Allà cap al 1969, ja fa més de cinquanta anys!, Vicenç i Anna Ferrer construïren un primer pou, una primera escola i donaren un primer microcrèdit a una dona per sembrar el que havia de ser, no només el seu aliment, sinó també l'esperança de moltes altres dones, i homes, d'Anantapur, un estat al sud de l'Índia. Des de llavors, la tasca duta a terme per la Fundació Vicente Ferrer ha tingut un efecte transformador insòlit en la vida de milers d'indis amenaçats per la pobresa o per la seva condició de dones. En tan sols un any, en aquest país on 370 milions de persones viuen amb menys de tres euros al dia, la Fundació ha construït 3.000 cases, ha plantat 950.000 arbres, ha concedit 2.000 beques per a estudis universitaris, ha tramitat 6.500 microcrèdits i ha construït 1.300 escoles. A partir dels valors de la solidaritat i l'amor, i amb el compromís sincer i incondicional amb la pobresa, les dones, la infantesa i els discapacitats, han posat en dubte l'ordre establert.
De solidaritat, amor i compromís, i de qüestionar l'ordre establert, l'art també hi ha tingut molt a veure al llarg de la història, i en trobam experiències valuoses pertot. Avui parlarem d'una que ens és ben propera: l'exposició «Terres llunyanes» que fins al 31 d'agost podem veure a la sala municipal d'exposicions El Roser de Ciutadella. En ella s'exposen una quarantena d'obres de sis artistes balears que culminen un programa de solidaritat amb la Fundació Vicente Ferrer únic a les Illes Balears. Aquests són l'eivissenca Diana Bustamante, el menorquí Francesc Florit Nin i els mallorquins Robert Ferrer, Rafa Forteza, Natasha Lebedeva i Gabriela Seguí.
Nasqué d'una proposta del comissari, Antoni Torres, al Consell de Mallorca amb l'objectiu de donar a conèixer el treball de la Fundació a través de l'art i, al mateix temps, evidenciar el seu poder transformador, no tan sols en l'esperit i les ments d'infants i adults d'ací i d'allà, sinó també perquè l'art pot ser una font d'ingressos amb fins solidaris. Aquesta és de fet la primera fase del projecte, la impressió de catorze litografies de sengles artistes balears. Amb la seva venda es van construir dues escoles rurals a Kambalapalli i Byluppala, es van comprar bicicletes per a estudiants de secundària i s'està construint una tercera escola a Nemakal. En una segona fase els sis artistes seleccionats van viatjar a Anantapur i durant deu dies pintaren una obra (alguns murals a parets d'escoles o hospitals) immersos en la vida i la cultura local. Fou aquesta una experiència profunda, en alguns casos reveladora, en d'altres iniciàtica, i en tots ells d'una gran càrrega emotiva. En tornar, cadascun d'ells abocà el que havia viscut en les obres que s'exposen a El Roser.
Diana Bustamante, amb els seus collages i paisatges essencials i coloristes, fa una al·legoria de l'entorn local i del treball fet per la Fundació per tal de proveir la població d'aigua i cultius. Robert Ferrer, amb una proposta minimalista i geomètrica, ens transporta a l'essencial, als principis creadors de la vida. Gabriela Seguí, amb la seva pintura de vermelloses aquositats vibrants, pinta filletes de mirada directa i esperançada. En les fotografies de Natasha Lebedeva hi ha el testimoniatge gràfic del viatge, mentre que per a Rafa Forteza l'Índia són les cares de la seva gent. Francesc Florit Nin, per últim, ens vol transmetre el paper de la dona com a pilar de la societat índia. Experiències com aquesta tenen avui un gran valor social i aquestes paraules de Vicenç Ferrer són encara ben vigents: «Som testimoni directe que és possible canviar el món».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.