El regalim

Jo, que m'havia començat a preocupar per la nova ordenança i m'havia aturat una bona estona a pensar com m'ho faria per dur a sobre pel carrer el 'kit' complet per netejar el rastre deixat per la meva mascota, ja no veig necessari armar cap motxilla ni sortir amb la Centella i el drap a la mà. Si en Lleonet no ha de menester alçar la cama per pixar mai no em multaran.

Però com que aquest, el de la nova ordenança, ha estat un tema recurrent tota la setmana en les meves converses amb altres propietaris de cans, ja m'han advertit que, prest o tard, en Lleó també alçarà la pota endreta per pixar, que quan tenen un anyet ja han agafat plenament el costum i que, així, també correré el risc de ser multat.

"Una vergonya", em diuen tots, que tot d'una ja et recorden els impostos que paguen i l'ànim que té l'administració de recaptar diners amb qualsevol excusa. Com si cobrar els 750 euros de la sanció màxima no fos, com sembla, una mesura dissuassòria, sinó l'objectiu principal dels policies de tota Ciutadella.

Ara que el Govern ha retallat considerablement la contractació de policies turístics i els ajuntaments disposaran de menys agents per atendre l'època estival de major massificació a l'illa, hem de tenir por de cada policia local que passi al nostre costat mentre passegem al cadellet de torn? Hem de tèmer que els policies passaran d'ordenar el trànsit o de vetllar per la seguretat dels comerços i miraran de reüll a cada amo de ca? O és que no podem fer net els excrements i les miccions només per respecte als altres?

Durant més de deu anys he viscut a una comunitat de veïns on la meva família era gairebé l'única que no tenia ca i més d'un matí he trepitjat malament i he sortit de casa amb un regalet a la sola de la sabata. I, enlloc de maleir tanta mala pata, m'he hagut de consolar pensant que aquella defecació incrustada em donaria sort.

Així que ara o bé recomanam als altres passejants que trepitgin la merda de la nostra mascota i suportin l'olor de la orina al portal de ca seua o, senzillament, som educats i ens responsabilitzam al menys de les miccions més agressives. I no pas pels 750 euros, sinó perquè un dia, no fa massa, jo també era un dels altres, dels que no tenien canet, i m'indignava realment patir aquest tipus de molèsties.

En Lleonet pixarà tota la seva vida eixancat o, com ha fet ja una vegada avui matí, es farà grosset i s'acostumarà a alçar la pota com els altres. Però, en tot cas, sempre miraré de dur a sobre un paper, una bossa o un drap. Ni que sigui per tenir més sort jo i no donar-ne tanta als altres...