La llei del silenci

Si els ciutadans poguéssim, també posaríem el morrió a certs polítics que no fan més que lladrar partidisme i llevaríem la mordassa al veí, que diu veritats com punys. Per molt que sempre algú perdi la força per la boca, el seu verí és més innocu que el silenci que l'Estat ens vol injectar en vena. Els ciutadans tenim dret a opinar de forma crítica, i a protestar si fa falta. Encara que ens puguem encegar i actuar amb rebequeria, només l'insult mereix una mordassa.

Però els representants públics també tenen un codi per seguir. I entre les seves normes hi ha el respecte a l'administrat i l'obligació d'escoltar-lo, s'hi estigui o no d'acord.

Dic açò perquè algun fil es deu haver romput en el diàleg entre el Consell i SOS Menorca quan, de forma descontrolada, uns pocs activistes han insultat els càrrecs de la institució i han fet el disbarat d'assetjar personalment el general que ha promogut la nova carretera. El col·lectiu ciutadà hauria de prendre mesures. Qui lladra perd tot argument.

És cert que traspassar aquesta línia resulta reprovable, i que segurament es van precipitar també quan van titllar d'atemptat ecològic els primers moviments de terres que encara ben poc havien canviat la fesomia de la general. Però part de raó, o molta, deuen tenir quan aquest projecte és el pitjor valorat dels que hi ha en marxa a Menorca. I quan, com a mínim, una rotonda encara no ha trobat prou justificació, ni en la campanya divulgativa que paga la mateixa constructora.

El Consell no pot deslegitimar el rebuig a l'obra emparant-se en els insults d'uns quants individus, perquè seria tant com dir corrupte a tota la classe política. I, per sort, encara no hem arribat a aquest punt...