Jo sí crec en la política – Cartes a n’Eloi (66)

I que consti que no ho dic només jo, eh? Des de fa temps, quan es demana als ciutadans d'aquest país quins són els seus principals problemes, els polítics surten als primers llocs de la llista. Trist, molt trist, que allò que hauria de ser la solució al problema s'estigui convertint en un problema de difícil solució. Però clar, com volen que els ciutadans valorin els polítics si són capaços de prioritzar el debat sobre si la festa dels toros s'ha de protegir abans que modificar la legislació per evitar que milers de persones quedin sense casa? No és surrealista?

Com volen que els ciutadans no vegin els polítics com a problema quan el seu principal debat ara mateix és saber si cobren bé o malament, si han rebut doblers negres o no, si són compatibles o no o si han de publicar la seva declaració de renda o no? Quan la corrupció ocupa el temps de debat, altres temes queden fora de l'agenda política, temes que afecten realment els ciutadans i el seu dia a dia. I açò no vol dir que no haguem de parlar de la corrupció, sinó que precisament és molt trist que n'haguem de xerrar perquè açò significa que n'hi ha.

Jo, personalment, crec en els polítics honestos. N'he conegut uns quants. Persones que veuen en la política una vocació de servei a la resta de ciutadans, i no una professió que els serveixi per lucrar-se a costa dels ciutadans. Homes i dones que, amb millor o pitjor criteri, estan disposats a defensar les seves idees pensant que són les millors per al poble.

Jo crec en la política. Desgraciadament, però, no puc creure en tots els polítics. Sé que hi ha qui aposta per una regeneració real, per un canvi en les regles del joc, que permeti tornar el poder real als ciutadans, perquè siguem nosaltres els que decidim què fan els nostres polítics i no al revés. Temo, però, que els partits callaran la boca a aquestes persones, per perpetuar un sistema que els protegeix. Espero que quan te toqui votar, ho facis en un sistema millor que l'actual.