Es meus propòsits d’any nou – Cartes a n’Eloi (60)

Primer, em proposo passar el màxim temps amb tu, la teva germana i la vostra mare. Quan som tots junts, és com si creéssim una espècie de bombolla impenetrable, com feia la germana gran dels Increïbles, i no hi ha problema que no sigui vençut per un somriure dels vostres.

Segon, em proposo seguir fent feina de la millor manera que sé. Alguns diran que no ho faig bé, altres m'acusaran de fer banda, i altres directament ni llegiran allò que escric, però almanco cada dia podré anar a dormir tranquil amb mi mateix. Petitó, ser periodista no és tant fàcil com molts es poden pensar, i per cada felicitació que reps, t'arriben cent crítiques. Ara bé, em proposo seguir convençut que no faig feina per a rebre felicitacions o crítiques, sinó simplement per estar convençut i segur que allò que escric és cert i objectiu.

Tercer, em proposo parlar manco de la crisi. Sí, serà difícil, més en la meva professió, però ho intentaré. La crisi existeix, sí, sense dubte, però es fa més gran si en xerram cada dos per tres. És com un gran monstre que creix alimentat amb la por de tots noltros. En tost de xerrar-ne tant, tal vegada hauríem d'esforçar-nos més en solucionar-la, ja que hi ha qui ho hauria de fer i no se'n surt massa bé.

Quart, em proposo seguir creient el que crec i defensant allò que defenso. No em val l'excusa de la crisi per anar desmuntant tot allò que tant ens ha costat construir. Una mentida, per moltes vegades que es digui, segueix essent una mentida.

I quint, i darrer, em proposo fer règim, millorar el meu anglès, fer un curs de formació, anar al gimnàs... Bé, aquests són propòsits de més dubtós compliment. Són els que en Lluís, aquest amic tant gran (en tots els sentits) de ton pare, qualificaria d'autoenganys. Jo ho intentaré, t'ho promet.