Petitó meu, aquesta setmana s'han fet més necessaris que mai els nostres petits oasis de pau. Recordes que la passada setmana et vaig començar a explicar els meus trucs per evitar que el pessimisme em guanyi? Idò encara en tenc uns quants més, moments íntims i mínims que em donen la màxima satisfacció i em fan dibuixar un somriure només de recordar-los.
Un d'ells és veure els teus avanços amb la velo (bicicleta a la banda de llevant de l'Illa). Pensaràs que és una tonteria, però veure la felicitat que experimentes pedalejant, i la seguretat que poc a poc vas adquirint em fa pensar que no ho estem fent del tot malament, açò de ser pares. Penso en com creixes i com guanyes autonomia sota el teu casc groc, i açò, mira per on, em recomforta. Pedalejes, malgrat les dificultats. Jo vull fer igual.
Un altre petit oasi de pau es produeix als matins, quan ta mare et du a escoleta. Ella m'explica que és sorprenent veure com les cares d'estrès i de son dels pares canvien quan es creuen mirades i s'adonen que al final, tots duen el mateix ritme. L'ambient que allà es crea, entre persones que experimenten la mateixa sensació, permet pensar que fins i tot en el moment en què més frisses pots trobar un somriure còmplice que t'anima. I els somriures són els millors oasis de pau.
I la teva germana s'està convertint darrerament en una fàbrica d'oasis. El primer, quan al matí obre els ulls dins el seu llitet, i en veure'ns, ens intenta explicar com ha passat la nit amb el seu particular ta-ta-ta. Amb la seva veu prima com un jonc em fa imaginar que explica que ha dormit perfectament, i que al final, la vida es viu millor amb un somriure. Alguna vegada crec que ja ha dit papà. Te puc assegurar que quan ho torni a dir, haurà creat un nou oasi.
Ara bé, t'explicava que na Bruna té veueta prima, però bé saps que sap fer uns bons crits quan està contenta. I sempre s'hi posa quan, després de la seva dutxa, tu li vas a fer alegries mentre la vestim. Teniu una connexió total, que s'activa senzillament quan us mirau. Aquest, ara mateix, és un dels majors oasis de pau, veure-us jugar junts, com abans de dinar, quan compartiu el Lego. Em recomforta haver estat capaç de dur al món dues criatures capaçes d'esborrar qualsevol tempesta, qualsevol preocupació i qualsevol mala notícia.
Petitó, en aquest món boig es necessiten cada dia més oasis de pau. Ja saps quins són els meus. A mesura que cresquis ja triaràs els teus. Em faria il·lusió formar-ne part.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.