L'educació als jutjats, mal símptoma

L'educació a Balears s'ha convertit tristement en un camp de batalla, on hi ha qui vol mantenir el conflicte viu costi el que costi. La qüestió ha arribat massa enfora, i hem perdut massa temps. Hi ha hagut massa discussió i massa poca docència. Des del principi, les postures s'han enrocat. El Govern ha volgut aplicar el seu TIL sí o sí, obviant manifestacions històriques amb l'eufemisme buit de la majoria silenciosa, ignorant vagues i actes de protesta i traient-se de la màniga lleis prefabricades per a burlar les decisiones del tribunals. La comunitat educativa també s'ha mantingut ferma en els seus principis, defensant que el sistema impulsat pel Govern és precipitat i contraproduent, nascut d'un diàleg inexistent i sense aval de la comunitat científica. Estic d'acord, tot sigui dit, amb els arguments dels docents. Però crec que en alguns moments, els mètodes emprats per mostrar aquesta dissidència no han estat els més addients.

S'ha abusat de les vagues i les jornades perdudes per part dels fillets. Aquest mètode té sentit durant uns dies, però quan s'allarga en excés perd la seva raó de ser, sobretot quan qui hi ha a l'altre part deixa molt clar que no mourà ni un dit en un acte de sordesa política remarcable. S'havien d'haver cercat alternatives a aquests mètodes de protesta. Sinó, s'alimentava la tesi que els principals perjudicats d'aquest conflicte eren els alumnes, precisament les persones a qui la comunitat educativa posa com a motiu de la seva lluita. Finalment, hi ha hagut propostes molt interessants, altres maneres de fer sentir la veu dissonant sense perjudicar les aules. Demostracions que la vaga no era la millor opció, crec modestament.

Tot i així, la sordesa per part del Govern ha continuat, amb mínimes demostracions de flexibilitat que, ja me perdonaran, crec que són més un gest de cara a la graderia que res més. És com quan el llop va a visitar la casa de les set cabretes i es pinta la pota de color blanc perquè els pobres animalets creguin que qui toca a la porta és la seva mare. Tot i açò, no tenc clar que fer la passa de traslladar la qüestió als tribunals sigui encertada.

Primer, perquè la justicia no és precisament ràpida. D'aquí que hi hagi una decisió, poden passar molts mesos, i mentre el TIL seguirà vigent. Segon, perquè resoldre un conflicte educatiu amb qualsevol eina que no sigui el diàleg em sembla una mostra de mala educació. Tercer, perquè quan surti la sentència, si al final dóna la raó als denunciants, serà una victòria més política que no altra cosa. No tenc clar quins poden ser els efectes reals d'una decisió d'aquest tipus quan arribi el veredicte judicial, més encara quan aquest Govern ha demostrat que si la justicia li du la contrària, és capaç de crear una altra norma pràcticament idèntica.

Sincerament, no ho veig clar. Com a crític amb el sistema aplicat pel Govern balear, entenc el malestar de la comunitat educativa, que ja té fins i tot xifres que demostren que el TIL no funciona com pretén aquest Govern. Però som contrari a judicialitzar qualsevol esfera de la vida pública, menys encara l'educació. No ho tenc clar, els confesso que, en aquest tema, no ho tenc gens clar. M'ajuden a aclarir-me aportant-me la seva opinió?