Jo vull que el mar sigui blau – Cartes a n’Eloi (72)

Aquests dies, el nostre mar està amenaçat. Per una banda, hi ha qui creu que l'aigua és un abocador que s'ho empassa tot, i per altra, hi ha qui pensa que amaga doblers i no té cap problema en cercar-los destrossant tot allò que trobi al seu pas. Segur que els senyors que decideixen fer açò no han viscut l'experiència d'estar hores i hores a dins d'una barca, enmig de la mar, amb l'única renou del vent i l'aigua topant amb la petita embarcació. Segur que no saben què és pescar uns quants serrans acompanyats de ton pare, sense cap més problema que no enredar el fil o que el corrent no et dugui massa enfora.

I és que hi ha uns senyors que han decidit fer net un tros de mar per embrutar-ne un altre. És com allò de garnar i deixar la pols davall l'estora, amb el problema afegit que aquesta vegada, la pols està contaminada. L'excusa, una altra vegada, és que altres solucions són més cares. Segurament que sí, però quin preu posa aquesta gent a contaminar els peixos de la zona? Quant costa la por que es crea als banyistes i a qui algun dia es vulgui menjar un bon cap-roig pescat a les aigües on es tiraran els fangs contaminats del port de Maó?

L'altra amenaça és la dels cercadors de petroli i gas al fons del mar. Prospeccions sísmiques, en diuen els tècnics. Traduït, vol dir disparar una ona sonora molt potent al fons del mar, i depèn de com reboti, sabran si hi ha alguna cosa que els pugui reportar doblers a unes poques empreses privades. I als demés? Els efectes sobre la fauna marina estan descrits i tots són perjudicials. Per a Menorca, l'efecte és doble: malmetre la imatge d'una illa que té especial cura del seu paisatge, i crear un risc constant de convertir el nostre litoral en una petita Costa de la Mort gallega si hi ha algun vessament.

Petitó, aprofitem ara que el mar és mar, i anam a fer una volta pel Passeig Marítim amb la teva velo nova!