Quan vivíem a cos de rei

Els privilegiats que durant anys van gaudir entre amics d'aquestes possessions, que estimaven com a seues sense ser-ho, ja s'hauran de cercar la vida com els altres. Carregar la nevereta i les coca-rossa al cotxe i buscar una cala amb un poc d'ombra on passar el dia. Que la bulla -amb guitarra i saliveta- serà grossa igual.

Temps era temps en què ells eren els reis de Ses Fontanelles, a La Vall et deixaven acampar només si eres de Ciutadella, i a Macarella feien els ulls grossos amb tu i cobraven als de fora. I qui més qui manco tenia xalet, o se n'havia construït a l'hortal. Els menorquins vivíem a cos de rei. Ni per Sant Joan patíem tanta estretor. I miràvem els focs aquella mateixa nit, estirats al bell mig des Born, sobre la gespa de l'obelisc.

Però ni Ciutadella, ni Espanya, són ja les dels 80. El Partit Comunista ja no ha de recolçar la Monarquia perquè el legalitzin, ni hi ha cap polític com el president Suárez. Quan el PSOE de Felipe il·lusionava, i la infanta Cristina tot just començava a festejar, al ritme dels Rolling, Alaska o la «Chica de ayer».

Res ja no tornarà a ser igual. Tres dècades després, ja no es paga per anar a La Vall, ni a Macarella, i el senyor ha dit prou a Fontanelles. ETA ja no mata al País Basc, però el Rei ha matat massa elefants i la seva filla no ha triat bon marit. El PSOE ja no es reconeix a sí mateix, ni Catalunya a Espanya. S'han acabat les veritats absolutes, i també els privilegis. Però hi ha un Felipe que encara pot quedar com un rei. Si dia 19, en ser coronat, ens deixa triar. Quatre dies després, com si res no hagués passat, a Ciutadella ho seguirem celebrant a cos de rei, amb un glopet i molta bulla...