Bauhaus. L’arquitectura moderna

Si hi ha un moviment

que ha sabut donar resposta a les necessitats de la societat del seu temps,

aquest ha estat sens dubte el moviment de la Bauhaus. Amb ell l'arquitectura

revolucionà les condicions de vida dels ciutadans a unes ciutats cada cop més

poblades a causa de la industrialització, i aquesta mateixa industrialització

proveí l'arquitectura de nous materials com el formigó i el vidre. Per primera

vegada els habitatges foren projectats tal com els coneixem avui, sota la

màxima de la funcionalitat i el disseny. La necessitat de crear objectes bells

assequibles per al conjunt de la població ja es trobava en els fonaments del

moviment Arts & Crafts, que fundà William Morris a l'Anglaterra de la

segona meitat del segle XIX, del qual ja vàrem parlar en el seu moment, però la

influència de la Bauhaus ha estat absoluta. Amb ella s'establiren les bases

normatives i els patrons del disseny gràfic i industrial tal com el coneixem

avui.

El pròxim dilluns dia

1 d'abril se celebrarà el centenari del naixement d'aquesta escola a Weimar

(Alemanya). Fundada per Walter Gropius (1883-1969) el 1919 com una escola d'art i arts

decoratives l'anomenà Bauhaus ('casa de construcció') alterant l'ordre de la

paraula alemanya Hausbau ('construcció

d'una casa'). En ella Gropius promogué l'aprenentatge de l'art i de les arts

decoratives amb l'objectiu de crear objectes estètics i funcionals per a ser

produïts en massa. Entre el professorat de les distintes assignatures hi havia

destacats artistes del segle XX: Wassily Kandinsky (pintura mural); Paul Klee

(vitralls i pintura); Lyonnel Feninger (arts gràfiques); Oskar Schlemmer

(teatre i escultura); Herbert Bayer (tipografia i publicitat); Gerhard Marcks

(ceràmica), i Georg Muche (teixits). Sota el principi de "menys és

més" es dissenyaren multitud d'objectes que encara avui empram: la cadira

Cantilever de Marcel Breuer, amb tubs d'acer, n'és un exemple. L'impacte que

tingué en la publicitat també ha estat definitiu. Els senyals de trànsit d'avui

nasqueren llavors i responen als criteris de la Bauhuas: economia de mitjans,

geometria, disseny i austeritat.

Un any abans que

Gropius renunciés a la direcció de la Bauhaus i el substituís Hans Meyer,

s'inaugurà el departament d'arquitectura, l'any 1927. Amb ell nasqué

l'estandardització en la construcció d'habitatges seguint una metodologia

científica en el disseny i l'execució. El racionalisme s'imposà en

l'arquitectura amb el disseny d'estructures cúbiques blanques de formigó i

ferro connectades amb l'exterior mitjançant vidre. La línia recta desterrà la

línia corba i nasqué l'arquitectura moderna, capaç de construir habitatge

social eficient, econòmic i funcional. L'any 1933, quan el govern

nacionalsocialista de Hitler tancà l'escola, molts dels seus professors i

directors —el darrer fou Mies Van der Rohe— s'exiliaren als Estats Units, on

ocuparen càrrecs importants a diverses universitats i van dur a terme carreres

artístiques i professionals d'èxit.

Del caràcter seminal

de l'arquitectura de la Bauhaus i la seva repercussió en la història

contemporània sembla parlar-nos Juan José Suárez Losada en una de les seves Diagonales:

"Aquesta casa que plantares fa anys i que va anar

creixent..."