La bandereta

Les banderes blaves són com les que assenyalen els 18 forats d'un camp de golf que, per molt que es regui amb aigua depurada i atregui un turisme exclusiu, consumeix territori i no ens diferencia prou com a destinació.

De fet, a Menorca ja pots tramitar un camp de golf o un parc eòlic que, més prest que tard, acabaran a la paperera. I mira que una Reserva com la nostra no hauria d'anar amb romanços a l'hora d'autoritzar molins de vent que ens donin energia neta i ens evitin la tirania persistent de les elèctriques, les més afavorides pels governs a Madrid. Però els aerogeneradors ja només són rendibles amb vuit o deu torres; i parcs com el de Milà, amb sols quatre molins, ens costen doblers cada any.

A més, com va passar el 2007 amb els projectes de Son Bruc i ses Comunes o amb els que es tramiten ara a Son Rotger i Son Angladó, sempre sorgeix una plataforma que s'hi manifesta en contra. I tot per l'impacte visual que crearien a Menorca, on hom dóna una importància cabdal al paisatge. I a la paret seca i les barraques, en el cas actual de Punta Nati. Però de què serveix mantenir el paisatge si, mentrestant, el destrossam amb emissions contaminants i guerres pel petroli, si no feim res per no dependre dels combustibles fòssils? Per açò és tan interessant que, a la fi, l'administració s'hagi mullat en aquest debat, i ara vulgui potenciar l'energia solar, que no fa tant de mal als ulls i és més negoci. Però que ningú no posi tampoc gaire traves als molins. Es tracta primer de mantenir l'illa en les condicions d'habitabilitat i natura, i no ser només una Reserva de bandereta. Així, el fet que després traiem l'energia del sol o del vent, tot i ser important, ja serà secundari...