Menorca a les guerres del Marroc: setanta anys de conflicte bèlic

Miquel À. Casasnovas assenyala que l’origen d’aquest estudi es remunta a 2021 quan es va commemorar el centenari del Desastre d’Annual, amb un homenatge el juliol organitzat pel Consell insular dalt El Toro i una taula rodona celebrada a l’IME. «El Consell va trobar que era un tema històric molt poc conegut i que s’havia d’aprofundir, per la qual cosa em van demanar un projecte d’investigació que el vaig presentar el mateix any sobre la relació de Menorca amb la Guerra del Marroc i les seves repercussions. Vaig dir de formar un equip per sobretot investigar en arxius de fora de l’Illa, contactant amb Miquel López Gual i Carlos de Salort, que han fet la feina en els arxius militars. Jo me’n vaig cuidar de fer consultar la premsa de l’època. Ens vam donar dos anys per fer el projecte i el vam entregar començament de desembre de 2023. Ha quedat un treball de 300 fols més una seixantena d’apèndixs», afirma Casasnovas.

Període

El treball de recerca no es va limitar al tema dels anys vint del segle XX, sinó que també s’ha inclòs la participació de Menorca i dels menorquins des de la segona meitat del segle XIX. «De fet, es comença amb la guerra d’Àfrica de 1859-60, que va comptar amb una nombrosa participació de militars procedents de Menorca. Passam les diferents fases del conflicte amb el Marroc fins a la total pacificació del Protectorat de 1927, quan s’acaben les hostilitats. Per tant, l’estudi tracta prop de setanta anys, però no només del tema militar, de les unitats de la guarnició que van participar en algunes de les etapes del conflicte, sinó també de la vivència menorquina d’aquestes guerres del Marroc, en plural, perquè no és un únic conflicte, sinó una successió d’episodis, de com els menorquins ho van veure des del punt de vista de l’opinió pública, n’hi havia a favor i en contra del conflicte, l’organització d’actes per recaptar fons per als militars desplaçats al Marroc, el debats que hi va haver sobre la qüestió del Marroc a nivell de protectorat, entre altres», afirma

La investigació de Casasnovas, López i De Salort ha permès actualitzar el nombre de víctimes mortals per part menorquina, fins a 59, dues més de les que figuren al monument commemoratiu aixecat al Toro el 1927. «De tots els morts deim unes dades bàsiques, on van néixer, molts no eren menorquins, en quines circumstàncies van morir, la unitat que pertanyien. És un estudi fet el més complet possible, evidentment hi ha coses que si haguéssim tingut més temps per treballar els arxius militars hauríem trobat més informació, es pot publicar tal com està i com a qualsevol episodi històric es pot aprofundir en un futur.Amb aquest treball es té una visió global de la qüestió, que ara sembla molt allunyat i oblidat, però que si miram la premsa del primer quart del segle XX, el Marroc surt dia sí i dia també, és un tema d’absoluta recurrència», afirma.

Els dos primers capítols de l’estudi contextualitzen els fets històrics estudiats, explicant la relació d’Espanya i el Marroc, els condicionants internacionals que van intervenir -«a vegades es simplifica en què hi havia uns interessos econòmics, que els militars volien guanyar medalles, però és un tema molt més complex», apunta Casasnovas- i també es fa un breu esbós de com era Menorca en aquella època, perquè el lector pugui endinsar-se en els altres capítols i entendre millor les circumstàncies.

Els autors de l’estudi comptabilitzen en més de 2.000 soldats de l’Illa -entre menorquins, valencians i mallorquins que formaven la guarnició de l’Illa- els que van participar en aquestes guerres entre 1921 i 1927. «A l’apèndix figura la llista del primer batalló expedicionari que va sortir el 1924, que és el que ho va passar més malament perquè va entrar en combat», assenyala.