Previous Next
0

Rembrandt, Gauguin, Van Gogh i molts altres ens han deixat nombrosos autoretrats en els quals els trets psicològics del pintor s'acompanyen d'una autoafirmació de la condició d'artista. Per a tal fi els pinzells, la paleta, el llenç i el cavallet ocupen un lloc privilegiat. El cavallet és un dels estris més característics de la professió d'artista, un estri que té els seus origen en l'antic Egipte i al qual es refereix Plini el Vell en el seu llibre Naturalis Historius, escrit l'any 77 dC. El seu ús es generalitzarà en el segle xiii, quan les pintures damunt llenç o fusta començaren a substituir la pintura mural.

Si bé no és un objecte habitual entre els col·leccionistes, els cavallets antics dels segles xvii, xvii i xix, de vegades amb decoracions tallades a la fusta, tenen el seu públic i alguns han adquirit preus força elevats, de milers d'euros. A la Fundació Reynolds de Maó en trobam dos d'interessants.

Amb el número de catàleg 96.02 trobam un exemplar fabricat a principis del segle xx per Roberson and Co., una empresa de renom, també per les seves pintures a l'oli, ubicada en una àrea de Londres amb molta activitat artística. Roberson and Co. nasqué el 1819, poc abans que ho fes Winson and Newton el 1832, l'altra gran empresa de belles arts del Regne Unit. Entre els seus clients hi havia Turner, Whistler i Sargent, dissenyadors com William Morris i destacats personatges, com la mateixa reina Victòria o Winston Churchill. És un cavallet de roure anomenat de taller, que si bé duu rodes no està pensat per a grans desplaçaments. La base té una estructura en forma d'H d'on surten dos travessers coronats per un tercer d’horitzontal amb prestatge que serveix de base per al llenç i alhora per guardar-hi pinzells i altres utensilis. Des d'aquest travesser surt un arbre que serveix per fixar la tela. L'alçada és regulable mitjançant una maneta que apuja i abaixa la base per un torn (també n'hi ha amb cremallera, per pressió o elèctrics), la qual cosa permet treballar dret o assegut. Com la majoria dels cavallets antics, és de fusta de roure, avui la majoria són de faig, més lleugers però menys resistents.

Catalogat amb el número 20.06 trobam un cavallet del mateix tipus però de la Casa Teixidor de Barcelona, datat el 1890. És un cavallet de fusta de roure de grans dimensions (té una alçada de 280 cm), com l'anterior, que va ser adquirit al pintor Pol Marban i que aquest, prèviament, havia rebut com a pagament per una pintura seva. L'interès del cavallet rau en la seva datació. Josep Teixidor i Busquets fundà el 1847 una botiga d'estris de pintor al número 3 del carrer Regomir de Barcelona. Poc abans, el 1840, la sala Parés havia obert una botiga de marcs, litografies i material de belles arts, abans de transformar-se, el 1877, en la primera galeria d'art d'Espanya. En aquell temps era habitual que les botigues de belles arts derivessin en sales d'exposicions i que les noves galeries d'art subministressin materials als artistes. Així, l'establiment proveïa a l'artista, li feia els marcs, cobrava pel lloguer de l'espai i cobrava una comissió per les vendes, si n’hi havia, tancant així el cercle. A Menorca en tenim casos prou coneguts. La Casa Teixidor es mantingué, però, com a establiment dedicat a la venda d'estris per a artistes, fins al 1977 al carrer Regomir i després a la Ronda de Sant Pere fins al 1995, quan el negoci tancà.

Els cavallets de la Fundació Reynolds representen una part de la família dels cavallets. Els de trípode, amb potes telescòpiques o plegables, són també molt coneguts, tot i que no permeten l’ús de teles tan grans, tan sols de fins a un 30 figura (92 x 65 cm) quan s'utilitzen a pleinair, a l'exterior, perquè són més inestables. Hi ha cavallets de campanya metàl·lics, la qual cosa els fa més lleugers perquè sovint són d'alumini. Alguns d'ells porten un petit calaix a la base de la tela que és molt útil per guardar-hi tubs de pintura i pinzells. Per pintar a l'exterior també hi ha les caixes-cavallet, anomenades en anglès donkey easel perquè antigament els pintors carregaven en un ase tots els estris quan sortien al camp a pintar. Té l'avantatge que la caixa permet seure mentre es pinta. D'ella surten quatre potes i d'un costat el pal on es recolza la tela. Els cavallets anomenats fins ara s'acostumen a emprar per la pintura a l'oli, però n'hi ha d'específics per a l'aquarel·la, perquè per evitar que la pintura gotegi és convenient pintar en horitzontal. Sovint es fan servir cavallets de sobretaula, com també es fa per pintar al carbonet o al pastel.

El cavallet no s'ha circumscrit només a l'àmbit de la pintura, però. Nicolas-Louis Lacaille, astrònom del segle xviii, estudià el cel austral del cap de la Bona Esperança i descobrí una constel·lació dins el Gran Núvol de Magallanes que anomenà Cavallet del Pintor o Pictor i que es representa amb un cavallet, en aquest cas de trípode.