaça de l’Obradorio, amb la catedral.
«La distància mínima que s’ha de recórrer per obtenir l’acreditació oficial són 100 km i noltros en vam fer 162. Mentre muntàvem a cavall et trobaves a la gent que anava a peu i cada dia era la mateixa gent. La veritat és que vam ser una mica l’atracció del Camino perquè la gran majoria de persones anava a peu», assenyala.
El apunte
Una ruta feta al llarg de sis dies amb neu, molta pluja i fred
Recórrer sis dies el Camino de Santiago durant el mes d’abril dona peu a experimentar els diferents fenòmens meteorològics d’aquell paratge del nord d’Espanya. En aquest sentit, Nines Febrer assegura que «el primer dia va fer neu, el segon molta, molta aigua, va ploure molt i va fer fred, el tercer dia va ploure durant estones, que per als que viuen a la zona no és ploure, però sí que ens banyàvem, estava ennivolat, però feia bon anar, si no plovia gaire es podia anar bé. El darrer dia ja va ser més normalet, tot i que fa més fred que a Menorca», apunta Febrer. Per altra banda, també afirma que el recorregut a cavall no està molt ben pensat, per la falta de serveis cap als animals, «s’han de poder dutxar i dormir en millors condicions», assenyala.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
manu menorca
|
Hace 15 días
... el camino de Santiago está sobrevalorado... es una excursión, una revista de viajes... no es noticia, sino simple y llano autobombo exhibicionista...
Cuando oigo hablar del camino de Santiago, me viene a la mente ese sonsonete que un día hoy.
Una noche muy serena, por un polvoriento camino dirección a Santiago caminaba un peregrino, con su calabaza llena de un aventajado vino y, sed le vino, de apagarla dio trazas y como no tenia tasa hizo al cielo puntería y al mismo tiempo veía, estrellas y calabaza.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... el camino de Santiago está sobrevalorado... es una excursión, una revista de viajes... no es noticia, sino simple y llano autobombo exhibicionista...
Cuando oigo hablar del camino de Santiago, me viene a la mente ese sonsonete que un día hoy. Una noche muy serena, por un polvoriento camino dirección a Santiago caminaba un peregrino, con su calabaza llena de un aventajado vino y, sed le vino, de apagarla dio trazas y como no tenia tasa hizo al cielo puntería y al mismo tiempo veía, estrellas y calabaza.