Un altre set en blanc

Hi ha molts fillets, però, que mai no han entrat as Born. I en senten a xerrar, del teatre, sense arribar a identificar-lo prou amb l'edifici, per a ells desconegut, que veuen des del carrer. Fa nou anys, després d'una funció de Los Lunnis, que es va decidir tancar per motius de seguretat i encara no ha tornat a obrir. Ni sabem tampoc quan hi tornarem, ni quina edat tindran ja els nostres fills. Hi ha tanta deficiència i tant equipament a instal·lar que qualsevol li posa data.

Els actuals governants han tingut quatre anys per a enllestir-lo però, una legislatura més, haurem d'anar a votar amb projectes pendents o inacabats. Com les coves de Cala Blanca, que ara tampoc podran obrir aquest estiu perquè qui s'havia de preocupar de seguir els tràmits se n'ha deixat un d'essencial, la modificació del Pla General, perquè no es pot comprar allò que encara no existeix oficialment als papers. Un fet d'una lògica aclaparadora, com ho era pensar que es podria filtrar aigua bruta si s'excavava a Milà fins a tretze metres de fondària havent-hi l'aqüífer a sols un metre i mig.

Ja gairebé hem perdut els doblers de s'Enclusa i ara podem perdre també els de Cala Blanca i el femer. I ja no val donar la culpa als altres, que tampoc van avançar gaire. L'herència és un argument molt vàlid el primer any de mandat, però al quart ha perdut ja massa força.

Hi ha generacions senceres, nissagues, que han mort sense veure el dic a Ciutadella, i d'altres que s'estimarien més no haver-lo vist mai. Havia de tancar sols 26 hores cada any i en un mes ja ha estat sis dies inoperatiu. I encara hi ha qui s'escandalitza en veure la petjada excessiva de les obres a la carretera...

Tot el que es fa sense consens ni determinació mai no s'acaba a temps. I ho pagam tots. Encara que, si poguéssim rectificar, no tardaríem quatre anys a canviar el vot.