Un episodi de pluja vermella, ocorreguda a l’Illa el 24 d’abril de 1880, va encendre en l’imaginari popular la proximitat de mals averanys i presagis de desastre naturals, fins que dies després la premsa maonesa publicava un escrit del capità de barco i historiador maonès Pere Riudavets i Tudurí en què explicava el possible origen del fenomen.
El dimarts 20 d’abril de 1880 va clarejar amb un cel completament cobert després d’uns dies assolellats, amb una forta ruixada sobre les nou del vespre, acompanyada de trons i llamps, una situació que es va repetir a partir de les quatre de la matinada d’ensoldemà i que va continuar durant tot el dia, amb pluges torrencials que fa 144 anys van fer impracticables els camins de terra per al trànsit dels cotxes de cavalls. «Feia anys que les pluges no havien estat tan abundants» assegurava el diari maonès «El Bien Público».
En aquest context, a les nou del vespre del dissabte dia 24 va tornar a ploure, encara que sense la intensitat dels dies precedents i amb una particularitat imperceptible per la foscor de la nit, que els menorquins van descobrir el matí del diumenge. Així, el diari maonès va informar que va ser «un lleuger plugim que va durar curts intervals, sense que s’advertissin els vesins de l’efecte causat, fins que ahir al matí [diumenge] es va notar als enfronts de les cases, vidres i sembrats tot esquitxat d’un color vermellós, que en robes i paraigües ha fet impossible la seva desaparició després de ben raspallats», afirmava el diari.
Aquest mes d'abril ha tornat a ploure terra a l'Illa. | Gemma Andreu
Pluja terrossa
El dimarts dia 27, el periodista va referir-se, seguint la terminologia dels naturalistes de l’època, a la «pluja terrosa» del dissabte abans, que el mateix dia -24 d’abril- però de 1781 havia cobert Sicília amb una capa d’argila, lligant el fenomen al fet de ser una illa amb volcans, que evidentment no se podia aplicar a Menorca. El dijous 29, «El Bien Público» va inserir un escrit de Pere Riudavets en què va aportar una explicació més racional del seu origen i allunyada de la fantasia popular.
Riudavets va recordar que el dissabte 24, després de les 8 del vespre, va plovisquejar i a l’auba d’ensoldemà les parets, les plantes i l’exterior van aparèixer coberts amb una lleugera capa de pols de color ferruginós, per la qual cosa «va córrer la veu entre la gent ignorant, que tot ho atribueix a miracle o a pronòstic de mal averany, que durant el vespre havia plogut sang, mentre que altres persones amb més criteri ho atribuïen a una pluja de pols argilosa duita de l’interior de l’illa per efecte d’una màniga de vent o cosa semblant».
Després descriu l’observació feta a les 8 del vespre, «seguint el nostre inveterat costum, adquirit navegant», assegura, quan va sortir al jardí per observar el cel, encapotat com ho havia estat tot el dia i l’anterior per efecte del llevant bromós, «vam notar una boira molt densa i summament baixa qual nimbus que s’anava a desfer en aigua, boira que procedia del sud i que avançava cap al nord, cobrint de foscor la part septentrional del nostre horitzó, que per efecte de la claror del pleniluni estava relativament més clar», afirma, i va entrar a ca seva. Poc temps després va ploure un poc, sense adornar-se del renou, i només algunes persones que es trobaven al carrer amb els paraigües van notar com aquests van quedar embrutits amb un tint vermellós.
Pere Riudavets i Tudurí. | Aj. Maó
Riudavets explica que el diumenge matí va decidir analitzar el tipus de pols: va agafar una palangana amb aigua i va netejar les fulles amb major quantitat d’argila, aconseguint recollir la quantitat suficient per poder determinar les seves característiques. Després de 24 hores, va abocar l’aigua per decantació i va quedar un residu terrós i summament fi, que pel seu color va pensar que era argila vermellosa com la que hi havia pel camp. No obstant açò, va descartar la seva procedència de l’interior de l’Illa, donat que el vent era de llevant, i que la major part de la superfície estava embassada per les intenses pluges de pocs dies abans, el que feia inviable que un remolí de vent hagués aixecat la pols argilosa.
Algèria
El capità de barco va pensar amb la proximitat de les costes africanes i com els tifons o huracans als grans deserts d’Àfrica arrossegaven boires de pols que arribaven fins a la península Ibèrica. «No pot un tifó d’aquesta espècie haver duit en suspens des d’Algèria aquesta massa de pols argilosa tan subtil que va travessar damunt l’Illa en el moment en què de les boires superiors es desprenia la plovisquella que va caure i que en travessar la boira es va impregnar de pols i ho va precipitar sobre la terra embrutant tot? Creiem que aquesta és l’única explicació que pot donar-se, al nostre judici, al fenomen», conclou.
El dia que l’escriptor Cees Nooteboom va descobrir la pluja vermella
«Rode regen», publicat el 2007, o la seva versió al castellà «Lluvia roja», que va veure la llum el 2009, és el títol d’un dels llibres més emblemàtics de l’escriptor neerlandès-menorquí Cees Nooteboom, que des de 1965 té una segona residència a Sant Lluís, en la qual durant les seves estades els mesos de l’estiu ha escrit part de la seva producció literària que després s’ha escampat arreu del món. Precisament, «Lluvia roja», en què l’escriptor escriu sobre la seva casa menorquina, amb el seu jardí, la relació amb els vesins i altres qüestions de l’Illa, fa referència a un fenomen desconegut per ell i que un matí va descobrir quan ben esglaiat va veure les parets exteriors de la seva casa, les portes i finestres tenyides d’un color vermellós.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.