Les mares, aquestes heroïnes - Cartes a n'Eloi (43)

Aquests dies, ta mare es multiplica per atendre-us a tu i a la teva germana. Aquestes tres setmanes les passa dormint poc, alimentant na Bruna, canviant bolquers, consolant la teva germana que s'intenta comunicar amb noltros plorant, i també cuidant-te a tu. Aquests dies he après a valorar l'esforç immens que fan les mares cap als seus fills. Crec que és una dedicació sense comparació en aquest món.

Sí, és cert, els pares jugam un paper fonamental, sense dubte, i per sort la societat ha avançat molt en aquest tema. Som el suport pràcticament imprescindible, una peça bàsica. Però no ens enganem, les mares seguiran sempre essent les mares. I més quan opten per la lactància materna. Estic segur que la sensació de fer créixer el teu fill amb allò que tu mateix generes ha de ser increïble, com si s'allargúes el vincle que comença dins el ventre matern i es substituís el cordó umbilical pel pit. Ara bé, que la sensació sigui recomfortant no treu que sigui una decisió molt compromesa i que suposa moltes renúncies per part de la mare. És per açò que avui, petitó, crec que la teva mare es mereix un immens gràcies.

I no només ella, sinó totes les mares del món. No em serveix el dia de la mare instaurat perquè uns grans magatzems tenguin una excusa per vendre més perfums, mocadors i altres regals. Amb el temps, petitó, arribaràs a entendre que quan et prohibeixen certes coses ho fan pel teu bé. Jo ho he arribat a entendre, tot i que de petit era ben caparrut i em rebotava amb facilitat. Amb els anys, criatura, veuràs que si et llevaven la brutesa de la cara amb la seva saliva no era per incordiar-te, sinó perquè t'estimen tant que fins i tot pateixen per si una petita taca et pot molestar. Entendràs, petitó, que un dia, tota la seva vida va començar a girar al voltant nostre, dels fills, i poques vegades els agraïm aquest sacrifici.

Petitó, ta mare no ha llegit aquesta carta abans que surti avui al Diari. Segur que no hagués volgut que li donéssim les gràcies per allò que fa. Però tu i jo sabem, i segur que la teva germana també, que s'ho mereix. Ella, i totes les mares del món. La meva també.