Visitar la col·lecció de Jerónima Taltavull exposada al centre d'art Ca n'Oliver Col·lecció Hdez. Sanz-Hdez. Mora de Maó ens dona l'oportunitat de conèixer quines han estat les relacions entre els usos, l'estètica i els gustos en les arts decoratives al llarg de la història. Els objectes de ceràmica, vidre, mobiliari, plata i, fins i tot, les àmfores grecollatines que s'exposen ens permeten dibuixar l'evolució dels estils que distintes cultures han conreat i que han definit l'esperit dels seus temps.
La col·lecció de ceràmica, per exemple, ens il·lustra sobre els diferents centres de producció europeus (Catalunya, Savona, Moustiers, l'Alcora, Sevilla, Delft o Bristol) i ens permet apreciar les variacions tècniques i estilístiques que s'hi donaren. Així la producció de pisa de la Reial Manufactura de l'Alcora, fundada el 1727 pel novè comte d'Aranda, va ser durant un segle la més refinada d'Europa. Rebé les influències primer d'Itàlia, i Savona en especial, fins a mitjan segle xviii, quan França començà a exercir una forta influència en la decoració de la ceràmica europea. La producció de Catalunya, de marcat caràcter popular i molt expressiva, destacà pels pots de farmàcia i anà rebent influències d'altres indrets, com Delft (sèrie de la corbata), Savona (sèrie faixes i cintes) o França (decoració Bérain). La ceràmica holandesa, importada per la Companyia d'Índies o produïda a Delft, destaca en especial. Ells introduïren l'ús de la decoració amb blau cobalt a partir del segle xvii i la chinoiserie. Anglaterra també va ser un gran centre productor (Derby, Worcester, Bow o Staffordshire). Bristol destacà per les gerres amb un vidriat de reflexos metàl·lics amb coure, fabricades a partir del segle xix.
També la fabricació d'objectes de vidre s'ha distingit per la influència dels diferents corrents estilístics. A la col·lecció hi trobam vidre de Murano, modernista, de Bohèmia i una nombrosa representació de vidre de La Granja. La Reial Fàbrica de La Granja fou fundada el 1727 pel mestre Ventura Sit per a la fabricació de vidres per a finestres i carruatges. Va ser durant els regnats de Carles III i Carles IV, la segona meitat del segle xviii i la primera del xix, quan assolí gran fama en la producció d'objectes. En fabricà de tres tipus: amb decoració tallada de facetes lenticulars, gravada a l'àcid i daurada.
La pintura sobre vidre és una tècnica que té l'origen a la Xina i a l'Imperi bizantí. Durant el Renaixement visqué una època de floriment que reaparegué a França al segle xviii, segle al qual pertany una destacable sèrie sobre sis déus de la mitologia (Afrodita, Ares, Ades, Zeus, Apol·lo i Artemisa). A l'àrea centreeuropea foren freqüents les escenes de gènere com les que completen la col·lecció, amb un caràcter marcadament popular. La pintura inversa consisteix a pintar directament sobre el vidre a l'inrevés, invertint el motiu de forma que es comença pel primer pla i s'acaba amb el fons per fixar després la pintura amb una làmina fina d'or o plata. Els colors acostumen a ser guaix i oli amb una cola especial.
L'exposició ens dona la benvinguda amb cinc obres de Giuseppe Chiesa, dues aquarel·les de temàtica costumista i tres retrats a l'oli. La seva rellevància a l'exposició coincideix amb la celebració enguany dels tres-cents anys del seu naixement (vegeu els articles Sota l'influx de Chiesa I i II) i és també un homenatge a qui inicià la història de l'art a Menorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.